Una por s’escampa per les xarxes al Marroc i arriba als campaments on dormen els afectats i afectades pel terratrèmol del passat divendres que s’ha endut. La por al segrest de nenes òrfenes per a matrimonis forçosos, al tràfic de persones i a les violacions. El passat dijous, mitjans locals van informar de la detenció d’un jove que havia incitat a les xarxes a anar a les muntanyes de l’Alt Atles i diversos instagramers estan exposant i denunciant d’altres comptes que exposen fins i tot fotos als campaments al costat de menors, un d’ells diu: “no vol casar-se amb mi”. Les bodes amb menors van deixar de ser legals per la reforma del Codi de Família l’any 2004, però els jutges tenen potestat per donar el vistiplau a excepcions i segons xifres oficials només l’any 2020 se’n van aprovar unes 13.000.
Les nenes òrfenes, en aquest context, són les més desemparades i en risc que algú pugui arribar per casar-les. “És un risc real”, alerta l’activista feminista Betty Lachgar, que aquests dies recorre l’Alt Atles per tal d’ajudar les dones en risc. “Tiets i altres familiars normalment cuiden els nens, però, tot i això, els orfes són els més vulnerables”, apunta Muhammed Bushamir, de la Fundació Wasata Raíces. Fa uns dies, el rei va reconèixer els orfes del terratrèmol com a fills “apadrinats de la nació”. A més, va informar que els inclouria quan abans a un registre per tal d’evitar “els riscos” als que s’exposen.
Dones als carrers de Marràqueix
Si els nens i nenes estan en risc d’aquests tipus d’abusos, mares solteres i dones soles que s’han vist al carrer viuen també múltiples vulnerabilitats. A la plaça Tinsmith, del destruït barri de Mellah de Marràqueix, les dones són les més visibles al carrer durant el dia (mentre els homes treballen o marxen a fer altres coses i elles cuiden de la tenda i els nens, reproduint el que passa a les llars) i són també més nombroses a la nit.
Però no hi ha darrere d’aquesta acampada popular només una mostra de vulnerabilitat, sinó també una reivindicació. “Nosaltres treballem fent neteja a un altre barri i podríem anar-hi, però llavors deixem de ser visibles per demanar al govern una casa definitiva i no una solució temporal”, diu la Isha, que acampa amb altres quatre noies i el fill d’una d’elles. La Leila, en canvi, diu que està disposada a treballar, però que no troba feina, ja d’abans del terratrèmol, que malgrat que té la carrera de Dret ningú no la vol perquè és “massa gran”.
A l’altre costat de la plaça, un grup de dones solteres i viudes acampen unides i asseguren fer-ho per protegir-se entre elles de possibles agressions. “No he pogut dormir en tota la nit perquè encara soc verge i tinc por del que em pugui passar. Encara no estic casada”, diu la Hafsa, de 24 anys. Per a l’Amina, que compartia el pis ara afectat amb la Hafsa, el problema és ser dona divorciada, ja que pateixen discriminació a les feines, on s’aprofiten de saber que necessiten la feina, i també al carrer, on se les discrimina com a dones fàcils.
El divorci és legal al Marroc des de l’any 2004, per la mateixa reforma del codi familiar que va aprovar el rei Mohammed VI amb la intenció de modernitzar el país. Però els pares mantenen la tutela dels fills encara que les mares tinguin la custòdia i elles només es poden tornar a casar si l’exmarit està d’acord. Són moltes les desigualtats i discriminacions, legals i socials, que fa les dones molt més vulnerables al carrer i les obligarà a una lluita encara més ferotge i amb més obstacles per tirar endavant després del sisme.