Barcelona es converteix aquesta setmana en la capital mundial del menjar brossa. La cadena de menjar ràpid més popular del món celebra durant quatre dies el primer congrés de l'empresa fet mai fora dels Estats Units. Directius, treballadors i franquiciats ompliran el recinte de Gran Via de Fira de Barcelona de colesterol, greix, hipocresia i menjar industrial. Un circ de primer nivell que se situa als antípodes del model gastronòmic que necessita una ciutat com Barcelona. A Catalunya, guinguetes vulgars, les justes.

Producte de qualitat, diuen

Producte de qualitat, el que aquí no m'he menjat. Vendre el menjar ràpid de les grans franquícies com un producte de qualitat és un insult a la intel·ligència i als productors locals del país. És una estratègia de marca necessària i útil; sí, segurament. Però també és la manera més cruel de faltar el respecte a qui de veritat treballa amb producte de qualitat.

Una cadena que es burla sistemàticament de les nostres tradicions culinàries

És el que defensa una gran marca que converteix Barcelona en el centre de totes les mirades, i de totes les rialles. És el primer cop que una ciutat de fora dels Estats Units acull un esdeveniment d'aquest tipus, i resulta que havia de ser a Catalunya. Una cadena que es burla sistemàticament de les nostres tradicions culinàries, amb cartells tan lamentables com "Don't forget to try Pan Tumaca'", que en anglès vol dir, "No t'oblidis de tastar el Pan Tumaca".

Proximitat amb el client, diuen

Proximitat física a una banda i l'altra del taulell, però poc més. La proximitat, tant amb els productes com en el tracte amb el client, és totalment incompatible amb un negoci que controla milers d'establiments arreu del món. Les franquícies funcionen de manera industrial, traient hamburgueses com a xurros que han de tenir el mateix gust aquí, al Canadà i al Japó. No pots pretendre ser proper si l'últim que t'importa són les persones.

Persones hipòcrites provinents de cent països que no tenen gens d'interès en el fet que locals com el seu sobrevisquin

"És que la repercussió econòmica a la ciutat és molt bona", "és que les grans convencions tenen un impacte positiu a la ciutat". I tot això és veritat, però per a qui els interessa. Al senyor Josep Maria del Bar Manolo -atenció, en Josep Maria i el Bar Manolo són exemples clixé per entendre l'argument; si casualment hi ha un Josep Maria que regenta un Bar Manolo, és una casualitat- l'únic que li aportarà un esdeveniment així seran persones hipòcrites provinents de cent països que no tenen gens d'interès en el fet que locals com el seu sobrevisquin. Ans al contrari; per ells, si tots els restaurants fossin franquícies de la marca, molt millor. Bé, tots excepte els restaurants de luxe on aniran a menjar aquests dies; no en veuràs a cap xafant un dels seus restaurants. Per alguna cosa es coneix com a 'menjar brossa'.

Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!