La setmana passada, durant els funerals d'Ali Khamenei, el Líder Suprem de l'Iran assassinat per Israel en un atac el 28 de febrer, el primer dia de la guerra entre Israel i els Estats Units i l'Iran que encara continua sense resoldre's, Mahmud Ahmadinejad, expresident del país, va fer la seva primera aparició pública en gairebé cinc mesos. Aquesta, però, no va ser pas com esperaven, en un primer moment que seria, tant ell com Israel, que durant els últims anys havia ordit un pla per reclutar l'exmandatari iranià com un agent d'intel·ligència i possible líder del país un cop tombat el règim dels aiatol·làs, tal com ha avançat el New York Times.
Segons agents iranians i estatunidencs coneixedors d'aquests esforços, el pla de la intel·ligència israeliana incloïa instal·lar Ahmadinejad al poder un cop derrocats els aiatol·làs, ja que era un home capaç de controlar "la situació política, social i militar de l'Iran", segons van revelar agents estatunidencs al New York Times. De fet, les mateixes fonts indiquen que Ahmadinejad podria haver jugat un "paper molt important" en el futur pròxim de l'Iran després de la guerra i assimilen el seu paper al de Delcy Rodríguez, que va assumir el poder a Veneçuela després de la captura de l'aleshores president Nicolás Maduro en un atac estatunidenc i, des d'aleshores, ha treballat de forma propera amb l'administració de Donald Trump.
La primera presa de contacte, segons informa en exclusiva el rotatiu novaiorquès, hauria estat en una conferència sobre medi ambient organitzada per la Universitat de Guatemala l'any 2023 en un país, Guatemala, que manté una de les més properes relacions amb Israel a l'Amèrica Llatina. Un any més tard, el 2024, a convocatòria va ser en una altra conferència sobre medi ambient a la Universitat Ludovica de Budapest, a Hongria, aleshores governada per l'ultra Viktor Orbán, que també mantenia una de les relacions més properes amb el govern de Benjamin Netanyahu a tota Europa.
Va ser a través d'aquests contactes en conferències estrangeres i altres indrets fora de l'Iran en els quals el Mossad, fins i tot a través del seu cap en aquell moment, David Barnea, va posar el seu pla en coneixement d'Ahmadinejad. El moment culminant del pla va ser el dia 28 de febrer, amb els primers atacs israelians i estatunidencs sobre l'Iran que havien d'acabar el règim islamista i un canvi de règim a un favorable a Israel i als Estats Units que podria haver capitanejat Ahmadinejad. El pla, però, va fracassar.
Fuga a bord d'un Peugeot negre
El 28 de febrer, un atac israelià impacta sobre el complex en el qual vivia Ahmadinejad a Teheran, amb l'objectiu sobre l'edifici on es trobaven els seus guàrdies, membres del Cos de la Guàrdia Revolucionària de l'Iran (IRGC, per les sigles en anglès) que el mantenien també sota arrest domiciliari. En una informació al rotatiu estatunidenc The Atlantic, aliats de l'exmandatari iranià van descriure l'atac com "una operació de fuga de la presó", ja que van suposar el seu alliberament del confinament en mans del govern islàmic a casa seva. Després de l'impacte, un Peugeot negre va recollir l'expresident iranià del complex i se'l va endur a alta velocitat cap a una casa segura del Mossad, agents del qual conduïen el cotxe, segons informa la intel·ligència tant estatunidenca com iraniana.
Els agents de l'agència d'intel·ligència exterior israeliana van dur Ahmadinejad a una casa segura dins de l'Iran, amb el pla ja en marxa per derrocar el règim dels aiatol·làs i instal·lar l'exmandatari al poder. Però, segons afirmen fonts coneixedores dels fets, Ahmadinejad va acabar molest amb l'operació de rescat, després de resultar ferit en l'atac a casa seva, i també va acabar "desil·lusionat" amb el pla israelià per retornar-lo al poder, cosa que va intentar per compte propi en les tres últimes eleccions presidencials, tot i que el Consell dels Guardians s'hi va oposar en les tres ocasions. L'exlíder islamista va acabar abandonant la casa segura en circumstàncies encara per aclarir i va acabar en la custòdia de la Guàrdia Revolucionària, segons indiquen oficials d'intel·ligència iranians a l'NYT.
De fet, va ser després de la seva fugida en el Peugeot negre, quan les agències d'intel·ligència de l'IRGC van començar a investigar les connexions d'Ahmadinejad amb Israel, tot i que hi havia sospites sobre la seva possible activitat amb règims estrangers des de fa gairebé deu anys.
Pel poder, del radicalisme al pragmatisme
L'elecció d'Ahmadinejad per part del Mossad, i els contactes que aquest va acabar mantenint amb la intel·ligència israeliana, podrien semblar del tot inversemblants si un es fixa en els seus discursos quan va presidir l'Iran entre els anys 2005 i 2013. Aleshores, la seva retòrica era contundentment antiisraeliana, parlant de l'eliminació d'Israel com a objectiu de l'Iran. Durant la seva presidència, l'Iran va reactivar el seu programa nuclear d'enriquiment d'urani, i va reprimir durament qualsevol intent de protesta, inclòs les manifestacions que van qüestionar la seva reelecció el 2009, i el seu poder judicial va enviar milers de rivals i opositors a la presó i ordenar penes de mort massives.
Amb els anys posteriors al seu mandat, però, les seves posicions es van anar moderant. En la seva oficina acollia ciutadans necessitats d'ajuda per tramitar la burocràcia iraniana i també oferia llargues converses i entrevistes en les quals qüestionava la dura repressió de les forces de seguretat i acusava el règim dels aiatol·làs de corrupció. La intel·ligència israeliana va seguir de prop la creixent ruptura entre Ahmadinejad i els líders del règim islamista, particularment amb l'aiatol·là Khamenei i altres figures importants que formaven part del Consell de Guardians que el va desautoritzar de presentar-se a la reelecció. La censura a la seva reelecció el va dur a pensar, segons afirma a l'NYT Abdolreza Davari, antic col·laborador d'Ahmadinejad, que no podria tornar al poder mentre el sistema actual es mantingués.
"Ahmadinejad no ho faria per diners. Ell té diners; té una gran xarxa econòmica. Ho faria per poder. Vol estar al capdavant del poder", assegura Davari. Segons deien altres persones properes a Ahmadinejad, l'exlíder hauria confessat les seves ambicions de poder i la seva preocupació per si, donada una intervenció estrangera que acabes amb la República Islàmica, els estatunidencs i els israelians triessin algú de fora per liderar el país. En aquest sentit, s'hauria descrit com el Borís Ieltsin iranià i hauria reconegut que, un cop al poder, s'hauria mantingut proper a Trump, de qui ha parlat positivament en públic en el passat, tot reconeixent Israel com a estat en el marc dels Acords d'Abraham que impulsa el mandatari estatunidenc. Tanmateix, el pla israelià per fer reals les ambicions de poder d'Ahmadinejad, tot i materialitzar-se en forma de l'inici de la guerra a l'Orient Mitjà que encara dura, no va acabar a bon port. El règim dels aiatol·làs segueix al poder, tot i que amb un lideratge afectat pels atacs israelians, i Ahmadinejad segueix sota el control de la Guàrdia Revolucionària després del seu breu alliberament en mans del Mossad.