Feia molt de temps que volia fer aquesta recepta. De fet, no havia provat mai la carn d'anguila... i tenia moltes ganes. Entenc que hi ha gent a qui li pugui semblar un peix una mica "estrany" o que el seu aspecte similar al d'una serp li faci una mica angúnia i tot. L'anguila del Delta de l'Ebre és molt bona, com l'ostró, el musclo, la carxofa, l'ànec... i tota mena de mariscos, per suposat. Sobretot els musclos.
L'anguila es pesca quan és adulta però també quan és petita, de menys de 10 cm. Es cuina a la cassola, amb suc (com el d'avui), amb arròs, amb altres peixos o el "xapadillo", que és l'anguila oberta i assecada al sol i cuinada a la brasa o rostida. Aquesta també la vull tastar. Total, que he anat moltes vegades al Delta de l'Ebre, una zona que m'apassiona, però mai m'havia decidit a provar-la.
1kg anguila
3 grans all
julivert picat
1 cullerada de pebre vermell
1 cullerada de farina
3 tomàquets ratllats
2 fulles de llorer
1 got de vi blanc
aigua o brou de peix
oli d'oliva
sal
Variants:
Una cullerada de pebre vermell picant
En el sofregit s'hi pot posar ceba.
Es pot fer amb altres peixos: escrita, mussola, ortigues de mar, bacallà, etc. Al bacallà s'hi poden afegir carxofes i ous durs.
En lloc d'aigua s'hi pot posar brou de peix.
Si les anguiles són grans cal fregir-les abans. Per saber si l'anguila està al punt, l'espina ha de sortir sencera.
Primer de tot rentem bé la nostra anguila... i procurem treure la capa lliscant que té sobre la pell.
Preparem la resta d'ingredients.
Quin animaló més curiós, eh?... sembla una serp... però és de la mateixa família que el congre o que la morena.
Tallem l'anguila a trossos macos.
Ho tornem a rentar... ja que sagnarà molt... i ho reservem.
Ara tallem uns alls a làmines...
... ratllem els tomàquets madurs...
... i posem a escalfar un bon raig d'oli d'oliva en una cassola ampla i baixa.
Fregim una mica l'all...
Immediatament, afegirem el tomàquet.
Ho remenem i deixem que faci xup-xup uns minutets...
... que es cogui l'aigua del tomàquet.... i fem un bon sofregidet...
Ara afegim pebre vermell dolç....
... ho remenem una mica i afegim també la farina...
... que farà lligar la salsa tot remenant una estoneta més.
A mi m'agrada donar-li un toc picantó a aquest plat...
... li afegiré una culleradeta....
Incorporem el vi blanc... abaixem una mica el foc...
... les fulles de llorer....
... una remenada més... i deixem que s'evapori l'alcohol del vi...
... i finalment incorporem l'aigua. Calculeu que us ha de quedar un suquet que no arribi a cobrir l'anguila.
Ho tapem... i quan arrenqui el bull...
... incorporem l'anguila.... ben repartida.
Ho tapem i ho deixem coure de 20 a 25 minuts, sacsejant de tant en tant la cassola.
Un cop la carn de l'anguila se separi de l'espina, ja la tindrem al punt. Només ens quedarà donar-li un cop de forn per daurar el plat.
I ja el tenim.
Ja podem emplatar.
Una carn especial, tot s'ha de dir. A mi m'ha agradat, però no seria el meu peix preferit.
Però m'ha agradat cuinar un plat tant típic de la nostra terra.
... i el "caldete"... picantó... estava per llepar-se els dits.
Bon Profit!