La carn de mamut és un sabor abastable només al paladar mental. Aquell que, tal com explica en Ferran Adrià, ens permet assaborir els aliments sense tastar-los només amb la imaginació. Tot i això, corren anècdotes divertides sobre banquets de carn de mamut suposadament trobats i degustats, encara que poc versemblants. El que si sabem del cert és que a Catalunya hi havia mamuts, i que la seva carn conformava la dieta dels caçadors-recol·lectors precatalans. Això ho demostren el gran nombre de jaciments i troballes de mamuts com el de Viladecans, el qual, divertidament, ha inspirat el Vilamamut i la Mamuteta, dues figures que animen la Festa Major del poble. El mamut més icònic de Catalunya, però, és indubtablement el del Parc de la Ciutadella; una estàtua de formigó impulsada el 1908 pel naturalista i multifacètic Norbert Font per rememorar la presència d’aquests animals a la ciutat comtal.
Mamut del Parc de la Ciutadella / Canaan (Wikipedia)
A pocs metres del Mamut de la Ciutadella hi trobem el Quiosc Bar del Parc, el millor bar de Catalunya i, alhora, també el més trist. El millor per ser el bar de la Ciutadella, el jardí més important i amb més transcendència històrica i simbòlica del país; el millor per la seva situació als peus de la Cascada Monumental, un conjunt escultural intervingut pel bo i millor dels artistes del moment i resguardat de la bonior urbana; el millor pel seu públic, a cavall entre veïns i veïnes, catalans i catalanes d’arreu, nouvinguts i turistes de pas amb ganes d’esbarjo, gaudi i contemplació… I, alhora, també el més trist per la seva arquitectura -un embalum prefabricat que recorda a un contenidor marítim-; el més trist per la seva dissortada oferta a base d’aliments ultra processats, com ara gelats, refrescos, snacks i gofres; i, en definitiva, el més trist pel contrast del seu gran potencial amb la seva penosa imatge.
“Qualsevol que aspiri a millor bar de Catalunya haurà de convèncer a la crítica amb algun platet únic i original”
Sobre la personalitat dels bars
Hi ha bars i cafès sense ànima, i d’altres, com aquells que aspiren al millor bar de Catalunya, amb una gran personalitat. Quan el carisma del personal s’imposa, el bar queda com segrestat. Aleshores, el lloc esdevé quelcom íntim i divertit fins que el personal es jubila, o fins i tot es mor. Hi ha també bars emblemàtics per la seva situació, pel seu edifici, parets o mobles. D’aquesta mena de locals en tenim bastants exemples a casa nostra, alguns d’ells convertits en autèntics souvenirs, com els Quatre Gats. També hi ha un tipus de bar o de cafè on un simple platet custodia tota la seva identitat. A Barcelona, són conegudes les patates braves del Bar Tomàs, l’ensaladilla russa del Bar Michigan o l’absenta del Bar Marsella. Però a cada poble i ciutat de Catalunya hi ha un bar o un cafè amb un patrimoni gastronòmic únic; un sabor que no entén de reformes, ni d’encarregats, ni de cuiners o cuineres virtuoses, i que es manté inalterable amb els anys i és menester que sigui així. Qualsevol que aspiri al millor bar de Catalunya, més enllà de la millor cambrera o de l’interiorisme més sumptuós, haurà de convèncer a la crítica amb algun platet únic i original.
“La Ciutadella és el jardí més important i amb més transcendència històrica i simbòlica del país”
Cascada Monumental / Ajuntament de Barcelona
Un maridatge escultural
Quan arribi el moment i l’Ajuntament de Barcelona convoqui la nova licitació del Quiosc Bar de la Ciutadella, suggereixo que les empreses concursants, en el marc del seu plantejament gastronòmic, proposin també un plat emblemàtic; un que transcendeixi més enllà de nosaltres i elevi la seva singularitat a l’Olimp dels bars catalans. Em pregunto si, donada l’omnipresència del mamut sobre el quiosc que semblaria que el cuidi dels pispes habituals del parc, aquest platet no hauria de ser un croissant de llard de banyes descomunals sucat en una tassa de cafè o de vi ranci. Per descomptat que els croissants de mantega són sants de la meva devoció; però, tractant-se del Quisoc Bar de la Ciutadella, és preferible agafar el croissant per les banyes.