Meritxell Falgueras (Barcelona, 1981) és molt més que una sommelier: és una narradora del vi, una veu que tradueix aromes i sabors en paraules i ho fa amb passió i un punt de rebel·lia. Cinc generacions del Celler de Gelida l’han vist créixer entre ampolles i botes de vi, però ella ha sabut fer-se un camí propi com a sommelier, escriptora i divulgadora, i ja fa més de vint-i-cinc anys que s'hi dedica. Llicenciada en Humanitats i amb una ànima comunicadora, ha sabut fer del vi un llenguatge que marida amb la moda, la gastronomia i el feminisme.
Falgueras ha convertit el seu amor pel vi en una manera d’explicar el món: ha escrit sis llibres: Cátame, Presume de vinos en 7 días, Los vinos de tu vida, Qué beber cuando no bebes, #ConVinoConTodo i ara, acaba de publicar Mujeres del Vino. ¿Y la señora también tomará vino? (Planeta Gastro, 2025), un assaig valent i necessari que reivindica la feminització del món vitivinícola i dona veu a les professionals que han trencat motlles en un sector encara massa masculinitzat. Falgueras parteix de la seva pròpia experiència per posar en relleu la discriminació, els estereotips i les desigualtats que encara existeixen, però també per celebrar la força i el talent de tantes dones que han obert camí. Dona veu a sommeliers, enòlogues, viticultores, periodistes i emprenedores que, com ella, han decidit parlar del vi amb la seva pròpia veu, sense demanar permís ni voler imitar models patriarcals. L’autora utilitza l’humor, la sensibilitat i la ironia per denunciar el masclisme estructural del sector —des del gest d’oferir sempre la carta de vins a l’home fins a l’escassa presència femenina en càrrecs directius— i ho fa des d’una mirada empàtica, combativa i lúcida. A més, reivindica la llibertat de ser dona sense renunciar a la professionalitat, a la feminitat ni a les emocions. En definitiva, el llibre és un brindis pel feminisme on el vi deixa de ser territori masculí per convertir-se en espai de trobada, de diàleg i d’igualtat. A més dels llibres publicats, Falgueras escriu, habitualment, en aquesta casa, i també a ELLE Gourmet, col·labora a RNE i 3Cat, i condueix el pòdcast Una botella compartida. Guardonada amb el Nariz de Oro Joven Promesa i reconeguda com a Sumiller de l’Any, Falgueras és una veu imprescindible del panorama enològic actual; l'entrevistem.
Què et va portar a escriure Mujeres del vino?
Dones del Vi és un moviment que comença al priorat fa quasi quinze anys, quan encara no hi havia el #Metoo. És veritat que a mi em fa com molta vergonyeta que al 2025 hàgim de fer això, perquè a mi em molestaria molt que fessin Hombres del Vino, però veus les fotos dels congressos i ni per la foto. Un 74% de les dones del vi han anat a actes on eren quasi les úniques. Crec que se m'ha castigat més que als meus companys homes, que sempre han intentat ridiculitzar-me. Tinc moltes ganes d'explicar la meva història i també tots aquests abusos que han tingut les meves companyes.
El pròleg és de la Carme Ruscalleda. Quina relació teniu i què n'has après d'ella?
La Carme Ruscalleda és l'actitud, és llum, és energia. Jo he après moltíssim d'ella perquè realment és una dona que transmet el que fa, com és de treballadora, d'amiga dels seus amics, d'alegre, d'optimista, de realista, és que per a mi és un mega exemple a seguir.
Per a mi seria la il·lusió més gran matar Mujeres del vino
Què et va fer prendre la decisió de donar visibilitat a les dones del vi?
Va sorgir parlant amb les meves companyes després d'uns abusos que vaig patir per xarxes. La meva tesi era que, si a mi -que el meu pare, el meu germà i el meu exmarit estan al sector- m'han passat les coses que m'han passat, què li ha passat a la resta? Pensa que un 40% de les dones que ens dediquem al món del vi és per llegat familiar. I és molt difícil denunciar abusos masclistes quan estàs treballant pel teu tiet o pel teu cosí. I de la generació anterior a la meva, quantes germanes se'ls ha pagat un sou perquè no apareguin pel celler? Es perd el cognom perquè les dones és que ja ho sabem, la liem molt. “Millor que us dediqueu a la comunicació, a l'enoturisme”. O sigui, el titular és que només un 20% dels bodeguers a nivell mundial són bodegueres. Per això jo cada any dic, matem ja dones del vi. Fem vins a gent amb intel·ligència emocional. Però és que ho he consultat amb molts experts i expertes en feminisme i em diuen que és que encara no ha arribat el moment. Per a mi seria la il·lusió més gran matar Mujeres del vino.
Com va néixer Dones del Vi i quin era el primer objectiu?
Doncs neix gràcies a la sororitat de l'Anne Canan, que és la fundadora. Ella és la bodeguera de Clos Figueras al Priorat, i és veritat que els nostres pares ja havien treballat junts i nosaltres som amigues. Ella va començar a fer a Gratallops, al jardí de la seva bodega, i va començar a fer tastos amb més dones i cada vegada es va anar fent més gran. Jo sempre dic amb conya que no era feminista fins que va néixer el meu segon fill, estava en una depressió postpart, però sobretot no em sentia valorada. Ni pel sector, ni amb la parella que estava. I és veritat que l'Anne em va dir: "Va, ajuda'm a comunicar això". I veure dones que estaven com jo amb el nen a urgències, que totes intentàvem fer el que podíem, és una mica com el moviment Malasmadres que m'ha inspirat molt.
Parles de la feminització real del vi a través de la professionalització de les dones. Com s'està materialitzant això en la pràctica?
La feminització del món del vi ja està, cada vegada hi ha més dones, un 40% de la gent que treballa el món del vi és dona. Quan vaig a Girona a fer el curs de sommelier amb el Josep Roca, més del 55% són dones. Això a mi m'encanta. Hi ha molta gent que diu que ja no hi ha masclisme al món del vi. Home, perquè algunes hem obert el camí!
Creus que la presència femenina està transformant també el llenguatge del vi?
Totalment. Per mi, Isabel Mijares, que va ser la primera enòloga que va estudiar a Burdeos, ha sigut la nostra trencasostres, sobretot perquè portava un somriure, moltíssima energia. Sempre se l'ha ridiculitzat com: "Ah, es que este vino huele a enaguas de monja novicia". És veritat que és molt rocambolesc, però jo ho entenc, vol dir que és un vi que fa olor a naftalina. I per a mi va revolucionar aquesta manera d'expressar. Al final, les dones el que hem aconseguit és divulgar d'una altra manera, no d'una manera tan tècnica, sinó aquest món més metafòric de dir «escolta, aquest vi és un Twingo i aquest és un Mercedes», sense por.
No he posat noms al llibre i parlo d'un abús molt fort, sexual, però abans l'abús no era abús
Menciones un estudi que diu que el 90% de les encastades ha presenciat o ha dit comentaris masclistes en el món del vi. Tu has viscut situacions com aquestes?
Sí, quan tenia això 20 anys i estava a la botiga de la meva família, el Celler de Gelida, els clients em deien: “No vull que m'atenguis tu, és que vull algú que en sàpiga”. I jo responia: “Soc l'única que té el títol de sommelier, però si vols crido el catxas del magatzem”. Em deien: “Que t'ofens?” I vaig dir, "No, mira, saps què? Em donarà temps d'esmorzar". I veia que ser jove i dona era el meu hàndicap. I fa vuit anys, estava donant el pit al meu fill, i un periodista gastronòmic posava al Facebook barbaritats meves sexuals i els meus companys, gent molt important del món del vi, posava likes, shares i no passava res. Fa 4 anys se'm van dir per xarxes també barbaritats i llavors sí que van sortir les dones del vi a defensar-me. Et van fent petita. No he posat noms al llibre i parlo d'un abús molt fort, sexual, però en aquell moment era no facis res perquè no tens proves, ni ets conscient, abans l'abús no era abús. Els senyors que diuen: “Ui a totes us ha passat alguna cosa”. Doncs sí, imagina't que trist, no? I també: "Ai, millor fer com si res, fer-te la tonta", però és que jo no vull que a la meva filla li passi això. Amb aquest llibre vull construir i utilitzar aquesta ràbia per dir, mira quines dones més increïbles.
Quan et diuen: “La senyoreta també prendrà vi”, què respons?
La meva parella és exalcohòlica, llavors jo li dic: “Sí, i més que el senyor” sempre em posen a mi l'aigua i a ell el vi, i hauria de ser a l’inrevés.
Encara s'associa al vi rosat amb les dones i el vi negre més amb els homes, o no tant?
No, el vi rosat ara ja és com un estil de vida, és beure una posta de sol en una terrassa... Fins i tot el rosat s’havia associat al món gay, i era com, per favor, no sexualitzem el vi.
A mi, a llarg termini, m'importa molt com estigui el planeta, però a curt termini, t'ho prometo, que el que més m'interessa és no arribar tard a buscar els meus fills
T'agradaria ser l’abanderada d'aquest #MeToo català del vi?
No m'agradaria gens ser l’abanderada, m'agradaria que no existís. No em sento orgullosa. Ara no és tant obrir portes, perquè les portes ja estan obertes i les dones ja estan professionalitzades. Tancar-les, tancar-les a aquests senyoros, a aquesta caspa que et diu: “Que sí, que sí, jo tinc moltes dones treballant, que soc molt feminista eh”. A mi, a llarg termini, m'importa molt com estigui el planeta, però a curt termini, t'ho prometo, que el que més m'interessa és no arribar tard a buscar els meus fills. Quan et pregunten: “I els nens, on els has deixat”? I ara ja ric. “No, mira han baixat a mitja autopista”. Però què creus?
Deuen tenir un pare, no? I als homes no els fan aquesta pregunta.
Al pare no li diuen res i pot estar mesos sense venir i no passa res. Jo estic separada. Però, per sort, he tingut una parella no responsable i una parella molt responsable, i és veritat que el consell és sortir conciliada de casa.
Si aquest llibre pogués canviar alguna cosa en el món del vi, què t'agradaria que fos?
Sobretot la mirada. Som tan paternalistes, a vegades et comencen a explicar coses superòbvies. L'altre dia, un em va dir: “Treus llibre perquè la teva parella és escriptor” i després pensava, “Per què no li he contestat que és el meu sisè llibre!" Què vols dir? Que el llibre me l’ha escrit el meu nòvio, que el Celler de Gelida el porta el meu germà, això és veritat, i és perquè s'ho ha currat, però que tot el que sé de vi és pel meu exmarit?, i les factures? que jo no treballo?, tot ho fa el meu pare, perquè soc una nena pija. Saps? El meu problema no és meu, si no és la mirada. I també he hagut de canviar la meva mirada cap a mi mateixa perquè clar, et van fent petita tots aquests comentaris.
Jo fa vint anys no hagués pogut escriure aquest llibre perquè ningú estava disposat a escoltar. I segurament ni jo mateixa havia trobat ni el temps, ni la perspectiva
Què t'agradaria que el lector o la lectora sentís després de llegir el teu llibre?
M'agradaria que veiés com tota una generació de dones hem canviat el món del vi, que ho estem canviant, que escoltés la meva veu i aviam què li ressona. I això sí, si ja és degustant un vi al costat i donant-se un homenatge, doncs millor.
Com veus el futur de les dones i el vi?
Doncs el futur el veig molt, molt bé. Com a societat, cada vegada és millor, cada vegada ens donen la raó. Jo fa vint anys no hagués pogut escriure aquest llibre perquè ningú estava disposat a escoltar. I segurament ni jo mateixa havia trobat ni el temps, ni la perspectiva. I jo crec que cada vegada anem canviant la mirada i anem sumant sinergies, des de l'enoturisme, des de sommeliers, cadascú des del seu hortet i cada vegada fem un jardí més gran.