Unes 550 dones dels Estats Units han presentat una demanda contra l'empresa de transport compartit Uber per haver patit agressions per part dels conductors dels vehicles que havien contractat a través de l'aplicació. Segons ha detallat el gabinet d'advocats 'Slater Slater Schulman, LLP' en un comunicat, la querella s'ha presentat aquest dimecres als jutjats de San Francisco, on està la seu d'Uber. Els lletrats han explicat que: "les passatgeres van ser segrestades, agredides sexualment, colpejades, violades, perseguides, assetjades i atacades per conductors d'Uber als quals havien estat assignades a través de l'aplicació". A més, la demanda assegura que l'empresa ha tingut constància de les agressions sexuals i violacions per part d'alguns dels seus conductors des de l'any 2014, però han continuat conduint vehicles per a Uber, i atacant passatgeres fins al dia d'avui. No és la primera vegada que Uber s'enfronta a aquestes acusacions, ja que, fa anys va haver de donar la cara als jutjats pels comportaments il·lícits dels seus conductors, especialment per agressions a dones.
3.824 denúncies d'agressions sexuals greus
A l'últim informe de seguretat d'Uber publicat a principis de juny, l'empresa de San Francisco va confirmar que havia rebut 3.824 denúncies sexuals greus entre el 2019 i el 2020, fets que anaven des de petons no consentits fins a violacions, el que representa un 38% inferior a la registrada entre 2017 i 2018. El dilluns d'aquesta setmana va sortir a la llum que l'exlobbista d'Uber, Mark MacGann està darrere de la filtració de documents de la plataforma que demostren polèmiques pràctiques de l'empresa arreu del món.
Per la seva banda, el Consorci Internacional de Periodistes de Recerca (ICIJ) va explicar en un comunicat que MacGann va filtrar fins a 18,69 gigabytes de correus electrònics, missatges de text i documents interns de la plataforma del diari britànic The Guardian. Els documents van ser compartits pel diari juntament amb l'ICIJ i la seva xarxa de col·laboradors, a la qual pertanyen mitjans de comunicació internacionals. En aquests documents es pot veure com els directius d'Uber van tractar d'influenciar polítics per tal d'aconseguir favors, així com es pot veure que van negociar contractes d'inversió amb oligarques russos, ara sancionats; i es van aprofitar de la violència contra els conductors d'Uber per aconseguir que es regulés a favor de la companyia. "No hi ha excuses sobre com la companyia va jugar amb la vida de la gent", va dir MacGann en el comunicat de ICIJ. En resposta a preguntes del Consorci, una portaveu d'Uber, Jill Hazelbaker, va assegurar que McGann no es troba en posició de parlar sobre l'empresa ara mateix.