M’explica en Carles Gonzàlez, docent de l’Institute Coffee Tasters, que una tarda qualsevol, en un tast qualsevol, pot arribar a tastar 50 cafès diferents. En Carles ha dedicat la seva vida al cafè, és un estudiós i un savi del tema i, a banda d’aquesta anècdota (cinquanta en una tarda!), em va fer una classe magistral del producte que va acabar amb un categòric: la gent no en té ni idea ni de què és un cafè i, encara menys, de què és un bon cafè. És una de les moltes paradoxes d’aquest misteriós producte del qual se’n consumeixen 65 milions de tasses diàries només a l’Estat Espanyol, el país amb la despesa per càpita en cafè més alta de tot Europa. I, com diu, de paradoxes, el cafè, no en va curt.
Es consumeix a tot el món, malgrat que només es pot produir a una zona molt determinada del planeta. Només creix en zones equatorials o tropicals... fredes, és a dir en zones sense estacions climatològiques (amb temperatura constant durant tot l’any) i amb muntanyes. Per tant, el seu conreu és impossible a Europa.
El conreu del cafè a Europa és impossible
El gran productor de cafè és Colòmbia, però el nom prové de Kaffa (Etiòpia) i Moka (Iemen). L’origen del conreu del cafè és Etiòpia i el Iemen. Kaffa és una zona del sud-oest d’Etiòpia on creixia la planta silvestre. I Moka es refereix al port iemenita de Moca, que va ser l’epicentre del comerç entre els segles XV i XVII. No va ser fins al segle XVIII (1700) que es va popularitzar. El consum va augmentar de tal manera que es van buscar alternatives als països productors i així va ser com els holandesos el van introduir a Jamaica, que va ser l’inici del cafè que es cultiva al Brasil, Perú i Colòmbia. El cafè, doncs, no és originari d’Amèrica, sinó que va ser un dels productes que hi van portar els europeus.
Es produeix a Amèrica i a Àfrica, però es comercialitza a Europa. La principal empresa manipuladora i distribuïdora de cafè té la seu a Suïssa. Malgrat no poder conrear cafè ni tenir colònies, Itàlia és el país amb més cultura cafetera. Va ser a Itàlia on la fàbrica Gaggia va inventar la màquina d’extracció exprés, a finals del s. XIX, que va canviar totalment la manera de servir i de beure cafè. Abans era una extracció molt lenta, es necessitaven uns cinc minuts per elaborar-ne un. Amb l’expresso, l’hàbit de consum s’incrementa perquè el cafè es fa immediatament i, per això, és la beguda de la pressa. D’un glop i a córrer. I ara que les expresso són a totes les cases... torna el mètode Oroley.
Cafè de caca de gat
Els que en bevem sovint sabem que tendeix a restrènyer... i el més apreciat és el d’excrement de civeta. Per desenvolupar tots els aromes, el cafè necessita ser fermentat. Hi ha un cafè de luxe anomenat Kopi Luwak (literalment 'cafè de caca de gat') o cafè de civeta, la fermentació del qual es produeix en l’estómac d’una espècie de civeta que s’alimenta de grans de cafè. Un cop han passat per l’aparell digestiu de l’animal i han estat defecats per l’animal, es netegen i és un dels productes més consumits al món malgrat que no té nutrients, no alimenta.
Però atipa, i hi ha persones que el prenen per fer-se passar la gana. O per aguantar fins a l’hora de l’àpat. La cafeïna ens excita, però associem els moments de calma amb el cafè. “Fem un cafè tranquil·lament”, diem quan quedem amb aquell amic que fa temps que no veus. Està estudiat que la cafeïna activa les neurones i ens posa nerviosos i es produeix en aquells països amb un ritme de vida més tranquil. Ens agrada la brevetat de la tassa de cafè, el glop intens i curt, però encara ens agrada més que el gust perduri. La brevetat persistent.
Ens agrada la brevetat de la tassa de cafè, el glop intens i curt, però encara ens agrada més que el gust perduri. La brevetat persistent.
El cafè curt és com un perfum: intens i amb petjada. La comparació entre la colònia i el perfum m’és útil per explicar-ho. A diferència de la colònia que, en ser una base amb aigua, s’evapora ràpidament enduent-se l’aroma; el perfum és a partir d’olis essencials que impregnen i es fixen a la pell, perdurant durant més temps. Els olis essencials del cafè són la causa dels aromes i d’aquella sensació tan plaent de tenir el sabor del cafè al paladar durant una llarga estona. Que tingueu un bon diumenge amb un esmorzar relaxat: lectura, croissant i cafè!