Georges Abdallah, considerat el pres més antic d’Europa per delictes de terrorisme, ha estat alliberat aquesta matinada després de passar quatre dècades empresonat a França. El militant propalestí ha tornat aquest divendres a la seva terra natal, el Líban, on ha estat rebut entre aclamacions, crits de “Llibertat, Georges Abdallah” i banderes palestines i libaneses. Condemnat per complicitat en l’assassinat de dos diplomàtics als anys vuitanta, Abdallah ha aterrat a Beirut procedent de París, enmig d’un fort dispositiu de seguretat i una gran expectació mediàtica. A les portes de l’aeroport, més d’un centenar de simpatitzants, familiars i activistes han celebrat l’arribada d’un home convertit en símbol de la causa palestina i de la resistència anticolonial. L’alliberament del veterà militant arriba després de dècades de pressions internacionals, múltiples demandes de llibertat i una trajectòria que ha polaritzat l’opinió pública francesa.

En les seves primeres declaracions públiques un cop trepitjat territori libanès, Abdallah ha fet una crida rotunda a reforçar el suport a la lluita del poble palestí. “La resistència està arrelada en aquesta terra i no pot ser desarrelada; no és feble, sinó forta. La nostra resistència està encapçalada pels seus màrtirs i avui hem de recolzar la resistència més que mai”, ha proclamat davant els mitjans i la multitud de persones congregades a l’aeroport de Beirut. Amb un to combatiu i crític, el veterà militant ha titllat de “vergonya” l’actitud del món àrab, al qual retreu que es quedi “mirant” impassible davant la tragèdia que viu la Franja de Gaza. Després d’aquesta intervenció, Abdallah té previst traslladar-se al seu poble natal de Qobayat, situat al nord del Líban, on s’espera una nova rebuda per part dels seus.

Nascut l’any 1951, Abdallah va iniciar la seva trajectòria com a professor en una escola secundària abans d’endinsar-se en la militància política d’extrema esquerra. Inicialment vinculat al Partit Social Nacionalista Sirià, el seu gir definitiu cap a la lluita armada s’acabaria produint després de resultar ferit durant la invasió israeliana del Líban l’any 1978. Llavors, s’incorporaria al Front Popular per a l’Alliberament de Palestina (FPAP), i ja el 1979 fundaria, juntament amb familiars propers, les Faccions Revolucionàries Armades Libaneses (LARF, per les seves sigles en anglès), una formació d’inspiració marxista. Aquest grup, actualment dissolt, va reivindicar almenys cinc accions armades —quatre de les quals a França entre 1981 i 1982— i mantenia vincles amb organitzacions militants d’extrema esquerra com l’Action Directe, les Brigades Roges i la Fracció de l’Exèrcit Roig.

Quatre dècades entre reixes

Abdallah va ser condemnat a cadena perpètua l’any 1987 a França per la seva complicitat en l’assassinat de dos diplomàtics el 1982: el tinent coronel Charles R. Ray, agregat militar dels Estats Units, i el diplomàtic israelià Yaakov Barsimantov, mort a trets davant del seu domicili a París. A més, se’l va responsabilitzar de l’intent d’assassinat del cònsol nord-americà a Estrasburg, Robert O. Homme, el març del 1984. Totes aquestes accions, reivindicades per les LARF, van ser executades com a represàlia per la implicació militar d’Israel i els Estats Units en els combats contra les organitzacions palestines al Líban i l’ocupació israeliana posterior. Abdallah ha complert la seva condemna en diverses presons franceses fins que, aquesta matinada, després de quatre dècades, ha estat posat en llibertat i deportat immediatament al Líban.

Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!