La Fiscalia del Tribunal d’Apel·lació de París ha reclamat aquest dimecres set anys de presó per a l’expresident francès Nicolas Sarkozy per haver rebut finançament il·legal de la seva campanya presidencial del 2007 amb diners del règim de Moammar al-Gaddafi, o almenys haver-ho intentat. La pena sol·licitada supera en dos anys la condemna dictada en primera instància. El fiscal Rodolphe Juy-Birmann també ha demanat que Sarkozy sigui inhabilitat durant cinc anys per ocupar càrrecs públics i que se li imposi una multa de 300.000 euros. Durant la seva intervenció, el representant del ministeri públic ha justificat la duresa de la petició assegurant que l’exmandatari va ser “l’instigador dels fets”, però també “el principal i l’únic beneficiari” d’una operació que, segons l’acusació, tenia com a objectiu facilitar el seu retorn a l’Elisi.
Durant l’exposició davant el tribunal, Juy-Birmann ha insistit que els magistrats no es troben davant “d’un escenari qualsevol”, sinó davant “d’un pacte de corruptela al nivell més alt” que, a parer seu, s’hauria tancat abans que Sarkozy tornés a la presidència de França. Segons la Fiscalia, l’acord amb el règim de Gaddafi implicava que Sarkozy es comprometia a facilitar la reintegració internacional de Líbia després d’anys d’aïllament diplomàtic. El ministeri públic també ha reclamat que l’exmandatari sigui condemnat pels quatre delictes pels quals està processat, i no només pel d’associació de malfactors, l’únic que el tribunal va considerar provat en primera instància l’any passat. En aquella sentència, Sarkozy va ser condemnat a cinc anys de presó amb execució provisional, fet que va provocar el seu ingrés penitenciari durant vint dies abans de sortir sota control judicial. A més, els jutges li van imposar cinc anys d’inhabilitació per ocupar càrrecs públics i una multa de 100.000 euros.
Entre els compromisos que, segons l’acusació, assumia París per afavorir els interessos de Líbia a canvi de diners, també hi havia la possibilitat d’intentar aixecar l’ordre internacional de detenció contra Abdallah Senoussi, cunyat i lloctinent de Gaddafi. Senoussi havia estat condemnat a cadena perpètua a França pel seu paper en l’atemptat contra un avió que va explotar en ple vol sobre el Níger i que va causar la mort de 170 persones, entre elles 54 ciutadans francesos.
La defensa de Sarkozy ho nega tot
En una primera reacció davant els mitjans, l’advocat de Sarkozy, Christophe Ingrain, ha defensat la “perfecta innocència” del seu client i s’ha mostrat convençut que els pròxims quinze dies d’al·legacions de la defensa serviran per desmuntar les acusacions de la Fiscalia. Ingrain ha negat rotundament qualsevol finançament procedent del règim de Gaddafi i ha assegurat que “no hi va haver diners libis a la seva campanya, no hi va haver diners libis en el seu patrimoni” i que “la seva elecció no va estar esbiaixada”.