El Ministeri d'Educació ha mogut fitxa aquest estiu. Tal com s'explica a l'esborrany del reial decret del currículum referit a les matemàtiques de primària, des del curs 2022/2023 les mates s'impartiran amb un enfocament socioemocional i amb perspectiva de gènere a totes les escoles espanyoles. La raó d'aquesta reforma té un rerefons de cabriola de malabarista: identificar emocions com la frustració, la ràbia, la tristesa o la decepció que genera l'estudi d'aquesta ciència abstracta, normalitzar-les i convertir-les en el subjecte d'una teràpia individual i col·lectiva per tal de millorar el rendiment escolar (sobre la perspectiva de gènere sembla que es limitaran només a destacar la figura d'importants dones matemàtiques). Com era d'esperar, els líders de dreta s'han tirat al coll de la proposta i l’han titllada de "solemne ximpleria" (Ana Pastor, PP) i ha acusat al govern de Pedro Sánchez de "xusma totalitària" (Abascal, Vox). A mi, sincerament, el fons de la proposta em sembla de meravella. Tanmateix, discrepo de la seva forma: si del que es tracta és d'aprendre dels errors, d'adaptar-se a les situacions d'incertesa i de millorar la perseverança, no se m'acut una millor manera d'aconseguir-ho que cuinant a l'escola. És més, no se m'acut una millor manera d'explicar les matemàtiques (com també la història, l'art, la biologia o la física) que fer-ho a través de la cuina i el menjar. Com és possible que no aprenguem a cuinar a l'escola ni a l'institut; per a la família, per als amics o per a un mateix?
Sabries cuinar els ous de les deu maneres més bàsiques sense vacil·lar sobre el temps o la temperatura de cada cocció?
Nens i nenes a la cuina, una imatge inusual / Foto: Annie Spratt
La cuina és un art consubstancial a la nostra condició humana, i com més aviat ho acceptem, més aviat gaudirem del que representa viure'l i practicar-lo. Diuen els experts que l'art de cuinar es refereix a qualsevol intervenció o transformació que s'aplica a un o a diversos aliments amb la finalitat de facilitar la seva conservació, digestió o, com a mínim, fer-los més atractius per al consum. Fixeu-vos que, a la llum d'aquesta definició, des de netejar el raïm fins a fermentar-lo per obtenir un vi; des de pelar una fruita a confitar-la amb una mica de sucre; des de salar una llesca de pa amb tomàquet a elaborar un banquet per a mil comensals, absolutament tot això es considera cuina. Per tant, la cuina és quelcom del que no pots escapar, perquè l'art de cuinar és tan essencial com decidir si, per exemple, cal pelar les prunes o bé resulta més plaent menjar-les sense pelar (a diferència de moltes fruites, la pruna concentra molta acidesa a la pell). Aleshores, qualsevol tema relacionat amb la cuina implicarà fer-se algunes preguntes, les quals haurem de respondre o bé intuïtivament, o bé mitjançant processos cognitius que impliquin un coneixement previ dels aliments i les tècniques de preparació. A la pràctica, però, responem amb una barreja molt complexa de les dues estratègies (sobre aquest tema hi ha una lectura molt recomanable: El error de Descartes, del neuròleg portuguès António Damásio).
Pelar una fruita implica cuinar-la, per estrany que soni / Foto: Congerdesign
Així per exemple, posem pel cas els ous de gallina. Deixant de banda els vegans, els al·lèrgics o els intolerants als ous, és quasi segur que tots i totes preparem ous de gallina setmanalment i que la seva ingesta constitueix un pilar fonamental de la nostra alimentació. Ara bé, què en saps dels ous i de la seva cuina elemental a l’abast dels nens i nenes de primària? Sabries diferenciar un ou fresc d'un de passat? Sabries desinfectar-los —cosa molt recomanable— i guardar-los correctament? Sabries cuinar-los de les deu maneres més bàsiques (durs, passats per aigua, escalfats, al vapor, remenats, fets en truita, a la planxa, fregits, guisats, endiablats, al forn...) sense vacil·lar sobre el temps o la temperatura de cada cocció, o sobre les guarnicions suggerides i receptes associades per a cada preparació? La resposta és tan estèril com els mateixos ous que ens mengem (a la Xina, en canvi, on preparen ous amb salmorra o envinagrats, també couen els ous fertilitzats, sobretot d'ànecs, els anomenats baluts). Això no obstant, hi ha coneixements més accessibles que altres, i la cuina més primària és un luxe a l'abast de tothom. Així per exemple, no hem de renunciar a pelar i a picar bé les verdures (segurament només et manqui un bon ganivet i una classe amb un cuiner professional); a fregir correctament unes patates fregides (tallades, remullades, escorregudes i cuites en oli d'oliva 8 minuts a 140℃ i 5 minuts més a 180-190℃); o a cuinar ous a baixa temperatura, amb la clara quallada i el rovell líquid (per fer-ho només necessites un termòmetre i cuinar els ous durant 25 minuts a 65 graus).
Baluts xinesos en el seu punt òptim de cocció / Foto: Wikipedia
Cal escrutar la llista d'ingredients i els valors nutricionals d'un aliment processat com si fos un programa polític
Aprendre a cuinar té molts avantatges. En primer lloc, és un exercici de reafirmació cultural. Creieu-me: poques coses et faran sentir més català o catalana que aprendre a preparar una salsa romesco i a cuinar un romesco de peix amb ella (i, contràriament, poques coses et faran viatjar més sense moure't de casa que cuinar una recepta estrangera). En segon lloc, cuinar pot ser un exercici molt estimulant i antidepressiu, que promou l'alliberació d'adrenalina, dopamina i altres hormones relacionades amb la felicitat. En tercer lloc, cuinar és un exercici polític. Ens queixem que votem un cop cada quatre anys, malgrat que la compra setmanal d'aliments no és diferent de l'exercici democràtic. En aquest aspecte, cal escrutar la llista d'ingredients i els valors nutricionals d'un aliment processat com si fos un programa polític. En quart lloc, cuinar és una manera d'estalviar diners. Quan menges en un restaurant, només una petita part del que pagues són pròpiament els ingredients. Aleshores, si aprens a cuinar, o bé t'estalviaràs diners, o bé menjaràs cinc cops millor perquè en lloc de menjar-te un llobarro de piscifactoria, podràs, per exemple, gaudir d'un llobarro salvatge pel mateix preu. En cinquè lloc i molt connectat amb el punt anterior, a casa es menja més sa i natural, perquè saps els que menges i inverteixes, en la mesura que tens més diners per fer-ho, en aliments més purs, artesans i de proximitat. Al final, aprendre a cuinar és com un mandat diví: hi ha qui s'hi inicia de ben petit i hi ha qui ho fa amb la jubilació. A mi, com a la majoria, em va arribar als divuit anys el dia que m'independitzava. Abans de marxar de casa, la meva àvia va pessigar-me les galtes i em va dir: nen, recorda que cuinar-se és estimar-se i la resta són punyetes.