Nova York tornarà a convertir-se aquesta setmana en la capital política del món. Durant uns dies, gairebé tota la política mundial es concentrarà en uns quants carrers de Manhattan. Prop de 130 caps d'estat i de govern arribaran a la seu de les Nacions Unides per participar en la setmana d'alt nivell de la 81a Assemblea General de l'ONU. El nou període de sessions va obrir formalment el passat 8 de setembre, però el gran aparador polític començarà dimarts 22 de setembre, quan s'obrirà el debat general. Durant sis dies —del 22 al 26 i de nou el 28 de setembre— els representants dels 193 estats membres pujaran a l'icònic faristol de marbre verd de la Sala de l'Assemblea General per exposar la seva visió del món. I aquest any no falten assumptes. Les guerres, la seguretat internacional, el canvi climàtic, les pandèmies, la intel·ligència artificial, l'augment del nivell del mar, el racisme i el retard en els Objectius de Desenvolupament Sostenible formen part d'una agenda que se celebra, a més, enmig d'un debat cada vegada més profund sobre la mateixa capacitat de l'ONU per actuar davant les grans crisis mundials.
The UN General Assembly brings the world together in NY for a key moment in global diplomacy.
— United Nations (@UN) September 19, 2026
With global challenges increasingly interconnected, #UNGA is a vital chance to find common ground, strengthen cooperation & advance solutions for the future.https://t.co/ObjA4yE6p3 pic.twitter.com/N9ZA9CqXQM
No és casual que el lema escollit per a aquesta 81a sessió sigui Restaurar la confiança, gestionar la transformació: unes Nacions Unides que compleixin per a tothom. La presidència de l'Assemblea ha passat a mans del diplomàtic i ministre d'Exteriors de Bangladesh Khalilur Rahman, elegit el juny passat per 99 vots davant els 91 obtinguts pel candidat xipriota Andreas Kakouris. En una edició marcada per les guerres, la crisi del multilateralisme i la rivalitat entre les grans potències, Donald Trump serà un dels principals focus d'atenció. Però no serà ni de bon tros l'únic. Aquestes són les deu claus per seguir l'Assemblea General de l'ONU del 2026.
1. Trump, al centre de totes les mirades
La tradició reserva al Brasil la primera intervenció del debat general i als Estats Units, país amfitrió de la seu de l'ONU, la segona. Això situarà Donald Trump molt aviat davant la tribuna més important de la diplomàcia mundial. Però Trump no arribarà a Nova York només per pronunciar un discurs. Ho farà amb un acord sobre Groenlàndia acabat d'anunciar que es preveu rubricar precisament durant l'Assemblea General. Els Estats Units, Dinamarca i Groenlàndia han pactat reforçar la seguretat de l'illa i de l'Àrtic, amb una presència nord-americana més gran i amb l'objectiu d'impedir que potències com la Xina o Rússia hi estableixin bases o presència estratègica. Trump ha presentat l'acord com una garantia de "control permanent" dels Estats Units sobre la seguretat de Groenlàndia, mentre que Copenhaguen i Nuuk posen l'accent en un altre aspecte: la sobirania del Regne de Dinamarca i el dret d'autodeterminació dels groenlandesos es mantenen intactes. El pacte haurà de ser ratificat posteriorment pels parlaments corresponents. La signatura a Nova York donarà així a Trump un primer èxit diplomàtic visible abans fins i tot que acabi la gran setmana de l'ONU i convertirà Groenlàndia en un dels símbols de la nova competició geopolítica per l'Àrtic. I no serà l'únic front. La seva intervenció arriba en un moment en què Washington és determinant en pràcticament tots els grans dossiers internacionals: Ucraïna i Rússia, el Pròxim Orient, el futur de l'OTAN i la rivalitat amb la Xina. Trump ja va aprofitar la tribuna de l'ONU el setembre del 2025 per exposar extensament la seva visió de la política exterior nord-americana. Aquest any, però, la seva agenda paral·lela pot ser gairebé tan important com el discurs. Les trobades bilaterals del president nord-americà seran una de les peces que caldrà seguir durant tota la setmana.
2. Els líders confirmats a Nova York
A més de Donald Trump, que tornarà a concentrar bona part de l'atenció política i mediàtica, així com el president brasiler Luiz Inácio Lula da Silva, encarregat d'obrir tradicionalment el debat general, s'ha confirmat la presència de figures de primer ordre. També hi participarà el president ucraïnès, Volodímir Zelenski, en una Assemblea en què la guerra amb Rússia tornarà a ocupar un lloc central, mentre que Vladímir Putin no hi assistirà i Moscou estarà representada pel ministre d'Exteriors, Serguei Lavrov. Un altre dels discursos més seguits serà el del primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, que té previst intervenir el 24 de setembre, mentre que el presodent de l'Autoritat Palestina, Mahmud Abbas, no podrà assistir presencialment a Nova York perquè l’Administració Trump ha tornat a negar els visats a la delegació palestina i intervindrà telemàticament. Entre els altres noms destacats hi ha el president iranià, Masoud Pezeshkian, el president francès, Emmanuel Macron, el primer ministre britànic, Andy Burnham, que aprofitarà la cita per reunir-se amb Trump, i el president del govern espanyol, Pedro Sánchez. La Xina, en canvi, tampoc no estarà representada per Xi Jinping, sinó pel vicepresident Han Zheng, una altra absència significativa en una cita que reunirà prop de 130 líders mundials, uns 81 caps d'estat i 50 caps de govern. També s'espera una presència important dels països del Golf. Trump té previst reunir-se amb representants de l'Aràbia Saudita, els Emirats Àrabs Units, Qatar, Bahrain, Kuwait i Oman per abordar el futur de l'Iran i la seguretat regional. També mantindrà una trobada amb la presidenta interina de Veneçuela, Delcy Rodríguez.
3. Les guerres que l'ONU no aconsegueix aturar
Per damunt de l'Assemblea planarà una realitat paradoxal difícil d'ignorar: els líders es reuneixen per reivindicar la cooperació internacional mentre continuen oberts diversos conflictes que han posat en evidència els límits de l'organització. Ucraïna tornarà inevitablement als discursos i a les reunions dels líders occidentals, Rússia i els països del Sud Global. Però també ocuparan un lloc central la situació al Pròxim Orient, el conflicte amb l'Iran i guerres menys presents en els titulars occidentals, com la del Sudan. L'ONU presenta oficialment la setmana com una oportunitat per impulsar la cooperació en matèria de pau, seguretat i desenvolupament sostenible, però l'Assemblea General no té capacitat per imposar per si mateixa una solució a aquestes guerres. Aquí apareix de nou el problema estructural de les Nacions Unides: a l'Assemblea tots els països tenen veu, però les decisions vinculants sobre pau i seguretat corresponen essencialment al Consell de Seguretat, on els Estats Units, Rússia, la Xina, França i el Regne Unit disposen de dret de veto.
4. Un món que ja no gira només al voltant d'Occident
L'Assemblea també mostrarà fins a quin punt ha canviat l'equilibri mundial. Les potències occidentals continuen tenint un pes enorme, però països d'Àfrica, Àsia i Amèrica Llatina reclamen més poder de decisió en unes institucions que encara reflecteixen en bona part l'ordre sorgit de la Segona Guerra Mundial. El cas més evident és el Consell de Seguretat, on cinc països mantenen seient permanent i dret de veto mentre Àfrica, amb 54 estats membres de l'ONU, no en té cap. El continent reclama almenys dos seients permanents. La demanda va més enllà. El Sud Global vol més pes en el Banc Mundial, l'FMI i la resta de l'arquitectura financera internacional, i també més autonomia diplomàtica davant conflictes com Ucraïna o el Pròxim Orient. No es tracta d'un bloc homogeni alineat amb Rússia o la Xina, sinó d'un conjunt molt divers d'estats que volen menys dependència dels blocs tradicionals i més capacitat de decidir per si mateixos. Aquesta reivindicació tindrà també un altaveu institucional en el nou president de l'Assemblea General, el diplomàtic de Bangladesh Khalilur Rahman, que ha situat la cooperació Sud-Sud i una representació més equilibrada dels països en desenvolupament entre les seves prioritats. L'auge dels BRICS, la Unió Africana o el G77 reflecteix aquest canvi. De fons, la pregunta és clara: qui decideix les regles del món i quin pes hi tindran els països que durant dècades han quedat a la perifèria del poder internacional.
5. L'última gran Assemblea d'António Guterres
La cita tindrà també un component de final d'etapa. Serà l'última Assemblea General d'António Guterres com a secretari general de l'ONU, abans que acabi el seu segon mandat a finals del 2026. Guterres obrirà el debat general presentant el seu informe anual sobre l'activitat de les Nacions Unides, com estableix el protocol de l'organització. Però el seu discurs tindrà inevitablement un significat especial després d'una dècada marcada per la guerra d'Ucraïna, Gaza, les tensions entre els Estats Units i la Xina, la crisi climàtica i el qüestionament de l'eficàcia del sistema multilateral. La seva successió serà, per tant, una de les converses que circularan pels passadissos encara que no sigui el principal punt de l'ordre del dia. La cursa per ocupar la secretaria general de l'ONU el 2027 ja està en marxa i, després de diverses votacions informals al Consell de Seguretat, les candidates més ben situades són Rebeca Grynspan, exvicepresidenta de Costa Rica i actual secretària general de la UNCTAD, i Carolyn Rodrigues-Birkett, diplomàtica i exministra d'Exteriors de Guyana. També continua en la cursa l'argentí Rafael Grossi, director general de l'Agència Internacional de l'Energia Atòmica. El procés té, a més, una forta càrrega simbòlica: mai una dona ha dirigit les Nacions Unides i existeix pressió perquè aquesta vegada el càrrec recaigui en una candidata d'Amèrica Llatina o el Carib. En última instància, però, la clau estarà en els cinc membres permanents del Consell de Seguretat, ja que qualsevol d'ells pot vetar el nom que després haurà de ratificar l'Assemblea General.
6. El clima: del discurs a una amenaça molt concreta
El canvi climàtic tindrà un espai propi. Dimecres 23 de setembre, Guterres convocarà una reunió d'alt nivell sobre acció climàtica i transició justa, amb grans economies, països desenvolupats i en desenvolupament, estats especialment vulnerables i productors d'energia. L'endemà, 24 de setembre, la qüestió serà encara més concreta: una reunió especial estarà dedicada a l'augment del nivell del mar, considerat una amenaça existencial per a alguns petits estats insulars i per a moltes zones costaneres. La trobada intentarà impulsar compromisos comuns sobre adaptació, protecció de la població i cooperació internacional.
7. De les pandèmies a la intel·ligència artificial
La setmana servirà també per parlar de crisis que no tenen exèrcits ni fronteres. El 25 de setembre, els governs celebraran una reunió d'alt nivell sobre prevenció, preparació i resposta davant futures pandèmies, amb l'objectiu d'aprovar una declaració política acordada entre els estats. La intel·ligència artificial també tindrà presència en la setmana d'alt nivell, dins d'un debat cada vegada més ampli sobre governança tecnològica, seguretat i les regles internacionals que haurien de regular una tecnologia que avança molt més ràpidament que les institucions. L'ONU inclou la governança de la IA entre els assumptes de la setmana. A aquesta agenda s'hi afegeixen els Objectius de Desenvolupament Sostenible, la desigualtat i el dret al desenvolupament.
8. L'ombra nuclear torna a l'agenda
La qüestió nuclear tindrà un espai propi just després del debat general. El 29 de setembre, l'Assemblea celebrarà una reunió d'alt nivell dedicada a l'eliminació total de les armes nuclears, en un moment especialment delicat després que la Conferència de Revisió del Tractat de No-proliferació Nuclear del maig passat acabés sense un document final consensuat. L'ONU recorda que el desarmament nuclear continua sent la seva màxima prioritat en matèria de desarmament, però la realitat és que les tensions entre les grans potències i la guerra d'Ucraïna han tornat a situar l'amenaça atòmica en el centre de la seguretat internacional.
9. El desenvolupament i la desigualtat també volen fer-se sentir
Més enllà de les guerres, l'Assemblea intentarà evitar que l'agenda internacional quedi monopolitzada per la seguretat. El 23 de setembre se celebrarà una reunió d'alt nivell coincidint amb els 40 anys de la Declaració sobre el Dret al Desenvolupament, que defensa que totes les persones i tots els pobles han de poder participar i beneficiar-se del progrés econòmic i social. És un debat especialment rellevant per als països del Sud Global, que reclamen més finançament, menys càrrega del deute i unes regles econòmiques internacionals més equilibrades.
10. El que passa fora de la tribuna pot ser més important
L'última clau no apareix en cap ordre del dia. Durant la setmana de l'Assemblea, Nova York es converteix en una gegantesca sala de reunions diplomàtiques. Presidents que difícilment coincideixen en cap altre lloc poden veure's durant vint minuts en una sala de l'ONU, en un hotel o en alguna de les missions diplomàtiques repartides per Manhattan. És aquí on poden aparèixer les sorpreses. Els discursos davant l'Assemblea serveixen per marcar posicions i enviar missatges a l'opinió pública. Les reunions a porta tancada poden servir, en canvi, per desbloquejar negociacions, explorar acords o simplement comprovar si existeix algun marge de diàleg. Per això, més enllà de les intervencions de Trump, Zelenski o la resta de dirigents, caldrà mirar sobretot qui es reuneix amb qui.