Sempre és bon moment per deixar-se caure pel Raval, i encara més si és per visitar un dels locals emblemàtics de la ciutat, com és el cas de Can Lluís, el conegut restaurant de cuina catalana que, a punt de complir cent anys, va haver de tancar fa uns anys per un conflicte amb la propietat de l'immoble —un fons israelià d'inversió, dels considerats voltor— que va acabar amb gairebé un segle d'existència.
Per sort, va reobrir portes el 17 de desembre de 2025 amb un nou equip liderat per l'Albert Güell al capdavant de la cuina, i vet aquí que, com que encara no l'he trepitjat des de la reobertura, avui m'hi llenço de cap —casc en mà, per allò de la inseguretat— després de veure la sèrie Ravalejar, creada pel Pol Rodríguez i l'Isaki Lacuesta, que, com sabeu, està inspirada directament en la història real del tancament i desnonament de Can Lluís.
Després d'un tancament que va commocionar el barri, aquesta històrica casa de menjars del Raval torna a reivindicar la cuina catalana tradicional, el producte de temporada i els plats de sempre
No deixa de ser curiós que els propietaris actuals siguin uns antics veïns del barri, en Denís i l'Olga, que abans havien estat clients de la casa. Tenir el despatx al Raval els va acabar d'empènyer a prendre la decisió de reobrir el mític restaurant familiar del barri, recuperant una part de la carta i, per què no, també de la clientela. I així entre nosaltres, de moment se'n surten prou bé. Avui dimarts, per exemple, el menjador és ple de gent del país que s'atipa amb el menú del dia.
El producte de temporada és ben present a la carta, i començo amb una amanida de tomàquet amb ventresca, oliva Gordal i bitxo d'Ibarra i unes garoines gratinades, una de les especialitats de la casa, tot aprofitant, com deia, l'inici de temporada, que va de finals d'octubre al febrer.
La carta, igual que l'espai i l'ambient, intenta preservar la història del local, i per això va ben farcida de receptes tradicionals catalanes, com la botifarra ibèrica artesana amb mongetes de Santa Pau, les mandonguilles amb sípia i pèsols, el cabrit de Rasquera arrebossat, els canelons a la catalana o el capipota amb cigrons de Sant Antoni. També tenen la mà trencada amb el bacallà amb samfaina, el suquet de peix o els arrossos, si ho prefereixes.
Trio els peus de porc guisats amb cargols, un guisat intens i tradicional, i el llobarro obert a l'esquena amb all i bitxo a l'estil de la Barceloneta. Els peus estan ben elaborats, amb la salsa ben lligada, els cargols ben cuits i gens de sensació greixosa excessiva. I pel que fa al peix, amb la pell cruixent, es veu realçat per l'all daurat, el punt picant del bitxo i l'oli calent, que aporta un toc de vinagre suau que li dona aquella nota àcida que tant ens agrada.
Tanquem amb un pa amb xocolata, oli i sal, una crema catalana cremada amb carquinyolis —molt bons, per cert— i, finalment, un Sandokan, les postres de la casa, amb flam casolà, gelat de xocolata, ametlles torrades i Cointreau.
A la nit, a Can Lluís la cosa s'anima amb els noctàmbuls que surten del Teatre Apolo, el Condal, el Victòria, el Romea o el Liceu. No dubteu a trucar si la funció acaba tard, perquè us esperaran per sopar, sempre que no sigui un Wagner i acabi passada la una de la matinada; en aquest cas, és millor anar amb la panxa plena abans de la funció.