Hivern plujós i fred a Hamburg. Però amb una novetat. A la ciutat alemanya han paregut d’un dia per l’altre diversos murals amb el lema “ensenyeu la targeta vermella a Israel”, una crida vinculada al món del futbol. Al darrere hi ha els Warriorz, un grup ultra del FC St. Pauli. Aquest club, que es defineix als seus estatuts com a antifeixista, antiracista i antihomofòbia, ha esdevingut amb els anys un referent simbòlic més enllà de l’esport, amb una gran base de seguidors progressistes arreu del món. Però el conflicte israelià-palestí ha fet trontollar aquest consens. La guerra a Gaza ha reobert una ferida profunda dins de l’afició. Des del 7 d’octubre de 2023, hi ha una fractura evident entre els qui mostren suport a Israel i els qui defensen la causa palestina. Aquestes tensions han arribat a distanciar el club d’aliats històrics, com el Cèltic de Glasgow, mentre que cada cop més col·lectius se sumen a la campanya “show Israel the red card”. I, finalment, el moment ha arribat. El cap de setmana passat, els aficionats del club van treure targeta vermella a Israel, amb una gran pancarta. Per ara, no hi ha hagut més comunicats oficials ni informació al respecte.
In an important intervention, fans of FC St. Pauli show the red card at yesterday's Bundesliga match.
— Lajee Celtic (@lajeeceltic) May 18, 2025
This is the first red card action to take place inside a football stadium in Germany where Zionism is dominant, even amongst the supposed 'anti-fascist' fan scenes. pic.twitter.com/GtPBXDMiEH
📌 St. Pauli, Hamburg, Germany
— Lajee Celtic (@lajeeceltic) March 2, 2025
Warriorz, FC St. Pauli pic.twitter.com/KbihfMxBsN
Aficionats del Sankt Pauli, dividits pel conflicte
No tots els aficionats del FC St. Pauli van viure amb eufòria la reacció del club davant el conflicte armat entre Israel i Hamàs, que es va intensificar a finals del 2023. Fent honor a la seva ideologia d’esquerres i antifeixista, el club va emetre un comunicat on condemnava els atacs contra Israel i defensava els drets humans. Cal tenir present que el territori israelià és considerat la llar històrica del poble jueu, i amb els valors del club profundament marcats per la memòria del genocidi nazi i el trauma de l’Holocaust, la postura oficial del St. Pauli ha estat sovint propera a Israel. De fet, manté una relació estreta amb el Hapoel de Tel-Aviv, i qualsevol discurs contrari és ràpidament assenyalat com a antisemita dins l'entitat.
Aquesta posició, malgrat coherent amb els principis fundacionals del club, ha generat una gran polèmica entre les penyes internacionals del St. Pauli. Es calcula que n’hi ha més de 500 repartides arreu del món. Durant els anys vuitanta, quan l’extrema dreta dominava les grades de molts estadis europeus, el club d’Hamburg es va fer conegut precisament per la seva oposició frontal al feixisme. No obstant això, molts seguidors arreu del planeta critiquen que el club mai s’hagi posicionat clarament contra el bloqueig i el patiment crònic del poble palestí. Això ha generat una escalada de tensions que ha culminat amb diversos comunicats per part de penyes internacionals dels ‘pirates’, on es reivindica “el dret del poble palestí a l’autodefensa i a l’autodeterminació”, alhora que es condemna també a Hamàs.

Retirada de "fan clubs"
Un dels episodis més simbòlics d’aquest trencament va tenir lloc només una setmana després de l’inici del conflicte. El 14 d’octubre de 2023, els grups punks Bull Brigade (Itàlia) i Akainak (Euskal Herria) havien de tocar a Hamburg en una festa organitzada pels Südzecken, un grup d’animació vinculat al FC St. Pauli. Però en qüestió d’hores, la seva actuació va ser cancel·lada. En un fulletó repartit aquell mateix dia, els Südzecken justificaven la decisió per “la violència que té lloc a Israel i la Franja de Gaza” i per les publicacions de les bandes a les xarxes socials “donant suport només a un costat, el palestí, sense rebutjar el terror provocat per Hamàs”.
Eugenio Borra, cantant de Bull Brigade, lamentava: “Teníem una amistat molt gran amb ells, però per la nostra posició a favor de Palestina van anul·lar el concert.” S'expressava a través de El Salto, i afegia: “Sovint tenim problemes amb aquest tema quan sortim a fora. Som italians i tenim una mentalitat diferent. Aquí, una part del moviment antifeixista és pro-Israel.” L’episodi va provocar un autèntic cisma dins l’entorn futboler del St. Pauli, amb la retirada de diversos “fan clubs” internacionals, entre ells el català i el basc. I resumeix bé com es viu, en una part de l’esquerra alemanya, el dilema de condemnar les accions de l’Estat d’Israel: “és complicat” és, sovint, l’eufemisme més suau que es pot escoltar.
El futbol alemany, al costat d'Israel: quina és l'explicació?
El novembre de 2023, el portal Traversing Tradition publicava l'article "The Palestinians are Offside: Observations on German Football", que analitza les tensions polítiques i socials que han sorgit en el futbol alemany arran del conflicte israelià-palestí. L'article destaca la reacció immediata de diversos clubs de la Bundesliga després de l'atac de Hamàs a Israel el 7 d'octubre de 2023. Deu equips van expressar el seu suport a Israel a través de missatges a les xarxes socials i actes simbòlics, com moments de silenci en els partits. Tanmateix, aquesta postura va generar controvèrsia, ja que cap d'aquests clubs va mostrar solidaritat pública amb el poble palestí, tot i les crítiques que alguns aficionats havien expressat prèviament sobre el tractament dels palestins per part d'Israel.
Un exemple destacat és el cas del defensa del Bayern Munich, Noussair Mazraoui –actual jugador Manchester United–, qui va publicar a les xarxes socials la frase "From the river to the sea, Palestine will be free" (Des del riu fins al mar, Palestina serà lliure). Aquesta expressió, considerada per molts com una crida a l'eliminació d'Israel, va generar una resposta immediata del club, que va suspendre Mazraoui per la seva postura. Aquesta acció va ser vista per alguns com una defensa de la llibertat d'expressió, mentre que altres la van interpretar com una censura a les opinions polítiques dels jugadors. En aquest sentit, l'article també posa de manifest la hipocresia percebuda en les accions dels clubs. Per exemple, Borussia Dortmund va organitzar un partit benèfic per recollir fons per a Ucraïna, però poc després va anunciar un viatge a Israel per disputar un amistós, que finalment es va cancel·lar per "raons de seguretat". Aquesta cancel·lació va ser vista per molts com una resposta a la pressió política, més que una preocupació real per la seguretat.

A més, l'article critica la manca de coherència en les postures dels clubs alemanys. Tot i que molts d'ells han adoptat la definició de l'antisemitisme de la IHRA (International Holocaust Remembrance Alliance), que inclou la negació del dret d'Israel a existir com a estat, la seva reacció davant les expressions de solidaritat amb Palestina ha estat inconsistent. Aquesta situació ha generat un debat sobre la llibertat d'expressió i els límits de la política en l'esport. En resum, la gestió les tensions polítiques derivades del conflicte israelià-palestí no ha estat fàcil. Posa en evidència les contradiccions entre els valors que els clubs diuen defensar i les seves accions concretes, així com les dificultats per equilibrar la llibertat d'expressió amb les pressions polítiques i socials.
La dificultat i el posicionament: la història també parla
La resposta del futbol alemany al conflicte entre Israel i Palestina ha posat en evidència les tensions inherents entre els posicionaments polítics dels clubs i les expectatives d'una afició global. L'adhesió ràpida i majoritària de molts equips a missatges de solidaritat amb Israel, sovint coordinats i similars entre si, contrasta amb el silenci institucional sobre el patiment de la població palestina, fet que ha generat reaccions crítiques dins i fora d’Alemanya.
Aquesta situació ha obert un debat sobre la coherència dels valors que molts clubs afirmen defensar —com l’antifeixisme, l’antiracisme o el compromís amb els drets humans— davant de conflictes internacionals. També ha posat de manifest el paper creixent de les estratègies de comunicació i relacions públiques en la definició d’aquests posicionaments. En aquest context, el futbol es mostra no només com un fenomen esportiu, sinó també com un actor dins l’escenari polític i cultural, amb capacitat d’influir, però també exposat a contradiccions i tensions quan tracta conflictes d’abast global.