De vegades ens oblidem que la cuina mediterrània no és només la de casa, la italiana i la grega, sinó que és també la cuina de l’altra riba, on la verdura abunda arreu i el tahini excel·leix en els fons dels plats. Un bon lloc per recordar-ho és al restaurant La Balabusta, on posen a taula receptes del Llevant i ja s’han convertit en un lloc que s’omple de clients àvids d’estripar el seu addictiu pa challah que acabarà, de ben segur, sucat en un dels millors hummus de la ciutat.
La sala diàfana de La Balabusta incorpora una cuina oberta on el personal fa la seva dansa gastronòmica particular per tal que els plats tot surtin rodons i a temps. La claror banya l’espai en qualsevol dia, ja que rep la llum del carrer d’Enric Granados, que de totes les llums que hi ha als carrers de Barcelona és potser una de les més agradables.
La carta és prou llarga perquè tothom pugui trobar els plats que més li agradi, però prou curta per no cansar-se massa i triar amb rapidesa, amb al·lèrgens degudament indicats (però no el grau de picant, així que els estómacs sensibles hauran de preguntar). Tenen carta de dia i de nit, de brunch, i també de cap de setmana, cosa que ens fa saber que són gairebé sempre oberts (és un dels meus llocs comodí al qual recorro en dies festius quan ningú més obre). Els preus, que s’eleven força als plats forts de carn i de peix, valen la pena, com ara les broquetes de pollastre a la barbacoa, amb un marinat d’espècies suaus i amb un toc dolç, que són d’una mida impressionant i venen acompanyades de patates a la sàlvia.
La carta és prou llarga perquè tothom pugui trobar els plats que més li agradi, però prou curta per no cansar-se massa i triar amb rapidesa
Un dels imperdibles de La Balabusta és l’albergínia rostida acompanyada d’hummus, que arriba a taula amb un ou bullit que conserva el punt cremós del rovell i que trinxat sobre el conjunt posa un punt proteic, de textura i gustós. L’albergínia, perfectament cuinada, descansa sobre un hummus blanc i flonjo que és la millor de les salses.
Un altre entrant guanyador és la petita amanida de tomàquets (que tant de bo fos el doble de gran), condimentats amb menta, sàlvia, orenga i uns talls de taronja, que fan de suport a uns talls de formatge halloumi a la planxa. La Balabusta ha fet una aposta clara a l’apartat líquid de la carta pels vins naturals, també confecciona a la seva manera, opcions sense alcohol, com ara la llimonada rosada, i també còctels refrescants que els cuiners s’han empescat amb notes de cogombre i anís.