El Bar Milagros, ubicat al districte de Sarrià Sant Gervasi, ha celebrat dos anys reafirmant-se com a punt de trobada social i gastronòmic del barri, convertit en aquella mena de bars que a alguns tant ens agrada visitar. És a dir, una mena de bistrot francès on quedar amb els amics o la família per fer-la petar, menjar uns platets o unes tapes tradicionals, i fer uns vins o unes birres en un ambient distès i casual.
La celebració ha tingut lloc aquesta setmana al mateix Bar Milagros —que, de fet, és un restaurant—, omplint el local d’aquells amics que els han acompanyat durant aquests dos anys.
Així dempeus, davant la terrassa saludant la parròquia, just en aquell moment abans del dinar, quan els convidats únicament parlen de temes sense importància mentre esperem que s’anunciï l’àpat, ens saludem amb el Jordi Parramon, que, juntament amb el xef Javier Álvarez, estiren el carro en aquest projecte creat pels socis Llorenç Balagué i Jordi Malet, amb la filosofia d’aportar aire fresc al barri com també van fer amb les obertures anteriors: el Bar Lorenzo i el Bar Remedios.
Pels que no coneixeu el Jordi, us diré que va aconseguir una estrella Michelin amb el seu restaurant d’Osona, tot i que la llegenda urbana explica que va tornar l’estrella, cosa que ell nega. Encara més, parla de la bona relació que sempre ha mantingut amb la prestigiosa guia. El que va passar realment no interessa ningú, només a ell, però, per clarificar-ho, és que per raons que no venen al cas va decidir canviar de model de negoci i, en aquest nou model, les estrelles ja no hi jugaven. Aquest cuiner, nascut a Cantonigròs, va coincidir al Dorado Petit, que molts recordareu, amb el xef i amic Mariano Gonzalvo, del Paller del Coc, i els que coneixem els dos cuiners entenem moltes coses de la seva cuina, que transpira passat, però també futur.
El Bar Milagros celebra dos anys consolidant-se com aquell bistrot de barri on la gastronomia i la vida social es troben de manera natural.
Comencem la celebració amb unes sardines en escabetx amb tomàquet de Barbastre i una copa de Corpinnat per continuar amb els aperitius, així apareixen unes petites mossegades fredes de cranc real, tàrtar de gamba i de filet de vaca, que venen especialment molt de gust avui que s’han enfilat les temperatures. Gustosa i refrescant també l’esqueixada de peix llimona, pebrot verd, tomàquet, ceba i olives.
La tonyina vermella marinada no l’he gaudit tan perquè va acompanyada de figues i no m’agraden gens, però em consta, pel meu company de taula, que és un bon gurmet, que és exquisida. L’acompanyen uns envinagrats i figaflor.
La mà del Jordi Parramon es troba ben present en tot l’àpat. Un dia em comentava que tècnicament hem avançat en moltes coses i n'hem recuperat d’altres. Ell treballa molt amb fermentacions. Encara recordo la visita on treballava abans, el petit magatzem ple de prestatgeries farcides de pots plens d’envinagrats i ferments amb vedella, verat, xai, colomí, corball, verdures de tots els gustos i colors, amb la seva data de fabricació, alguns dels quals conservats més d’un any. No havia vist mai res semblant... Quin alquimista està fet, el paio. Ara comprenc les paraules del Mariano de lo Paller: "És un crac amb una ment molt avançada".
La incorporació del Jordi Parramon al projecte apunta a una d’aquelles col·laboracions destinades a donar moltes alegries al barri i als amants de la bona taula.
Continuem amb els segons: un rap amb nyàmera i salsa bearnesa i un carré de xai d’Osona amb patata al forn i el seu gàrum, que està per sucar-hi pa.
Tanquem l'àpat amb un milfulls de maduixetes amb nata i unes trufes de xocolata.
Val a dir que tot el dinar ha estat maridat amb Torelló. Així doncs, hem tastat el Corpinnat Torelló Pàl·lid 2023, elaborat amb varietats macabeu i pinot noir; el Brut Nature 2021, amb macabeu, xarel·lo i parellada, i el Gran Crisalys blanc 2024, amb xarel·lo i chardonnay.