La pizza, amb el permís de la pasta, és el plat per excel·lència de la gastronomia italiana. Una preparació que s'ha sabut exportar arreu del món i que avui triomfa en molts països i en diferents versions. Fins i tot els estatunidencs se l'han fet seva, arran de la immigració italiana que va rebre el país americà durant el segle XX. Però per molt vista que la tinguem, la pizza no deixa mai de sorprendre'ns. Sovint la concebem com un plat de menjar ràpid o vulgar, però la pizza autèntica, la bona, la que es fa en forn de pedra i ingredients de qualitat, és un autèntic espectacle per al paladar.
Nova pizzeria a Barcelona
Mama Pizzeria acaba d'obrir el seu segon local a Barcelona. Després de l'èxit del restaurant del Paral·lel, el xef i copropietari Michele Martino, juntament amb Francesco Schiavone, porten la pizza napolitana al carrer València, tocant a Rambla Catalunya, per encisar els paladars dels barcelonins amb unes elaboracions delicioses. El restaurant té la forma del típic local de l'Eixample, estret i allargat. Amb una decoració industrial, però càlida, el local és força gran i acollidor. Té un espai obert amb el forn i l'estació de muntatge de pizzes al centre del local i una segona cuina al fons.
A Mama, efectivament, s'hi pot menjar per menys de 10 euros. La pizza 'marinara', amb all, tomàquet, alfàbrega i oli, val 9 euros
La pizza de Mama és boníssima. De vegades amb això n'hi hauria prou per recomanar un local a algú. Confiar en qui té criteri i tastar el que ens recomanen sense vacil·lar és l'opció més ràpida i efectiva de gaudir d'un nou restaurant. Però per si encara no us he convençut, us faré cinc cèntims de com de bé es pot menjar en aquest restaurant.
A Mama, efectivament, s'hi pot menjar per menys de 10 euros. La pizza 'marinara', amb all, tomàquet, alfàbrega i oli, val 9 euros. Però val a dir que, si se'n demana alguna altra o s'acompanya l'àpat d'una beguda, entrant o postres, el preu, lògicament, serà més car; però igualment correcte. La principal novetat del restaurant de l'Eixample respecte del de Paral·lel és l'oferta actualitzada d'entrants i les noves pizzes. Una carta única que fa encara més atractiu el local. Però abans del menjar, cal parlar del servei. Pot no semblar important en una pizzeria, un tipus de local on sovint es treballa de manera més informal. Però això no li resta valor al servei de Mama; atent, eficient, professional i en català.
Abans d'atacar les pizzes, escrutem la carta per decidir un entrant i xafardejar els vins. Ens decantem per un provolone amb porcheta i acabem escollint una cervesa. Deixarem el vi per a un altre dia, malgrat que tenen bones referències catalanes i italianes. I ara sí, les pizzes: demanem una 'amatriciana' (15,90 €), amb n'duja, mozzarella, guanciale i formatge pecorino; i una pizza de mortadel·la i festucs (18 €). Totes dues són delicioses. La primera, amb un punt picant que n'aguditza els sabors. La segona, més delicada i senzilla, és l'exemple perfecte que de vegades menys (quantitat d'ingredients) és més (qualitat del plat). En tots dos casos la massa és flonja i deliciosa. Acabem el dinar amb un tiramisú casolà clàssic (6,90 €), un infal·lible de qualsevol bon restaurant italià.