Ja fa dies que “mengem” Nadal. Ens ho recorden amb insistència els llums dels carrers, la competició de l’arbre de Badalona, els aparadors “nevats” amb farina i cotó fluix dels comerços, la turra de les receptes dolces a Instagram, els anuncis a la ràdio de les botigues amb el “Ho, Ho, Ho” dels Pares Noëls de pega, el concurs del millor pannetone i les lleixes dels supermercats a rebentar de torrons i polvorons.
Avui dia, les famílies nuclears són cada cop més petites, i, per tant, viuen en mini pisos. És difícil, doncs, encabir-hi la resta de parentela, si és que s’ajunten per un esdeveniment destacat. Com ara el Nadal. ¿On col·locar cosins, tiets, nebots i altres membres de la nissaga amb qui es reuneixen per fer la celebració una mica més lluïda? Acaba rebent qui, per diverses circumstàncies, té la casa més gran i ja tem la data fatídica com qui tem una pedregada.
El dilemma de cada any
Els amfitrions pateixen una crisi d’angoixa durant les setmanes prèvies a l’àpat planificant i organitzant-lo; una lumbàlgia transportant els aliments (que no pesen pas poc); un atac d’estrès cuinant i parant taula; una pedra al ronyó quan han de pagar les factures del menjar; i un recital de renecs (sobretot si els convidats són la família de la parella) quan toca rentar plats, assecar la cristalleria bona, desar les cadires plegables i rentar a fons els lavabos (ai, aquests homes que no l’encerten mai quan apunten a la tassa!).
Acollir la família pot generar un desig íntim de passar les properes festes en una platja tropical dins una piscina amb forma de ronyó, amb un còctel blau en una mà i amb l’altra ventant-se amb un pai-pai. O a Lapònia, tant se val, la qüestió és que sigui ben lluny dels galets i les escudelles d’elaboració eterna.
Va, Albert...si la teva sopa ha triomfat...tot i que era de fideus. Quina pena que no hagis pensat en els galets! Mira que n’hi ha arreu! L’any que ve hauràs de menjar cues de panses eh? Però tots ho han dit, Albert: fas la millor escudella del món...
...I amb aquesta darrera frase la idea de rebre els Christmas al Carib queda arraconada a la caixa on guardem el Sant Josep coix, el pastoret enganxat amb cel·lo, el riu de paper de plata, el caganer d’en Laporta i en Baltasar pintat de retolador negre permanent (cada any perdem un rei...).
Ben lluny de casa
D’acord, Margalida, no fugirem...però el Nadal que ve anirem a dinar a un restaurant.
Sí, els restaurants resolem moltes de les complicacions que l’àpat litúrgic ocasiona. L’escudella mai no serà com la de casa – dirà l’àvia - però el culpable serà el cuiner professional (i no pas de l’Albert), el cunyat no tindrà excusa per aixecar-se de taula en tot l’àpat, els plats bruts desapareixeran per art de màgia de la nostra vista, el nebot menjarà seitan sense rebre mirades inquisidores i quan estiguem com toixons i no ens càpiga res més podrem endur-nos el que ens haurà quedat al plat i tindrem el sopar (o els dinars que vinguin) resolt.
L’ambient serà tan plàcid que la conversa sobre els galets no versarà sobre l’oblit o la falta de previsió de l’Albert, sinó que es centrarà en temes tan “transcendentals” sobre el seu origen. Explica la història que el naixement de la típica pasta de l’escudella va ser a principis del segle XX al barri del Born de Barcelona, on s’hi havia establert un fabricant de fideus de Valls, en Tomàs Guinovart, que va passar el seu primer Nadal a ciutat a casa d’uns amics. L’amfitriona li va servir l’àpat tradicional: la sopa de macarrons amb formatge ratllat. Era molt bona, però els macarrons se li esmunyien de la cullera en menjar-los. Va decidir crear una pasta adequada per a solucionar el problema. Un cop a la feina, va tallar un macarró en trossos i va observar que prenien una forma semblant al broc dels càntirs amb els que es beu a galet (d’aquí el nom!). No cal dir que els galets van tenir un èxit formidable i van aconseguir arrelar fins a ser imprescindibles.
I els restauradors, a l’altra banda de la barrera, acabem exhausts però satisfets sabent que obrint gairebé hem fet un “servei social” i amb el consol que, malgrat no hem pogut passar el dia de Nadal en família, l’hem passat “amb famílies”!