La cultura catalana té el foc al cor: no hi ha cap festa que no tingui l’element de la candela, sigui en un rom cremat, en uns foguerons, en els focs artificials o en uns diables. A la cuina, per descomptat, el foc i la brasa són una part essencial del receptari català i per això penso que Brabo, on l’atien en la seva justa mesura, és un valor gastronòmic segur de la nostra ciutat.
En el rectangle de carrers acollidors entre Diagonal, Via Agusta, Gran de Gràcia i Passeig de Gràcia i Travessera de Gràcia s’hi troba Brabo al bonic carrer de Sèneca, el filòsof que va dir amb molt d’encert que era més important saber amb qui seiem a dinar i beure que no allò que dinarem i beurem. Però al caliu de Brabo, la matèria prima cobra un protagonisme principal i de la graella en surten turbots i costelles, cuixes de xai, perdius i navalles i, fins i tot, el pa.
Malgrat que hom pensi que els àpats en un asador són lents i demanen força temps, a Brabo van bordar-ho tot: plats i puntualitat
Jo ja havia cantat les bondats de Brabo ara fa un any i mig, quan vaig entregar-m’hi per complet i vaig tastar el seu menú degustació. Aquest cop hi torno un migdia que haig d’endrapar ràpid amb un amic que ha passat a fer feina a la ciutat i que agafa un AVE de tornada cap a casa. Malgrat que hom pensi que els àpats en un asador són lents i demanen força temps, a Brabo van bordar-ho tot: plats i puntualitat.
A més a més, la cuina de Brabo dista molt de ser ni monòtona ni avorrida perquè a banda de les peces que passen per la brasa també hi ha un bon reguitzell d’embotits fets i fumats a casa (ara mateix fan: llom de vacalla vella frisona curat, pernil brasejat de porc Gascó fumat a la llenya d’alzina, paté de campanya amb mostassa al xerès i xoriço de costella de vaca vella, i tots es poden tastar en una taula seleccionada).
A més, tenen una bona tria de plats elaborats que són una delícia, com ara el guisat de pochas, bolets i pop, gustós i recomfortant o la llengua de vaca, feta a la brasa i tallada prima, i acompanyada de tàperes i envinagrats. El seu brioix de mascarpone, gamba vermella i caviar fumat ja s’ha convertit en un dels clàssics de la casa, que el fan com a pocs llocs, ja que aquí la presència de la gamba i del caviat és ben destacada.
Potser la carta de Brabo és una de les cartes millors pensades de la nostra ciutat
El plat fort d’aquell dia és una espatlla de xai ecològic de Cal Pauet, que es presenta lacada amb els seus propis sucs, i que és tendra i melosa. Però a qui li agradi la vedella està de sort: pot començar amb el gofre amb tartar de vaca avilenya madurada i pensar si aquell dia té més ganes de clavar-li queixalada a la costella o al llom baix de vaca frisona. Les patates fregides i els pebrots de Piquillo són tan bons com sempre i fan bona companyia a la carn juntament amb les altres opcions: l’aligot amb formatge Puigpedrós i l’amanida de fulles de temporada amb ceba tendra.
Potser la carta de Brabo és una de les cartes millors pensades de la nostra ciutat. Ni massa llarga ni massa curta, ben variada, permet de configurar un menú propi amb plats que són ben afinats, que aporten un plaer profund en la seva aparent senzillesa i que entretenen fins arribar a menjar el producte més nu. És un d’aquells restaurants que per la seva bona consistència i el bon comandament de la sala hi aniria amb qualsevol difícil de complaure, i hi posaria la mà al foc: i si és al seu, al de Brabo, segur que quedaria una mà ben bona.