El cap de setmana és moment de relaxar-se i desconnectar de la feina, els estudis i oblidar, durant unes hores, la rutina setmanal. Són dos dies per fer altres plans, sortir de casa o, una altra opció molt vàlida, quedar-se al sofà abraçant la manta i mirant sèries i pel·lícules. Els dissabtes i diumenges, però, també resulten ser una oportunitat excel·lent per descobrir aquells restaurants que ens criden més l'atenció, però que entre setmana és impossible visitar-los per la falta de temps. Perquè no hagis de perdre temps pensant on anar, des de La Gourmeteria et recomanem 5 restaurants per tastar durant el cap de setmana i gaudir de magnífics plats i indrets.
Els millors restaurants de l'Alt Urgell
La segona onada de calor truca a la porta i, per tant, el turisme rural i de muntanya apareix novament escena. Tot i que és un destí atractiu tot l'any faci fred o calor, sí que amb la pujada dels termòmetres un gruix més gran de la població es decanta per refrescar-se a les altituds del país entre boscos, rierols i cims imponents. Així, una de les opcions més atractives la trobem a l'Alt Urgell, una comarca amb restaurants de moltíssim nivell que no són tan coneguts. A continuació, els descobrim perquè t'escapis de la calor i mengis d'allò més bé.
Taraó
A Arsèguel, pàtria dels temibles Cadells, poble que era conegut al segle XVI com a «lo niu dels bandolers de Catalunya», no només hi viu l’Artur Blasco, probablement un dels últims homenots reals —en sentit planià— que corren pel país, sinó que des de fa poc hi ha un restaurant que ens ha il·luminat el radar. També hi ha una llibreria, la darrera encarnació de la mítica Puça andorrana, però això tocaria a un altre negociat. Parlem, per tant, del restaurant annex al petit hotel de la Font del Genil, que es diu Taraó (que en japonès seria un nom propi, i, amb aquella gràcia que tenen els kanjis, s’escriuria, potser, una mica així: 鱈尾).
El Jordi i l’Elena ho tenen molt clar: volen fer un model de cuina que combini maneres de fer i tècniques japoneses amb la tradició gastronòmica catalana. Res de plats congelats i envasats al buit: estan als antípodes d’allò que en diuen la cinquena gamma, res de cuines on hi ha més congeladors que no pas fogons. I ho aconsegueixen: la carta no és extensa, però delicada i equilibrada: hi ha un menú degustació de la mida justa.
Espai La Vansa
Ara fa un any que la Mar i el Jordi, veïns de Tona, van decidir fer un canvi radical deixant la ciutat per traslladar-se al mig de les muntanyes de l’Alt Urgell i oferir la seva cuina honesta feta amb amor a l’Espai la Vansa, ara Taverna de Muntanya. El meu veí Rafa, que és del morro fi, ja em va alertar a finals d’estiu de l'any passat: “Víctor, ves-hi, que cuinen com els àngels”. Així, aprofitant que ens visiten la Maria Àngels i el Jordi, hem reservat taula per dinar i comprovar-ho personalment. La taverna —tal com m’havien avançat per telèfon— està a petar, per això ens han donat dit de venir a última hora. Veig el Vinyals amb uns amics a la primera taula, cruspint-se un plat de vedella, i al fons del local el Domingo, recolzat a la barra fent una cervesa. Tot en ordre.
L'Estanc
Per situar-nos, L’Estanc obre portes com a tal l’any 1989. Abans, per això, el pare del Xavi i la Marga, sogre també del Toni i l'Imma, tenia un estanc on venia de tot, tal com feien a totes botigues de poble. El Toni m’explica que a la botiga tenien absolutament de tot: carn, embotits i formatges, parafarmàcia, ferreteria i qualsevol altra cosa que us pugueu imaginar. De mica en mica, els mateixos veïns i amics els demanaven quelcom per dinar, és llavors quan decideixen començar a fer un petit menú que cuinava la mare del Xavi i la Marga, per veure com anava la cosa. Vist l’èxit, van passar de cuinar a la cassola petita a la cassola gran i, amb la jubilació dels pares, tanquen la botiga, que converteixen en menjador. Així doncs, la Marga, l'Imma, el Xavi i el Toni se’n fan càrrec fins avui, tot mantenint el nom de L’Estanc, que era com els veïns coneixien el local i recuperant receptes familiars que han anat afinant amb el temps fins a arribar a l’excel·lència.
Ca l'Amador
A la cara sud del Cadí, a la vall de la Vansa i dins del parc natural del Cadí-Moixeró, es troba l'acollidora població amb passat càtar de Josa de Cadí, on Diego Alías, juntament amb el seu pare, va obrir Ca l'Amador en una casa pairal dels avis ara fa quasi vint-i-cinc anys. El Diego va tenir clar des dels sis anys que volia ser cuiner; va estudiar hoteleria a l'Escola Joviat de Manresa —on va tenir companys de la talla de l'Alex Montiel o l'Oriol Castro, amb els quals encara manté relacions—, i més tard va estar perfeccionant-se als restaurants ElBulli, la Broche i Martín Berasategui, entre d'altres. La seva cuina és sobretot creativa, però també personal, atrevida, respectuosa i curiosa. En resum, va del tradicional al més innovador. Ca l'Amador té segell propi i una personalitat molt marcada que al llarg dels anys, i amb l'ajuda del seu equip, ha anat evolucionant fins a l'excel·lència. De fet, el Diego va ser nomenat Cuiner de l'any 2015 pel Fòrum Gastronòmic de Barcelona.
La Taverna dels Noguers
El restaurant La Taverna dels Noguers és una casa de menjars de cuina tradicional catalana amb tocs afrancesats que va obrir portes el 1982 amb Miquel Mas i la seva dona Carme. Però és a partir de l’any 94 quan el Miquel fill agafa les regnes del negoci, que ara dirigeix juntament amb la seva parella Ramona, sempre tan amables i atents, posicionant-lo definitivament dins del mapa gastronòmic alt urgellenc gràcies a les seves magistrals elaboracions amb productes de primera qualitat, fins que han aconseguit una de les distincions més preuades: la Bib Gourmand de la Guia Michelin.