Des de l’ombra, operant amb una coreografia mil·limètrica, una de les unitats d'elit de les Forces de Defensa d'Israel ha estat durant dècades un dels actors invisibles de la lluita antiterrorista a l’Orient Mitjà. Sota el nom de Duvdevan, que vol dir "cirera" en hebreu, per ser, literalment, la cirereta del pastís dins les forces especials, aquesta unitat va inspirar la sèrie israeliana Fauda, emesa per Netflix, que ha captivat espectadors de mig món. Ara, un dels exmembres de la unitat, l'Ariel, en qui es basa el personatge de Daron, protagonista de la sèrie, parla obertament per primera vegada, en una conversa carregada de detalls, amb la periodista Pilar Rahola. El seu testimoni, que s’emet al programa Punto Rojo, de la cadena de televisió llatinoamericana DNews, trenca amb la narrativa habitual de l’exèrcit israelià i revela un món de decisions ètiques extremes, entrenaments físics i emocionals al límit, i una màxima que resumeix tota la seva filosofia: “Si has de disparar a l’enemic, vol dir que has fracassat”.
Aquesta filosofia operativa, centrada en la contenció i en evitar qualsevol mort innecessària, no només s’aplica sobre el terreny, sinó que també ha estat retratada amb fidelitat a Fauda, sèrie que mostra les operacions de la unitat Duvdevan amb una versemblança molt pròxima a la realitat. L'Ariel, que coneix de primera mà aquella realitat, recorda que mentre veia un capítol amb la seva dona, anticipava tot el que hi passaria. “Ara passarà això; aquest rebrà una bala”, li deia. Quan ella li preguntava com ho sabia, ell responia: “Perquè jo hi era, estan explicant les nostres històries”. Des de la manera com es mouen en grup fins a com es posicionen dins d’un cotxe abans d’una missió, la producció reflecteix amb precisió quirúrgica les operacions reals. Però el més rellevant, segons ell, no és tant el que es veu a la pantalla, sinó l’ètica que guia cada acció: la voluntat d’evitar al màxim el dany col·lateral, fins i tot posant en risc la pròpia vida. “Els nostres soldats eren menys importants que els innocents que hi havia a prop d’un terrorista”, afirma Ariel.
El principi es transmet dins la unitat com una màxima innegociable: si una operació acaba amb morts, vol dir que alguna cosa no ha anat com estava previst. La prioritat no és eliminar, sinó capturar. I si el sospitós pot aportar informació, encara més motiu per no executar-lo. “Mai intentem matar. Només si l’operació falla completament pot haver-hi ferits, però no és l’objectiu”, explica l'Ariel. Aquest criteri s’estén també als entorns familiars dels terroristes. “Els fills mai no són responsables de les accions dels seus pares”, defensa. És per això que s’entrenaven per fer operacions tan precises que un nen dins la casa ni s’adonés del que havia passat. Tot i això, l’antic membre de la unitat Duvdevan reconeix que sovint es troben davant enemics que prefereixen morir abans que rendir-se: “Tractem amb psicòpates, gent rentada del cervell, i acabem protegint els seus fills de les seves pròpies accions”.
L’exigència ètica i operativa de la unitat no s’entén sense conèixer-ne els orígens i el procés de selecció. Creat als anys vuitanta, el cos va néixer amb l’objectiu de ser l’elit dins l’elit, i ben aviat es va guanyar el sobrenom de “cirera”, pel vell refrany que diu que la cirera és allò que corona la nata. “Som el que va per sobre de la nata”, resumeix l'Ariel. Aquest esperit d’excel·lència es trasllada a un entrenament de divuit mesos que posa a prova no només la resistència física, sinó sobretot la resiliència emocional. El procés recorda un programa extrem de supervivència, però sostingut durant més d’un any i mig. “El més dur no és la part física, sinó la duresa emocional”, assegura. Ell mateix reconeix que molts aspirants amb grans condicions físiques s’enfonsaven quan les coses no sortien com esperaven. En canvi, qui era capaç de mantenir el cap fred davant l’adversitat tenia moltes més opcions d’arribar al final. “Buscàvem flexibilitat, capacitat per adaptar-se i prendre decisions intel·ligents sota pressió”, explica.
Una guerra de civilitzacions
Més enllà de la seva experiència a la unitat d’elit, l'Ariel també mostra una visió molt clara i contundent sobre el conflicte a Gaza. A parer seu, el que s’hi viu és un xoc entre dues civilitzacions: la judeocristiana, que “santifica la vida”, i una visió radical de l’islam que “santifica la mort”. L’exmilitar considera que Hamàs no només representa una amenaça armada, sinó una ideologia mortífera que “va planificar el sacrifici de desenes de milers de palestins” amb l’atemptat del 7 d’octubre del 2023, col·locant els seus centres de comandament a hospitals i escoles, i construint túnels sota zones civils. Tot plegat, diu, per obligar Israel a respondre en escenaris amb civils com a escuts humans. Malgrat això, l'Ariel insisteix que la solució no passa per imposicions externes. “Israel no hauria de decidir qui ha de liderar Gaza. Això ho ha de fer el seu poble”, assegura, i defensa que una gran part de la població palestina també pateix el règim de Hamàs. “Intentem ajudar-los a alliberar-se d’aquesta dictadura i que puguin tenir una vida, potser fins i tot una democràcia”.
Pots visionar l'entrevista sencera en aquest vídeo: