“Mirar és pintar. I pintar és mirar”, diu la Mercè Ibarz a No pensis, mira (Anagrama, 2024). Vol dir que allò que fem amb la mirada quan som atents a una obra d’art, d’alguna manera, és fer-la de nou en atribuir-li allò que ens evoca. Ens passa el mateix davant d’un plat de menjar? Potser encara més i tot: en permetre una experimentació més directa a través dels sentits (llevat en aquells restaurants on se’l vesteix amb conceptes), el plat el fa el comensal a la seva particular manera, lleugerament diferent entre els uns i els altres segons la capacitat olfactiva i gustativa de cadascú, i depenent de la biblioteca d’olors i sabors que posseïm.
En tot això pensava, justament, al nou restaurant del Museu Nacional de Catalunya, l’Absis. Capitanejat per Albert Raurich (Dos Pebrots, Dos Palillos) i amb el cuiner Jordi Bernús (antic copropietari del mític Sants es crema), a l’Absis, com tothom esperava, s’hi fan els clàssics de la cuina catalana, passats per un sedàs contemporani quan toca.
Es pot triar carta o menú (el del dia, de 2 passis i postres, a 35 €; el degustació, de 5 passis i unes postres, a 60 €), on s’hi troben plats com ara el verat fumat amb el medieval menjar blanc, els calamars a la romana, sobre la mítica blonda de paper picat, les mongetes de Santa Pau amb cloïsses i aranja, el suquet de roger amb patates, el fricandó de vedella o el pollastre a la catalana amb vieires.
A l’Absis, capitanejat per Albert Raurich i Jordi Bernús, com tothom esperava, s’hi fan els clàssics de la cuina catalana, passats per un sedàs contemporani quan toca
Absis té tot allò que sempre diem que volem que tastin els turistes per conèixer bé qui som, què mengem i què cuinem: producte notable, receptes nostrades ben executades, i aquell gust de sempre que hi trobarem quan nosaltres mateixos passem per aquí després de visitar una exposició temporal (ara, fins al 26 de juny, n’hi ha una de Zurbarán, i una altra de Francesc Galí hi serà fins al 14 de setembre) o la increïble col·lecció permanent, o en qualsevol nit d’aquest estiu per gaudir de les vistes i d’un bon àpat (obren de 12:30 h a 16 h i de 19:30 h a 23 h).
Ubicat a l’espai que era el Saló del Tron del Palau Nacional, les vistes sobre la ciutat no tenen preu. Per si no n'hi hagués prou, queden magnificades per una encertada instal·lació de miralls en forma de cascada invertida que donen un aire modern a contrast amb els marbres d’estil clàssic de les parets.