Piononos, sí. Fa gràcia el nom, oi? Avui us presento unes postres d'aquelles atractives, atractives, una delicatessen amb la que sempre quedareu bé amb els vostres convidats. En realitat, els piononos són més senzills de fer del que sembla. Però si voleu fer-los bé de veritat, haureu de partir d'unes bones planxes de pa de pessic, el que jo considero com uns dels secrets (juntament amb la crema) d'aquesta temptadora recepta. Per tant, abans de continuar, us recomano la lectura de les receptes de les Planxes de pa de pessic i de la Crema pastissera.
I no us enganyaré, però la d'avui és una d'aquelles receptes que requereix una mica de mà per la pastisseria. El més probable es que us surtin més grossos del previst i en lloc de piononos gairebé siguin Milanos. Però de ben segur que la segona vegada que els feu us quedaran millor. Poseu-hi ganes i tot anirà bé
Es compon de dues parts: una fina làmina de pa de pessic enrotllat formant un cilindre (la base del pastís), «emborratxat» amb algun tipus de líquid molt dolç que li dóna una textura agradable i fresca, coronat amb crema cremada. És un pastís mica embafador, però molt desitjable. S'ha de menjar d'un sol cop (o dos), sempre que ho permeti la mida de la boca del degustador. Les quantitats d'aquesta recepta corresponen a uns 12-15 piononos.
2 planxes de pa de pessic
500 g de crema pastissera
sucre
gelatina de poma per pintar
Variants:
Podeu banyar les planxes amb una mica de conyac o de sucre bany (almíbar)
Podeu farcir la planxa amb altres tipus de crema
No és necessari pintar-los amb gelatina, tot i que aquesta li donarà una brillantor addicional
Primer de tot haurem de preparar les planxes de pa de pessic.
És convenient que les planxes siguin completament fredes abans de fer-les servir.
Si voleu conèixer el procés d'elaboració pas a pas d'aquestes planxes, us recomano la lectura de la recepta planxes de pa de pessic.
De la mateixa manera, us recomano tenir feta la crema pastissera. Si voleu, també, del dia abans.
Ja us he parlat moltes vegades d'aquesta gelatina. Es fa servir molt a les pastisseries i es pinten tota mena d'elaboracions (pastissos, braços, rebosteria, brioixeria, etc...). És una gelatina molt versàtil, que dura molt de temps i és força econòmica.
En posarem una bona quantitat en un cassó.
I hi afegirem un 20-30% d'aigua.
Ho posarem al foc i un cop arrengui el bull, deixeu-ho un parell de minuts i ho retireu. Reserveu-ho.
Ara anem a per les planxes de pa de pessic. Com veureu, és imprescindible treballar amb planxes de pa de pessic molt fines, flonges i flexibles. Treballarem la planxa a sobre del mateix paper de cocció, que ens ajudarà a enrotllar-la més endavant.
Opcionalment podeu tirar una mica de licor per sobre. Fins i tot les podeu pintar amb sucre bany. Jo només he posat unes gotes de brandi per donar l'aroma d'alcohol, però no he volgut afegir-hi més sucre.
A continuació, i amb una paletina sempre, hi posarem una bona quantitat de crema pastissera a sobre.
Només volem posar una fina capa de farciment, ja que no estem fotent un braç de gitano. Segur que hi ha algú que vol posar-ne més... però llavors no li digueu pionono, eh?... digueu-li Piofofo, si voleu.
Seguidament, i amb l'ajuda del paper de cocció que tenim a sota, començarem a enrotllar la planxa sobre sí mateixa, a poc a poc.
Heu de fer una mena de bracet de gitano petitó. Llavors, i amb l'ajuda del paper, apliqueu una certa pressió a la part baixa de la planxa per fer que quedi tot el conjunt ben premsat. No sé si m'explico gaire bé, però encara que ho faci no us sortirà massa bé el primer cop, ja que requereix d'una certa experiència.
En fi, que potser foteu un bunyol, però us hauria de sortir alguna cosa com això.
Ara, farem servir un ganivet de serra per tallar el piononos. I dic de serra per què cal serrar i no tallar. Si talleu ho aixafareu, si serreu ho tallareu bé. Aquí si que m'he explicat bé, no?... i sobretot, entre tall i tall netegeu el ganivet amb un paper de cuina mateix, així no ho empastifareu tot.
Poc a poc anirem fent els nostres piononos procurant que quedin tots d'una mateixa mida. Aquí no entraré, però hi ha molts que això de fer tots els talls iguals no ho veuen massa clar. Ho deixarem aquí.
I l'omplirem, és clar.
Haurem d'aplicar una quantitat de crema sobre cada porció.
Seguidament, ja podrem posar a escalfar la planxa per cremar. Quan sigui ben calenta, tirarem sucre per sobre dels piononos.
Sense por.
I ara sí, amb una mica de por i sobretot molta delicadesa, anirem cremant la crema dels piononos procurant no aixafar-los en excés. A poc a poc i bona lletra.... val?
Assegureu-vos que tenen un color ben bonic. Si cal, torneu a tirar més sucre per sobre i torneu-los a cremar.
I així anirem fent fins cremar tots els piononos. Molt bé.
Recordeu la gelatina que teníem reservada? Ara, aquesta gelatina, hauria d'estar líquida però no massa calenta. Si no es així, escalfeu-la una mica. En qualsevol cas, això de la gelatina és opcional. També els podeu pintar amb nappage especial per a preparacions fredes com aquesta.
La veritat és que agafen una brillantor més maca i això fa que entrin ràpidament per la vista.
Doncs ja els tenim.
Què ens quedarà? presentar-los com cal. Jo he comprat uns petit-fours de color marró.
I això ja és feina de dependent de pastisseria: col·locar-ho tot com Déu mana.
No cal dir que s'han de reservar a la nevera fins el moment de servir, sobretot a l'estiu (vigileu l'ou). Es poden fer el dia abans, si voleu, però no gaire més. La crema pastisseria no es conserva més de dos o tres dies en òptimes condicions.
Això sí, un cop fets.... fan una gràcia! són més monos! Us ha quedat un xurro?
Són tan macos que fa llàstima i tot menjar-los.
En tastem un?... jeje.... ummmm... però què bo! (quina ràbia, eh?)
I que no falti un bon cava ben fresquet, eh?
Bon profit!