Caríssima Meritxell,
Et vaig demanar un vi per plantar-me la setmana vinent a Girona i aquesta vegada, excepcionalment, t'escric abans d'haver-lo gaudit amb bona companyia. Per sort, fa temps que conec el Pur de Mas Oller, segurament perquè tinc una especial predilecció per tot el que fa el Carlos Esteva, artífex de Mas Oller i alma mater d'un dels millors cellers del Penedès, Can Ràfols dels Caus. Si t'escric abans d'obrir-ne un parell d'ampolles d'aquí a uns dies, per Sant Narcís, és precisament per això: perquè he pensat que la setmana vinent seran molts els gironins -i no gironins- que celebraran la festa grossa de Girona amb un sopar d'aquells que no voldries que acabessin mai. Per tant, suposo que és una bona idea que mirin el teu vídeo, t'escoltin bé i sàpiguen que per poc més de 10€ poden beure l'essència més eclèctica de l'Empordà en aquest negre de sirà, garnatxa i cabernet sauvignon elaborat a escassos vint minuts de la ciutat més bonica de Catalunya.
Tu i jo acostumem a estar d'acord la majoria de vegades, com per exemple a l'hora d'afirmar que Florència és la ciutat més impressionant del planeta, per això recordo quan vaig dir-te que havia viscut sis estius a Girona i em vas dir que és una ciutat monumental, una mena de Florència a la catalana. "No ho diguis massa alt, que els de l'Empordà es creuran massa que són la Toscana catalana, aleshores", et vaig dir jo en un atac xovinista de penedesisme extrem. A Girona no cal comparar-la amb res, però, perquè ella sola ja és incomparable a tot. La setmana vinent, quan per Sant Narcís la ciutat torni a bullir i demostri que celebrar la festa major a l'hivern és un disbarat que només surt bé del tot a Girona, tots els catalans que no vivim a tocar de l'Onyar tornarem a veure fotos, posts i hashtags arreu que diran allò de que Girona enamora, i entre l'enveja i la gelosia sabrem que la frase té més raó que un sant. Tanta raó que fa rabieta i tot. Potser perquè fins i tot, més enllà de la seva innegable bellesa arquitectònica i la seva musculatura cultural, Girona ha sabut fer front al fet de no ser una ciutat eminentment vinícola amb una jugada mestra: batejar com a Plaça del Vi la seva plaça més important.
La principal plaça gironina s'ha dit de mil maneres diferents, des de "Plaça de les Albergueries", en el seu origen", fins a "Plaza de España" durant el franquisme, passant per "Plaza de la Constitución", "Plaça de la República" o "Plaza de Isabel II", però des de fa quaranta anys torna a dir-se com popularment l'havia conegut tothom des del segle XVI: plaça del Vi, pel sol fet que allà, els dies de mercat, s'hi venien vi i espirituosos. Pot haver-hi nom més bonic al món, per una plaça? Qualsevol amant voldria dir "quedem a la plaça del vi" d'alguna ciutat abans de la segona cita amb algú, no ho negarem. No cal posar-se fantasiós, però, ja que segurament ja s'hagin escrit milions de coses massa fantasioses sobre Girona abans. Que si les façanes de colors vius penjant damunt el riu, que si el Pont de la Princesa carregat d'històries d'enamorats o que si les llegendes com la de les mosques o la del Tarlà de l'Argenteria.
La literatura sobre Girona és més densa que aquest Pur de Mas Oller, que baixa fàcil com l'aigua del Galligants un dia de tempesta i té un equilibri en boca tan ben aconseguit com la fusió entre bucolisme i recolliment dels Jardins dels Alemanys, per això avui no cauré a la trampa de seguir produint prosa elogiadora sobre la ciutat més bonica del país, sinó que em limitaré a afirmar que Girona també és una ciutat de vi, i no només perquè el seu Ajuntament estigui a la Plaça del Vi o perquè el sommelier més important de Catalunya, Josep Roca, sigui gironí. Al Barri Vell, sense anar més lluny, hi ha un parell o tres de vinateries que permeten recórrer la ciutat saltant d'una copa de vi magnífica a una altra. Parlo de La Simfonia, un dels millors wine-bar de Catalunya. Parlo del bar El Vinitu, veí de la vermuteria La Malabarista. Parlo de La Garrina, un epicentre gironí pels amants del vi natural. I parlo, sobretot, de la llibreria-enoteca El Context, un espai màgic creat pel gran Frederic Streich, que va deixar-nos fa poc i al cel sia, on els bons vins mariden amb els bons llibres en un matrimoni tan fidel i segur com el que formen Girona i la Bellesa, amb majúscules. Per cert, parlant de matrimonis, la setmana vinent és la castanyada: amb quin vi dolç casen millor els panellets i les castanyes
Una abraçada,
P.