Una versió per als amants de les espècies. Tot i que ha desaparegut del receptari tradicional, l’arrel del gingebre es va posar de moda durant l’edat mitjana a Catalunya i Europa. A més de perfumada i lleugerament picant, la rel fresca o seca és el millor antídot contra l’acidesa estomacal i algunes afeccions respiratòries. És estrany, doncs, que un condiment tan refinat i una medicina tan potent desaparegués de les nostres cuines. Amb aquesta recepta repararem aquest error històric.
Una recepta de Gerard Pintó, ceo i director creatiu a @theplaycook
Ingredients per a 4 persones
- 0,5 L de llet
- 100 g de sucre blanc
- 10 g de gingebre fresc
- 4 ous
- 20 g de maizena
- Mitja pell de llimona
Recepta
- Peleu i talleu el gingebre en làmines molt fines.
- Poseu a bullir la llet (tota menys mig got) i el sucre en una olla. Quan comenci a bullir, remeneu i apagueu el foc, i afegiu la pell de llimona i les làmines de gingebre. Deixeu-ho infusionar 15 minuts. Coleu-ho i retorneu el líquid a l’olla.
- En un bol, bateu els rovells d’ou amb la maicena i el mig got restant de llet. Quan estigui ben homogeneïtzat, afegiu aquesta barreja a l’olla.
- Escalfeu suaument l’olla sense deixar de batre fins que agafi cos. Repartiu la crema en bols individuals, i deixeu-la refredar a la nevera.
- Abans de servir, repartiu una bona capa de sucre sobre la crema i cremeu-lo amb el bufador, amb el cremador elèctric o amb el cremador metàl·lic de tota la vida. És menester que a cada llar catalana hi hagi algun d’aquests tres artefactes. En cas contrari, caldrà menjar la crema sense cremar… que tampoc és cap drama.
Consell
A l’hora de lligar la crema és importat no passar-se de temperatura o acabaríem quallant els ous en lloc de gelificar-los, obtenint una textura de truita francesa. Per altra banda, si t’agrada el picant, prova d’afegir més gingebre a la infusió: el nivell de picant és molt subjectiu.