El Consell Nacional de Mònaco, el parlament d'aquest microestat, va aprovar el passat 15 de maig, un projecte de llei per a la legalització de l'avortament. Aquest, fins ara, només estava permès en uns supòsits molt concrets, però l'assemblea del país va decidir per una gran majoria (19 vots a favor i 2 en contra de 24) tirar endavant una proposta que va ser vista com una passa històrica. Però la vida real no és un conte de fades i s'han topat amb l'oposició del príncep: Albert de Mònaco ha decidit bloquejar aquest canvi. Després de l'aprovació parlamentaria, el text va passar a mans del príncep Albert II. Segons la Constitució, el text, després de comptar amb el vistiplau del poder legislatiu, ha de passar al govern principesc, que té sis mesos per analitzar-lo, debatre esmenes i adoptar una decisió. I la del fill mitjà de Grace Kelly (tot i que anunciada) suposa un xoc molt fort entre una casa reial i la sobirania nacional, pràcticament inaudit avui en dia. Mònaco no és una monarquia parlamentaria, sinó una monarquia constitucional: Albert comparteix el poder legislatiu amb el Consell Nacional i té dret a veto.
Ja feia anys que el Consell Nacional de Mònaco considerava la possibilitat de legalitzar l'avortament. El 2019 es va despenalitzar en casos de violació, malaltia o malformació fetal irreversible i si la vida de la mare estava en perill. Per la resta de supòsits continuava sent il·legal. A finals del 2024 i principis del 2025 es va començar a treballar en el projecte de llei que volia autoritzar l'avortament fins a les 12 setmanes d'embaràs i ampliar-lo fins a les 16 en casos de violació. Fa unes setmanes, abans de la festa nacional del país, en una entrevista al diari Monaco-Matin, el príncep ja va avançar la seva posició, davant tots els dubtes que havia generat: "Entenc que és un tema delicat, l'emoció que pot generar i els dolorosos records que pot provocar. L'avortament és un tema important. El 2009 i 2019 es va trobar un equilibri que respecti la nostra identitat fonamental, la constitució i les dones afectades", va rumiar, abans de confirmar que el projecte de llei no es tramitarà, pel paper que té la religió catòlica al seu país. A diferència, per exemple, d'Espanya, que és un estat aconfessional, a Mònaco el catolicisme és religió d'estat. Aquesta negativa d'Albert de Mònaco recorda a l'abdicació de Balduí de Bèlgica el 1990 per no haver de signar la llei per despenalitzar l'avortament.
Defensa del catolicisme amb dos fills fora del matrimoni
Són molts els que no poden evitar subratllar la hipocresia d'Albert de Mònaco en la seva decisió de no signar la llei per la importància del catolicisme al seu microestat, mentre ha tingut dos fills il·legítims que no va reconèixer fins anys després que haguessin nascut i que van quedar fora de la línia de successió al tron. A Jazmin Grace, filla d'Albert i la cambrera nord-americana Tamara Rotolo, no la va reconèixer fins al 2006, quan la noia ja tenia 14 anys. Al seu segon fill, Alexandre, la seva mare és una hostessa de Togo que vivia a París, l'havia reconegut com a propi el 2005, quan tenia dos anys. Els dos joves es passegen per Mònaco i participen d'alguns actes, però no d'aquells organitzats per la família reial. Els dos joves són amics i la Jazmin Grace ha penjat alguna fotografia acompanyada del seu pare i el seu germà. En canvi, la relació, diuen, de tots dos amb la dona i mare dels hereus d'Albert II, és molt més complicada. Alguns dels seus nebots han tingut fills sense estar casats amb els pares de la criatura, un fet totalment normalitzat arreu, però que xoca amb aquesta visió de la família que defensa el príncep bloquejant la llei que permetia l'avortament.