La política migratòria del president dels EUA, Donald Trump, ha entrat en una nova fase: els Estats Units ja no només deporten migrants als seus països d’origen, sinó també a països amb els quals no tenen cap vincle. Des del retorn de Trump a la Casa Blanca, més de 25.000 migrants, refugiats i sol·licitants d’asil han estat enviats a tercers països, segons una investigació conjunta coordinada per Forbidden Stories i en la qual han participat 26 mitjans, entre ells The Guardian i The Washington Post. La xarxa inclou almenys 35 acords i més de 410 milions de dòlars compromesos per l’administració nord-americana.
Una xarxa global de deportacions
La fórmula és senzilla sobre el paper: si Washington no pot retornar una persona al seu país perquè hi ha el risc que sigui perseguida o pateixi danys, la trasllada a un tercer estat que accepta rebre-la. Segons els advocats de drets humans citats per The Guardian, aquesta fórmula permet a l’administració esquivar en la pràctica algunes de les garanties que impedeixen retornar directament una persona a un lloc on corre perill.
Uns 20.000 deportats han estat enviats a Mèxic i almenys 5.000 més han viatjat en avions cap a països de l’Amèrica Llatina, l'Àfrica, l'Àsia central i el Carib. En alguns casos, però, els països receptors poden acabar expulsant aquestes persones cap als seus països d’origen.
La política no és completament nova —l’administració Trump ja la va assajar durant el primer mandat—, però la seva escala sí que ho és. Segons The Washington Post, el govern ha compromès, pel cap baix, 410 milions de dòlars —357,3 milions d’euros— per facilitar els acords, molts dels quals s’han negociat amb països africans.
Diners a canvi d’acceptar deportats
Els incentius econòmics són una peça central del sistema. Els documents del Departament d’Estat revisats per The Washington Post mostren que Washington ha ofert milions de dòlars a governs i també ha canalitzat fons cap a organismes internacionals vinculats als acords.
Al Camerun, per exemple, es van reservar 30 milions de dòlars per donar suport a operacions de les Nacions Unides a canvi que el país acceptés fins a 1.000 migrants. A la República Democràtica del Congo, es van comprometre 50 milions per facilitar l’acceptació de fins a 2.000 persones. Els nombres de deportats enviats finalment han estat molt inferiors als pactats.
El sistema és dirigit des de la Casa Blanca per Stephen Miller, principal responsable de la política migratòria de Trump, i es gestiona a través de la nova Oficina de Remigració del Departament d’Estat nord-americà. El nom de l’oficina ha generat controvèrsia perquè "remigration" és un terme utilitzat per moviments d’extrema dreta per referir-se a l’expulsió de població immigrant.
No només delinqüents
L’administració Trump defensa que la prioritat són migrants amb antecedents penals. Però la investigació periodística ha documentat casos que no encaixen amb aquesta descripció. Entre les persones entrevistades hi ha una infermera procedent de Sierra Leone, un activista iranià contrari al règim de Teheran i un home gai de Ghana que havia fugit després de ser perseguit per la seva família. Alguns deportats asseguren no tenir antecedents penals i haver rebut protecció dels jutges d’immigració perquè existia un risc creïble que patissin danys si eren retornats al seu país.
A més, documents del Departament d’Estat indiquen que una majoria dels 35 països que han signat acords amb Washington han establert que no acceptaran migrants amb antecedents de delictes violents. La política, per tant, no afecta únicament persones condemnades per delictes greus.
Una política qüestionada als tribunals
La batalla no és només política. Un tribunal federal d’apel·lacions ha dictaminat que el sistema de deportacions a tercers països és il·legal perquè no garanteix als migrants prou temps ni una oportunitat efectiva per impugnar la seva expulsió i exposar els riscos que poden afrontar al país de destinació.
El cas es remunta a una demanda presentada el 2025 per persones que denunciaven que podien ser enviades a països on corrien risc de patir persecució, tortura o fins i tot morir. Un jutge federal ja havia ordenat inicialment aturar els vols, però el Tribunal Suprem va permetre posteriorment que la política continués mentre avançava el litigi.
L’administració Trump preveu recórrer la nova sentència. "La política de deportació a tercers països continua", va afirmar James Percival, assessor jurídic del Departament de Seguretat Nacional. El conflicte resumeix el debat de fons: per a Trump, la deportació també és una eina de dissuasió. Per als seus crítics, enviar persones a països amb els quals no tenen cap relació converteix la política migratòria en una qüestió de poder diplomàtic i diners, mentre posa a prova les garanties del sistema d’asil nord-americà.