El món de les conserves és un univers sovint desconegut, o potser injustament menystingut. I, tanmateix, darrere d'una simple llauna es pot amagar un producte extraordinari, capaç d'assolir preus sorprenents.
N'hi ha prou de mirar cap al caviar —per exemple, un quilo de les varietats més exclusives pot superar els 100.000 euros— per entendre que conservar un producte, seleccionar-lo i tractar-lo pot convertir-lo en un autèntic objecte de desig gastronòmic.
La història ens demostra que amb les salaons passa exactament el mateix. Molt abans que parléssim de conserves gurmet, l'art de salar i preservar el peix ja havia convertit alguns productes en autèntics tresors culinaris. Perquè conservar no és necessàriament rebaixar el valor d'un producte: de vegades, és precisament el que el transforma i el fa extraordinari.
En aquest sentit, visitar el Fino Bar, a la Vila de Gràcia, és una alternativa interessant on podràs fer uns vins, entre gilda i gilda o uns platerets per picar, en un ambient distès i jovenívol apartat de les places més concorregudes, recolzat a la barra d'on pengen fuets, unes llonganisses, sobrassades i tomàquets de penjar.
Fino Bar és un local d'esperit jove on gaudir d'una bona copa de vi i deixar passar la vida sense presses
La carta del Fino es divideix en salaons, marisc, xarcuteria, xarcuteria fina i platerets, com la russa clàssica amb ou i tonyina, o plats calents, com la coca de sobrassada, el verat a la flama o la cotna de porc, tot i que l'especialitat de la casa és la croq-fondue.
Però, què és la croq-fondue? Doncs la massa per fer les croquetes, però menjada tal qual amb torradetes o cullera directament, si convé, perquè ja us aviso que és molt addictiva. En el cas del Fino, la pasta de les croquetes la compren a Paquitas, l'obrador català de croquetes que, encara que no ho sàpigues, proveeix la majoria dels restaurants del país.
Avui a la pissarra veig també que tenen ostres, i com que no me'n puc estar, en demano mitja dotzena per obrir boca abans no arriba l'amanida de tomàquet amb olives, bitxo, ceba valenciana i taperots, i la russa de tota la vida, tancant uns entrants freds que ens obliguen a demanar una segona ampolla de L'Animo Bianco, dels cellers Tenuta Saiano, elaborat amb raïm autòcton de nom Grechetto de la comarca d'Emília-Romanya.
La carta de vins està molt treballada i part dels vins que ofereixen són catalans; val a dir, però, que la resta de la carta la completen vins francesos i italians, si és el que desitges, com hem fet nosaltres.
Continuem amb una torrada de stracciatella fumada amb anxova i un tàrtar amb anguila fumada, tallat a ganivet. Per acabar la part salada, ens decantem per una selecció de formatges artesans del país, que també ens ajuden a allargar la sobretaula.
Entre "hi, hi" i "ha, ha" ens ventilem el vi i posem el punt dolç final a la vetllada amb una ganache de xocolata negra i una ensaïmada amb xantillí d'ametlles. Què més es pot demanar per ser feliç?