Al pa, pa i al vi, ¿vi? Els tòpics sobre el vi demostren com la cultura vinícola s'ha constituït al llarg dels segles alimentant-se de diversos corrents de pensament per distribuir els rols socials i les identitats individuals. En la mística espiritual, es troben reminiscències eròtiques on la bellesa humana resplendeix quan hi ha vi al cor, com queda exemplificat en El banquet de Plató.
En els romans s'exhalta el carpe diem d'Horaci, que al·ludeix a aquesta necessitat epicúria de gaudir del moment. Virgili, en les seves èglogues, utilitzava la figura del déu del vi per metaforitzar el ritme de les estacions. En filosofia, Mircea Elíade dirà al Tractat de les Religions que la vinya és el mític arbre del paradís, l'arbre del bé i del mal, és a dir: del coneixement.
Els tòpics sobre el vi demostren com la cultura vinícola s'ha constituït al llarg dels segles alimentant-se de diversos corrents de pensament per distribuir els rols socials i les identitats individuals
In vi veritas de Kierkegaard, el vi és musa de la paraula i ajuda que els interlocutors s'entenguin millor amb la veritat per davant. Nietzsche farà que Zaratrusta no begui mai aigua, i que el superhome només begui vi. En l'escriptor francès, Charles Baudelaire, retrobem la relació antropomòrfica que ha caracteritzat la manera moderna d'interpretar el vi, com podem observar en diversos poemes de Les flors del mal.
L'Oda al vi de Neruda, com dèiem anteriorment, acaba sent una perfecta nota de tast que evoca més que descriu, començant així:
Vino color de día,
vino color de noche
vino con pies de púrpura
o sangre de topacio,
vino, liso
como una espada de oro,
suave
como un desordenado terciopelo