Les alarmes per atacs aeris tenen un cost econòmic creixent per a Ucraïna. Cada hora en què les alertes obliguen empreses i treballadors a interrompre la seva activitat pot representar unes pèrdues d’uns 38 milions d’euros, segons una estimació del ministre d’Economia i Medi Ambient ucraïnès, Oleksandr Kravtxenko.
L’impacte s’ha agreujat a mesura que Rússia ha ampliat els objectius de la seva campanya de bombardejos. A més de les infraestructures energètiques, els atacs han afectat instal·lacions industrials, magatzems, centres logístics i centres de dades. Segons destaca Kravchenko, Moscou estaria intentant colpejar els fonaments de l’activitat econòmica del país.
"El que no havíem previst del tot és la rapidesa amb què Rússia desenvoluparia aquests drons amb motor de reacció i els utilitzaria per atacar-ho tot", ha explicat el ministre.
Què passa quan sonen les alarmes?
Les conseqüències es traslladen directament als llocs de treball. Quan sona una alarma, molts empleats han d’abandonar els seus llocs i refugiar-se, cosa que pot paralitzar durant hores fàbriques, oficines i comerços. A Kíiv, les sirenes poden arribar a sonar durant deu hores en un sol dia. "Si la gent és en un búnquer, el negoci s’atura", ha resumit Kravtxenko.
Per reduir aquest impacte, el govern ucraïnès ha introduït un sistema d’alertes dividit en dos nivells. El nivell vermell indica una amenaça de míssils i obliga la població a buscar refugi. El groc, en canvi, correspon principalment a amenaces de drons i permet que una part més gran de les empreses mantingui l’activitat.
Més de la meitat dels negocis continuen funcionant durant les alertes grogues, segons el ministre. Però aquesta categoria tampoc implica que no hi hagi risc. Un atac amb un dron de propulsió de reacció va impactar recentment contra l’Acadèmia Nacional de Ciències, al centre de Kíiv, mentre hi havia personal treballant. L’atac va causar dues morts.
Què passa quan l'economia està en guerra?
La necessitat de mantenir l’economia activa mentre es protegeix la població és un dels dilemes que afronta Ucraïna en una guerra que també està deteriorant les finances públiques. Kravtxenko calcula que els atacs russos han causat aquest any uns 10.000 milions de dòlars —8.813 milions d’euros— en danys als actius fixos del país.
El ministre ha citat entre els sectors afectats la siderúrgia, els magatzems i la logística, mentre que els centres de dades s’han convertit en un dels objectius més recents. El bloqueig dels ports ucraïnesos del mar Negre també ha dificultat les exportacions.
Kíiv preveu un futur complicat
Kíiv preveu, a més, un hivern especialment complicat, amb nous riscos per al subministrament energètic i unes infraestructures sotmeses a una pressió creixent. El govern estudia fórmules perquè empreses privades puguin adquirir sistemes de defensa antiaèria, tot i que Kravtxenko adverteix que cap negoci pot garantir una protecció completa davant dels míssils i drons russos.
Al mateix temps, Ucraïna continua buscant recursos per cobrir el seu dèficit pressupostari. Segons les últimes estimacions citades pel govern, el forat previst per a aquest any s’ha reduït fins als 20.000 milions de dòlars —17.600 milions d’euros—. Kíiv negocia ara més suport amb la Unió Europea, el Japó, el Canadà i el Regne Unit.