Sant Antoni de Calonge és una de les destinacions de la Costa Brava més interessants. La seva història no difereix d’altres poblacions costaneres properes: un petit nucli mariner que depenia d’una població d’interior i que, amb el boom turístic dels anys 60 del segle passat, va endegar un camí que l’ha convertit en destinació ideal per a turisme de famílies. Calella, de Palafrugell o Platja d’Aro, de Castell d’Aro, en són uns altres exemples, sense oblidar-nos del s’Agaró conceptualment creat per l’empresari Josep Ensesa i Gubert i executat pel genial arquitecte Rafael Masó. I que, cent anys després, continua essent far d’un ideal de bellesa de la Costa Brava que tots els estiuejants, locals i forans, comprem i gaudim.
D’entre una població eminentment dedicada a l’agricultura, la pesca i depenent de com, del suro, algunes famílies pioneres van veure el potencial del turisme i van alternar els seus oficis i tasques professionals habituals amb una de nova, per als mesos d’estiu. Sovint, implicant a tota la família, obrint casa seva de forma humil i, de mica en mica, professionalitzant-se. Així fou per als Comas, a l’Hotel Aradi de Platja d’Aro, per als Camós al Vostra Llar de Palamós o fins i tot per als Colomer de l’Hotel Trias de Palamós (abans Trias). Els Badosa no en van ser aliens i la Carme agafa el relleu a l’Hostal Olga, a Sant Antoni de Calonge.
''L’Hostal Olga es continua nodrint de la calidesa, l’hospitalitat i l’amfitrionatge de la Carme, uns valors de fonda i de gestió familiar que per a nosaltres són com un far''. Qui ho assevera no és cap nebot, net ni fill de cosí, és en Francesc Guarro. És de Sabadell, fill d’una nissaga d’empresaris del tèxtil que, amb la crisi, es va reinventar en el sector de la restauració i que en conèixer l’Hostal Olga, la seva història i a la Carme, va entendre que compraria l’hostal dels Badosa per a fer-lo créixer des de l’homenatge. El va adquirir farà cinc anys, un juny calorós, i amb la seva família van envestir la temporada d’estiu per entendre què era l’Olga, quina era la seva essència i quin perfil de client tenia. Els seus clients habituals, que tornaven a l’Olga sense comptar amb la memòria, tacte i elegància de la Carme, foren els testimonis per permeteren als Guarro decidir el futur de l’Hostal Olga.
L’Hostal Olga continua sent de gestió familiar: a en Francesc se li uneix en Pau Guarro, un dels seus dos fills, format al Basque Culinary Center
La gran passa endavant rau a incorporar un restaurant, capitanejat pel Francesc. I és potser la seva història personal la que millor pot definir què s’hi pot trobar el comensal: es forma amb ofici, de la mà d’en Jesús Jiménez (''un cuiner de cassoles que em va ensenyar a cuinar''), treballant plegats braç a braç per tirar endavant el restaurant La Rambla de Sabadell, erigit a la finca familiar que prèviament, allotjava una carnisseria que no acabava de funcionar del tot bé. Corren els anys 90 i en Francesc, havent participat com a soci minoritari de la formació del que en uns anys esdevindria el Grup Andilana, decideix arriscar-se, afegir un restaurant a La Rambla i inspirar-se en un model d’èxit que coneixia de primera mà: La Fonda, el primer projecte del Grup Andilana que obre al carrer Escudellers. Un bueno, bonito, barato que la també sabadellenca Carme Casas (periodista i la primera en exercir la crítica gastronòmica) va encunyar per definir aquest particular estil, destacant un tiquet mitjà accessible, la professionalitat del seu servei i l'encant del seu menjador amb grans vidrieres.
Quan en Jesús es jubila, en Francesc sent que cal evolucionar i es matricula a la Hoffmann. La Rambla s’enlaira com un coet, i no passarien més de deu anys fins que el destí tornés a posar un projecte engrescador davant del xef i empresari: l’Hostal Olga es traspassa, és pandèmia i té molts "nòvios". Passarà més d’un any fins que, passats uns dies des d’una conversa final amb la Carme en la qual en Francesc li assegura que l’Olga continuarà dient-se igual i sent un petit hotel familiar, rebria la notícia que els Badosa li acceptaven l’oferta. Els ulls d’en Francesc brillen quan explica aquesta història i fa goig acompanyar-lo per l’hotel saludant els hostes, càlid i sol·lícit, fent-los sentir com a casa.
L’Hostal Olga continua sent de gestió familiar: a en Francesc se li uneix en Pau Guarro, un dels seus dos fills, format al Basque Culinary Center i amb trajectòria al mític Narru de Donosti i al Desde 1911 madrileny. Es mou per la sala com peix a l’aigua, desplegant carisma i venent el producte fresc de llotja del dia que mostra en una safata (i que es cuinen sencers, fets a la donostiarra): ''Besugs de la piga, rom, gamba vermella de Palamós, calamars de potera de Blanes'', sedueix en Pau amb la llista. L’escorpora, que pocs dies falla, es cuina a l’estil d’en Cesc (Francesc), a mig camí entre la tradició thai i la peruana, amb les escates ben cruixents i comestibles.
Per als amants dels arrossos, no hi falten ni la paella marinera o el caldós de llamàntol ni una fideuà tradicional, amb medallons de rap, muselina d’all i gambes del veí Palamós
Així doncs, la gastronomia de l’Olga és un compendi de la història d’en Francesc, un cuiner i empresari de gran intuïció i olfacte: una carta curta de cuina marinera que es complementa amb els fora de carta de producte, on es troben les peces grans i especials, seguint el model basc (fantàstic rom a la donostiarra amb una parmentier clàssica i pebrots vermells confitats). Com a entrants, cal gaudir del servei de pa amb mantega casolana d’oliva kalamata i oli local (d’A Pasito Lento, projecte de Calonge) o de la magnífica ensaladilla russa. Si hi són als fora de carta, imprescindible tastar les sepionetes amb papada ibèrica, rossinyols i salsa de la seva tinta, un mos melós i saborós.
Per als amants dels arrossos, no hi falten ni la paella marinera o el caldós de llamàntol ni una fideuà tradicional, amb medallons de rap, muselina d’all i gambes del veí Palamós. Una carta pensada per a moltes tipologies de comensals que tinguin en comú uns trets molt concrets: gurmets, gaudidors de la sobretaula i dels bons vins. Per a tots ells, l’Hostal Olga és i serà casa seva: una casa en construcció (''l’Olga encara em diu què necessita”, apunta en Francesc, responsable també de l’interiorisme) que recentment ha incorporat un spa, un terrat elegant i acollidor per allargar les sobretaules fins a la caiguda del sol i unes habitacions modernes, funcionals, estètiques i còmodes. Si en Guillem, el germà d’en Pau i enginyer industrial, segueix el cuquet que li neix dins, aviat se sumarà a un projecte que donarà continuïtat, caliu i un sentit elegant de l’hospitalitat a un Sant Antoni de Calonge que necessita projectes així per no perdre la seva essència.