La llei d’amnistia que hi ha en tràmit al Congrés dels Diputats no és una excepció europea. De fet, la mateixa exposició de motius de la norma presentada el 13 de novembre de 2023 a la cambra baixa espanyola recull que ja s’havia recorregut a ella en altres moments (com la llei que es va promulgar l’any 1977) o el fet que aquesta sigui reconeguda explícitament a l’ordre constitucional de bona part dels països de l’entorn europeu. En altres, tot i no ser-hi mencionada, s’ha admès, com passa a Alemanya, Àustria, Bèlgica, Irlanda o Suècia. Tant és així que, des de la Segona Guerra Mundial, es calcula que s’han promulgat a Europa fins a mig centenar d’amnisties.
Mentre es busca reforçar l’actual text d’amnistia al Congrés davant les investigacions per presumptes delictes de terrorisme (sense morts) o d’alta traïció, hi ha precedents molt recents d’amnisties al continent europeu que inclouen, fins i tot, delictes de sang. El Regne Unit va aprovar el setembre de 2023, amb l’únic suport del govern conservador de Rishi Sunak, la llei del Llegat i Reconciliació sobre el conflicte a Irlanda del Nord. La norma busca prohibir la persecució penal de tots aquells casos que van quedar sense resoldre de crims comesos durant els Troubles —coneguts com a disturbis o problemes, durant tres dècades— abans de l’Acord de Divendres Sant de 1998. Es calcula que la violència entre ambdós bàndols va comportar més de 3.500 morts. Aquest plantejament ha estat rebutjat pels partits de l’oposició, les formacions d’Irlanda del Nord i fins i tot el govern de Dublín ja ha elevat aquesta llei al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH). En definitiva, és una llei que pretén amnistiar els delictes de sang comesos per tothom aleshores, però que més aviat té pocs adeptes.
Una llei impulsada pel premier Boris Johnson
El juliol de 2021, el govern britànic —liderat aleshores per Boris Johnson— sorprenia amb l’anunci d’un projecte de llei perquè prescrivissin tots els crims vinculats al conflicte entre republicans (catòlics) i unionistes (protestants) durant més de tres dècades —des del 1968 fins a l’acord de pau assolit l’any 1998—. L’executiu del Regne Unit apuntava aleshores que la mesura havia de servir per perdonar “tots els crims comesos per totes les parts” i, d’aquesta manera, “certificar el punt final” d’un conflicte sagnant. En aquest sentit, s’inclouen tant els implicats de l’exèrcit britànic com a membres de l’IRA (Irish Republican Army, és a dir, Exèrcit Republicà Irlandès). A més, aquesta proposta arribava en un context de tensió a Belfast: el Brexit havia reobert ferides. Irlanda del Nord va votar a favor de mantenir-se a la Unió Europea (56%) i això va suposar que, a tots els efectes, es mantingués dins del marc comú del club comunitari. Ara bé, va comportar el risc d’una frontera física dins d’Irlanda, conflicte que no es va salvar fins al pacte anunciat entre el govern del ja primer ministre Rishi Sunak amb la Comissió Europea per alleugerir els problemes a les duanes.
Segons els càlculs, abans d’aquesta llei encara hi havia en curs al voltant d’un miler d’investigacions sobre crims que es remunten a l’època dels Troubles. Tot i que el Regne Unit no l’ha batejat oficialment com a amnistia, tots els qui són crítics amb aquesta norma consideren que adopta aquesta forma. Des d’Irlanda del Nord, totes les formacions s’hi mostraven en contra. També ho feia el Partit Unionista Democràtic, que la veia com a “totalment inacceptable”. A Irlanda, els seus dirigents manifestaven que “una amnistia general” d’aquestes característiques era una mesura “molt injusta”, mentre que els familiars de les víctimes assenyalaven que era una “perversió del sistema de justícia penal”. De fet, molts d’ells precisaven que, en realitat, aquesta decisió del govern britànic suposava beneficiar —principalment— als militars que es van enfrontar a l’IRA i que encara tenien comptes penals pendents amb la justícia. De fet, del miler de casos oberts fins al 2019, s’estima que uns 300 esquitxaven directament l’exèrcit britànic. La llei del Llegat i Reconciliació a Irlanda del Nord sí que compta amb el suport públic de comissionats de veterans de tropes del Regne Unit.
En el si dels ‘tories’, hi havia molta pressió per amnistiar els militars britànics, però alguns es mostraven poc proclius a aquesta mesura perquè, al mateix temps, suposava perdonar els combatents de l’IRA. Els laboristes també s’hi han oposat: el seu líder, Keir Starmer, afirmava que “una amnistia total que inclogui els terroristes és un error”. “Si volem que les coses avancin a Irlanda del Nord, el primer que cal fer és parlar amb les víctimes. Els polítics a Londres no podem simplement esborrar els delictes de terrorisme o altres crims de sang i imposar aquesta decisió a aquells qui ho van patir”, afegia el cap de l’oposició a Westminster. Una de les crítiques més punyents va arribar amb una carta de Julie Hambleton dirigida a Boris Johnson. La germana de Hambleton va ser una de les 21 víctimes de l’atemptat de l’IRA a un pub de Birmingham l’any 1974. En la missiva, li plantejava a l’aleshores premier: “Digui’m, si un dels seus éssers estimats hagués estat destrossat fins al punt de no ser reconegut, o si només pogués saber que era el seu fill o filla per les empremtes dactilars, estaria d’acord amb el fet que s’impulsés una llei tan obscena?”. També els familiars de víctimes de paracaigudistes britànics i unionistes asseveraven que es tracta d’un “intent cínic per enterrar els crims de guerra del passat”.
Rebuig dels Estats Units i d’Amnistia Internacional
Enmig d’aquest debat destaca el pronunciament dels Estats Units. Tant el president Joe Biden com més d’una trentena de congressistes han expressat el seu rebuig a aquesta amnistia. En una carta escrita per demòcrates i republicans, alguns diputats qualificaven la llei com a “perillosa” i alertaven de l’afectació sobre “la pau i estabilitat” a Irlanda. “Nega la justícia, suprimeix la voluntat del poble d’Irlanda del Nord i oculta la veritat del passat”, subratllaven. La ministra principal d’Irlanda del Nord, Michelle O’Neill (del Sinn Féin), deia aleshores que es tractava d’una “intervenció significativa”. Un altre pronunciament d’una entitat important que refusava l’Acta de Llegat i Reconciliació és d’Amnistia Internacional. L’organisme sosté que aquest pla posa de manifest un “menyspreu total per les víctimes” i que les “priva del seu dret a conèixer la veritat i que es faci justícia”.
Una amnistia “condicionada”
Davant aquesta pluja de retrets, el govern del Regne Unit sempre s’ha escudat amb el fet que aquesta llei és una iniciativa que té “condicions”. En primer terme, el que contempla el text és la constitució d’una comissió independent que “ajudi les famílies a conèixer la veritat” del que va passar. Aquest organisme té el nom de Comissió Independent per a la Reconciliació i la Recuperació de la Informació, amb potestat per accedir a documents oficials i convocar testimonis. Està dotada amb un pressupost de 250 milions de lliures i s’inspira en la Comissió de la Veritat i Reconciliació de Sud-àfrica, que va investigar els anys de l’apartheid. Amb tot, la llei també contempla engegar una reconstrucció dels fets amb una “història oral” dels anys de conflicte. A partir d’aquí, s’anul·len les investigacions en curs o que encara hi ha pendents. En definitiva, defensen substituir els judicis per aquesta comissió, on s’espera la confessió dels autors de crims perquè rebin a canvi immunitat.
Les queixes arriben als tribunals europeus
L’enuig d’Irlanda amb el Regne Unit per aquesta amnistia anticipava accions judicials. A finals de desembre de 2023, el govern irlandès confirmava la seva intenció de dur la Llei de Llegat i Reconciliació d’Irlanda del Nord al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH). Des de Dublín, argumenten que aquesta norma contravé la Convenció Europea dels Drets Humans, ja que aquesta impedeix amnistiar els crims de guerra, de tortura i de lesa humanitat. Un mes després, la justícia europea confirmava la recepció d’aquesta demanda d’Irlanda, que apunta que la llei vulnera els articles referents al dret a la vida, la prohibició de la tortura, el dret a un judici just, a la reparació, la prohibició de la discriminació o un tracte degradant i inhumà. En específic, apunten a les vulneracions dels articles 2, 3, 6, 13 i 14 de la Convenció Europea.