Més de 1.000 persones a Birmània han perdut la vida arran de la brutal repressió de les autoritats des del cop d'Estat militar de l'1 de febrer passat. Segons l'Associació per a l'Assistència de Presos Polítics (AAPP), "1.001 vides innocents han estat assassinades. Encara que el nombre real de víctimes pot ser molt més alt", va apuntar en un breu missatge a través de les xarxes socials Tate Naing, secretari d'AAPP, amb seu a la localitat tailandesa de Mae Sot, a prop de la frontera amb Birmània.

L'Exèrcit va prendre el poder mitjançant un cop d'Estat incruent que va acabar amb una dècada d'incipient democràcia i va arrestar els principals líders polítics abans de la jornada inaugural del Parlament resultant de les eleccions del novembre passat.

Manifestacions


Després d'uns dies de tensa calma, milers de persones van començar a sortir al carrer per exigir al règim militar el restabliment de la democràcia i respecte per als resultats dels comicis, on va arrasar, com ja va fer el 2015, el partit liderat per la nobel de la pau Aung San Suu Kyi. El 19 de febrer, Mya Thwe Thwe Khine, una jove de 20 anys que participava en una protesta a Naypyidaw, va morir després de rebre un tret al cap i es va convertir en la primera víctima mortal des de la presa de poder.

Al pas dels dies la violència va ser en augment i va arribar a tots els racons del país, amb matances de civils com la registrada a l'abril en Bago, a uns 70 quilòmetres de Rangun, on almenys 82 persones van ser assassinades per les forces de seguretat. Un altre dels episodis més sagnants es va registrar al llarg de juliol a la ciutat de Kani, a la nord-oriental regió de Sagaing, on AAPP comptabilitza almenys quatre matances amb un total de 43 morts en mans de les autoritats.

Tortures


Molts dels cadàvers trobats a Kani mostren signes de tortura i alguns haurien estat executats, denuncia aquest dimecres l'oenagé birmana en un informe centrat sobre les matances allà ocorregudes "Aquests fets evidencien que la junta militar comenti crims de lesa humanitat", apunta AAPP en denunciar que aquestes "atrocitats" suposa la violació de la Convenció de Ginebra i demana la comunitat internacional que actuï contra la junta colpista.

AAPP també comptabilitza 7.320 detencions arbitràries, entre les quals es troba l'arrest de Suu Kyi, la deposada líder birmana i acusada de múltiples càrrecs, entre ells corrupció, vulnerar les lleis contra la pandèmia o violar la Llei de Secrets Oficials.

L'autoproclamat primer ministre acusa de frau


Min Aung Hlaing, el general al capdavant de la sublevació i autoproclamat primer ministre, justifica la presa de poder pel supòsit frau massiu en les eleccions de novembre, que va comptar amb l'aval d'observadors internacionals, i va prometre celebrar nous comicis abans d'agost de 2023.

Malgrat la celebració d'eleccions, l'Exèrcit mantenien un ampli control sobre els aspectes polítics i econòmics de Birmània gràcies a les provisions establertes a la Constitució de 2008, sancionada pels militars que van governar el país mitjançant una successió de dictadores des de 1962 fins a 2011.

 

Imatge principal: Protestes contra el cop d'estat en Birmània / Efe