El vi és el més antic dels medicaments: sedant, diürètic, antisèptic, vasodilatador... Afavoreix la gana i augmenta la calor corporal. Té components que ajuden el cor, com el resveratrol i els seus antioxidants. És sabut que prendre un parell de copetes de vi negre protegeix de malalties coronàries, per això se li denomina la paradoxa francesa. No en va, en ciutats com Bordeus tenien la meitat de casos d'atacs al cor, i això amb tots els greixos animals que prenen a França!
El vi retarda la menopausa i protegeix contra l'alzheimer, sí; i també és cultura, mediterraneïtat i història. Però consumit sense cap pot convertir-se en una cosa dolenta. És relaxant i inspirador, però no és l'únic relaxant, i qui busca només la inspiració i la felicitat no és realment un artista. El vi és bo si es beu amb mesura, però també és verí si s'abusa d'ell; és la doble cara del comportament social d'aquest aliment.
L'alcohol és depressor del sistema nerviós central, crea trastorns d'equilibri i coordinació, enfosqueix la consciència, retarda la capacitat intel·lectual i en grans dosis és tòxic. Per això és tan important que lluitem perquè el vi sigui més cultura i menys droga, fent-ne un consum responsable, bevent-lo amb mesura, i optant sempre per vins de bona qualitat.