Hi va haver un temps en què per omplir els locals on es feien els mítings (tant si eren pavellons d’esports com coliseus romans), els partits tiraven de jubilats i muntaven autocars. Es tractava d’exhibir múscul i masses, demostrant que hi havia molta audiència, sobretot de cara a les connexions televisives. En aquella època, la menja habitual era un entrepà fred (de “chopped” o de llonganissa) i va que xuta. 

Al llarg de la història dels mítings, hem passat del trist entrepà a la multitudinària paella, amb la consegüent remenada del cullerot gegant a càrrec del candidat. 

La menja habitual dels mítings era un entrepà fred de “chopped” o de llonganissa i va que xuta

En general, no es pot pas dir que la gastronomia hagi tingut un paper gaire rellevant en el decurs de la història democràtica. Vull dir la de les campanyes electorals. Com més gent en un acte, menys interès té la cuina. Potser hauríem de gratar en les intimitats de les nits electorals, i anar a parar a les plates de canapès de determinats partits –els més opulents– per trobar alguna gràcia culinària. 

Ara, però la campanya per primer cop ha estat estiuenca. I hem renovat una mica les tradicions. D’aquell candidat o candidata que remenava l’arròs, hem passat a la cap de llista que fa anar un altre cullerot, el del cremat, en la prèvia d’una cantada d’havaneres. I també hem vist com es repartien vasets de gaspatxo entre la militància. Hi ha un partit, per exemple, que proposa el míting final amb “fresquito garantizado” y “puestos de comida y bebida”, anunciats en un cartell on predominen les síndries. Potser hem passat per alt el detall de les síndries, però tot, tot, en política té un missatge. Aquestes innocents síndries no han estat triades aleatòriament sinó  han estat debatudes força dies entre  assessors, dissenyadors, estrategues, nutricionistes i politòlegs abans no s’han estampat al cartell. 

Potser hauríem de gratar en les intimitats de les nits electorals, i anar a parar a les plates de canapès de determinats partits –els més opulents– per trobar alguna gràcia culinària

Com que la calor m’està fonent les neurones i no tinc esma per pensar en temes transcendentals, dels de debò, he imaginat com va ser la deliberació del cartell. 

Un dissenyador potser  va proposar primer un polo de llimona, però va ser descartat d’arrel: massa sucre, poc sostenible i l’acidesa de la llimona pot donar peu a interpretacions. Fora, fora. Un altre va dir, hi si hi posem unes cireres? No home! Que enguany amb la sequera van a preu d’or i no estan a l’abast de tothom, són elitistes. 

I si hi posem un meló? Sí...clar...i ja tenim el meme-Meloni fet. 

I si hi posem préssecs? Molt bé, molt bé, ara sí que l’has encertat: ja ens podran dir que durant tota la campanya hem estat fent el préssec. 

I si hi posem préssecs? Ja ens podran dir que durant la campanya hem estat fent el préssec

El dissenyador que havia pensat en posar trossos de pastís perquè fa festa, se’n va estar prou de dir-ho perquè no fos tan evident que tanta generositat dels partits, tant donar  entrepans de chopped, paella, cremat o ventalls, tot, tot, és per endur-se’n la part més grossa del pastís, malgrat a les enquestes i els escrutinis s’encaparrin a parlar de formatgets.

I ja que he obert el meló de les síndries i, fins ara, no he aportat gaire res als lectors, donaré quatre indicacions pràctiques per encertar la bona peça (el maldecap de tots el que anem a mercat), perquè no hi ha disgust més gran que haver-ne dipositat totes les il·lusions i quan l’encetem és fofa, sosa, seca i blanca....i això passa tant amb les síndries com amb les legislatures. Molta cura amb què hi poseu al sobre! Per tant, avui concentrem-nos amb la tria de la síndria i amb la tria de la llista que posarem dins l’urna.

Avui concentrem-nos amb la tria de la síndria i amb la tria de la llista que posarem dins l’urna

Triarem les més rodones, de pell fosca i amb una bona taca groga, que és el senyal que és dolça. Ha de pesar, si són lleugeres és que tenen poca aigua. La picarem pels costats i hem de sentir com una mica d’eco o notar els cops per l’altra banda, senyal que és sòlida.  

Ens podem equivocar, sí, però tenim la consciència tranquil·la perquè hem fet el que hem pogut: hem esmerçat tècnica, intuïció, esforços i desitjos. 

I si malgrat haver aplicat totes les indicacions, la síndria surt disgustada, la podem arreglar afegint-hi una mica de sal i augmentarà la sensació de dolçor; o la podem amanir amb unes gotes de llimona, una mica de ratlladura de pell i una mica de gingebre, creieu-me, millorarà. Però també podem animar-nos a incloure-la en plats salats: una amanida de síndria, tomàquet i formatge de cabra; o fer una tapa de síndria i anxoves. 

Malgrat la síndria sigui disgustada, sempre és molt millor que unes porres amb una cup of cafè con leche a la Plaza Mayor 

Però en qualsevol cas, malgrat la síndria sigui disgustada, sempre és molt millor que unes porres amb una cup of cafè con leche al mig de la sufocant Plaza Mayor el 23 de juliol. 

Doncs res: que tinguem una bona jornada electoral.