Rècord infernal a l'estació meteorològica de Can Bruixa de Barcelona, que ha registrat 52 nits tòrrides aquest estiu —és a dir, nits amb temperatures mínimes per sobres dels 25 graus centígrads. Segons ha informat aquest dilluns el Servei Meteorològic de Catalunya (Meteocat), l'estadística d'enguany supera els anteriors màxims de 51 nits tòrrides de l'estiu del 2023 i de 46 del 2022. Les temperatures dels últims anys contrasten amb les dels anys 2000, 2007 i 2014, quan l'estació no va anotar cap nit per sobre dels 25 graus en tot l'estiu. Encara més, fixem-nos que, des del 2020, tots els estius han superat el llindar de les vint nits tòrrides, a excepció del 2021. Abans d'aquesta dècada, només s'havien sobrepassat dos cops: el 2003 i el 2006. Fa quaranta anys que el Meteocat recull dades a l'estació de Can Bruixa, des del 1987.
La notícia és terrible, si tenim en compte el que van revelar fa pràcticament un mes dos estudis de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC): que la calor nocturna mata més que la diürna a Barcelona. "La gent no mor per cop de calor de dia, sinó a la nit", va insistir el doctor en arquitectura Josep Roca, que va afegir: "És un assassí silenciós, que mata sense que te n'adonis a la nit quan el cos no és capaç de recuperar-se, quan no hi ha escapatòria de la calor". Els investigadors calculen que es produeix un 26% més de mortalitat per les temperatures elevades de nit que de dia: entre el 2007 i el 2018 es van atribuir 721 defuncions a la calor nocturna i només 571 a la diürna.
L'estació de #Barcelona - Can Bruixa ha mesurat la 52a nit tòrrida d'aquest estiu (temperatura mínima de 25 ºC o superior).
— Meteocat (@meteocat) August 17, 2026
És el nou rècord dels seus 40 anys de dades, per sobre de l'any 2003 (51 nits) i el 2022 (46 nits). El 2000, 2007 i 2014 no va registrar cap nit tòrrida. pic.twitter.com/mYDoxiG3b5
La perillosa calor nocturna i com protegir-se d'ella
Els mateixos estudis adverteixen que el paradigma climàtic de la ciutat ha canviat en les últimes dècades, i que avui té gairebé tres vegades més necessitats de refrigeració que de calefacció. La realitat és que la climatització interior és més complicada perquè depèn de les característiques econòmiques de cada edifici i de les circumstàncies econòmiques de cada llar, motiu pel qual els experts recomanen que les administracions instaurin mecanismes per facilitar-la —com ara reduccions d'IRPF per a inversions en rehabilitacions climàtiques. Pel que fa a l'exterior, el consistori hauria d'ampliar les zones verdes per tal de generar més zones d'ombres o per millorar l'albedo (la proporció de radiació solar que una superfície reflecteix respecte a la que incideix sobre ella), amb l'objectiu que la radiació sigui reflectida i no es quedi en el material, com ocorre amb el paviment. Així, els investigadors lamenten que l'Ajuntament de Barcelona hagi posat el focus en la calor diürna, amb plans per preparar la ciutat davant de la previsió que el 2050 es puguin arribar als 50 graus, ja que la previsió és que se superin els 30 graus la majoria de les nits d'aquí a 25 anys —mentre que les temperatures diürnes seran tan sols de 45 graus.
Amb tot, aquest estiu és el més mortal de la història a Catalunya. Entre l'1 i el 31 de juliol, el país ha registrat 544 morts associades a les altes temperatures, la xifra més alta per a aquest mes des que van començar els registres l'any 2015 i més del doble que l'any passat (251), d'acord amb les estimacions del Sistema de Monitoratge de la Mortalitat Diària (MoMo). Les dades s'entenen millor si tenim en compte que aquest mes de juliol ha estat el més càlid a Catalunya des del 1950, amb rècord de nits tòrrides i temperatures de més de 40 graus.