Sobre el consum moderat d'alcohol n'he escrit en altres ocasions, generalment, com a defensor acèrrim del seu paper en la nostra cultura i societat. Aleshores, davant l'allau d'alcohòlics i alcohòliques d'aquests últims dies o, tal com prefereix anomenar-los la Flora Saura, autora del documental No penso tornar a beure mai més, dels trastornats i les trastornades per l'ús de l'alcohol, permeteu-me esmolar novament la baioneta i sortir a defensar una substància que alguns científics associen a la mateixa aparició de l'espècie humana.
O algú creu que és casualitat que, després d'una musaranya tropical, siguem l'animal amb una major capacitat de metabolitzar l'alcohol etílic? Per tant, sense tenir cap màster en addiccions, que és considerada l'etapa on el subjecte perd el control sobre el consum de determinades substàncies o comportaments (com la ludopatia, el sexe o l'ús del telèfon mòbil), però sí la sensació que s’està mal sembrant el pànic i, de retruc, amenaçant les arrels i una economia estratègica al nostre país, permeteu-me agafar el toro per les banyes.
D'entrada, observa el teu voltant i pregunta’t què ha canviat, perquè t'asseguro que l'estructura de molècula de l'etanol (CH3CH2OH) continua sent exactament la mateixa
En primer lloc, quan es designa l'addicció únicament com a l'última etapa de l'abús d'una substància o comportament, a la qual s'hi ha arribat en transitar altres etapes menys conflictives com ara el consum experimental, el consum regular, o el consum problemàtic, es genera una falsa relació de causa-conseqüència on qualsevol que pugui sentir-se atret per la idea d'un got de vi o d'una cervesa pugui acabar designat o autodesignant-se com a addicte. I, consegüentment, un alcohòlic o alcohòlica. En aquest sentit, més d'una vegada he sentit dir a la lleugera que “som una societat alcohòlica”, donat que l'alcohol està present a les nostres vides pràcticament des que ens llevem.
I, si bé no pretenc qüestionar els convencionalismes assolits en el camp de la psicologia, el cert és que es pot estar addicte a un got de vi al dia, i a dos també, sense ser un addicte en el sentit clínic de la definició. Per tant, encara que la teva relació amb l'alcohol es fonamenti en un consum diari, o fins i tot que sentis aquella pulsió interior que et demana calmar la set amb un glop -l'anomenat síndrome d'abstinència-, tu mantén la calma. Senzillament, tu que has mamat i conviscut amb aquesta droga des de ben petit o petita, compara’t i contrasta’t, i analitza bé el teu consum i les maniobres que fas a l'hora d’obtenir aquesta mica d'alcohol que “necessites” per viure. Perquè si només és una mica, quin problema hi ha?
Quan jo també m'he dit "no penso tornar a beure mai més", he fet un glop de vi i he canviat de vida
Ara bé, què passa si aquesta mica va progressivament en augment? D'entrada, observa el teu voltant i pregunta’t què ha canviat, perquè t'asseguro que l'estructura de molècula de l'etanol (CH3CH2OH) continua sent exactament la mateixa. Que la feina et genera estrès o angoixa? Doncs canvia de feina o fes exercici. Que les teves amistats surten massa? Doncs queda't a casa i enceta una novel·la. Que tens una crisi amb la parella? Doncs rumia-t'ho o posa't en mans d'un especialista. Que no pots dormir pel soroll dels cotxes? Que no arribes a final de mes? Que et sents com una panerola vivint en un pis fosc i lil·liputenc? Doncs marxa a viure a qualsevol poble on trobis feina i una casa amb jardí per la meitat del que pagues a ciutat. Si no ho fas, dona per fet que acabaràs mamant més del compte i que probablement et deprimiràs o tindràs atacs d'ansietat, i això si no et tires als antidepressius o a altres substàncies o comportaments encara més alienants.
Ha escrit Perejaume sobre la imaginació: "la mica que raja l'hem de cuidar bé, que no es malmeti"
Quan jo també m'he dit "no penso tornar a beure mai més", he fet un glop de vi i he canviat de vida. I gairebé sempre això s'ha materialitzat en gestos subtils i quasi imperceptibles, però transcendentals. D'alguna manera hauríem d’entendre l'alcohol com a un fidel conseller: amb les idees clares ni el sentirem, però quan alguna cosa grinyoli aleshores aquest es manifestarà per recordar-nos que més enllà de les nostres cabòries, la vida continua sent meravellosa. Així doncs, si Ulisses va lligar-se al pal, va ser perquè la bellesa, com l'etanol, també embriaga. I si tinguessis una predisposició genètica al consum d'aquesta substància, o un temperament impulsiu, o fins i tot una malaltia mental, doncs demana que t'estrenyin encara més les cordes. Ha escrit Perejaume sobre la imaginació: "la mica que raja l'hem de cuidar bé, que no es malmeti". I amb la mica de vi, o de cervesa, o de qualsevol aliment etílic, ens cal fer exactament el mateix.
