El tramvia que circula pel carrer Wellington de Barcelona va folrat amb un gran anunci publicitari. Hi apareixen unes ampolles de whisky i de ginebra acompanyades del text 'Light 20°' i un gran eslògan: "Tot el sabor. Meitat d’alcohol". L'escena m’evoca a la millor època de Michael Schumacher, de quan travessava la línia de meta amb un gran Marlboro estampat a cada racó del casc, cotxe, vestit o guants. D'uns anys ençà, però, ni el tabac pot aparèixer en esdeveniments esportius, ni les begudes espirituoses com el whisky o la ginebra ho poden fer en tanques publicitàries o anuncis de televisió; i viceversa. Aleshores, com és possible que un tramvia passegi aquestes marques per davant del Zoo o de l'escola Antoni Brusi, per exemple, essent espais tan concorreguts per la mainada? La resposta a aquesta pregunta es troba en la Llei General de Publicitat (LGP), que prohibeix a les begudes alcohòliques de més de 20 graus la realització, justament, de publicitat en espais públics. Per tant, feta la llei, feta la trampa; encara que això vulneri els reglaments europeus sobre etiquetatge que exigeixen que el volum alcohòlic mínim del whisky i la ginebra sigui, respectivament, de 40 i 37% vol. Feta aquesta pinzellada, parlem ara del Manifest 8segles.cat impulsat per setze organitzacions vinculades al sector de les begudes espirituoses de Catalunya per, a través dels grups catalans al Congrés, aturar el projecte de Llei de Comunicació Audiovisual impulsat pel Govern d'Espanya. Segons reivindiquen els sotasignats, aquest projecte suposa una amenaça a més de 8 segles de tradició i cultura al voltant de les begudes espirituoses a Catalunya. I, consegüentment, als 2500 llocs de treball que pengen d'aquest sector.
(Ginebra i Whisky Light / Foto: Carrefour)
Que potser un gintònic no té la meitat del volum alcohòlic que una copa de vi negre, i tres cerveses el mateix que un whisky amb gel?
Pros i contres del consum d’alcohol
Sobre l'alcohol i els seus usos i funcions n'he parlat alguna vegada. Bàsicament, un 10% del nostre tub digestiu està dissenyat per metabolitzar-lo, i cada cop són més les teories evolutives que proposen que l'Homo sapiens és producte d'una mutació genètica de l'enzim ADH4; el qual, un cop multiplicat als nostres intestins, ens va permetre digerir a la fruita
sobremadurada que queia a terra (molt rica en alcohol), i això, progressivament, va ocasionar que baixéssim dels arbres, adoptéssim una postura erecta i guanyéssim allò que ens defineix com a espècie: la manipulació (o conjunt d'operacions que hom pot fer amb les mans). Però no voldria estendre'm amb això. Qui estigui interessat en el tema li recomano moltíssim el llibre La borrachera cósmica (encara no hi ha traducció al català), de Mark Forsyt. El fet és que l'alcohol és una substància importantíssima, que no vol dir necessària. I si no, prova d'imaginar-te un dinar familiar sense vi o una nit sense ‘cubates', còctels o com vulguis anomenar-los. Per descomptat que podríem prescindir d'ells i que ens acabaríem acostumant a la sobrietat eterna. Però, per la mateixa regla de tres, també podríem prescindir del pa amb tomàquet o els calçots (en parlaré la setmana vinent), o, ja que hi som, també de la masturbació i d'altres petits plaers tan transcendentals. Dit això, em retraureu: i la seva toxicitat què? Doncs, no és cap novetat que l'alcohol és una substància perniciosa per a la salut (com tantes altres com ara el greix de porc o el socarrat de la brasa). Absolutament totes i tots estem exposats als seus perills, sobretot a aquells que tenen a veure amb la psicologia de les addiccions -es calcula que cada any moren vint mil persones a l'Estat espanyol pel consum excessiu d'alcohol-. Tanmateix, de debò que cal eliminar de les xarxes socials qualsevol comunicació o imatge vinculada a les begudes alcohòliques de més de 20 graus? Que un gintònic no té la meitat del volum alcohòlic que una copa de vi negre, i tres cerveses el mateix que un whisky amb gel?
Es pretén relegar qualsevol comunicació relacionada amb els licors i destil·lats de més de 20 graus al miserable interval horari comprès entre la una i les cinc de la matinada
(Bar Paradiso, el millor bar de Catalunya i el tercer millor del món / Foto: Grup confiteria)
Una llei inepta
En la mesura que els telèfons intel·ligents van apoderant-se de les nostres vides, la televisió de tota la vida va perdent protagonisme. Davant d'aquest fet, és una necessitat que la LGP s'adapti als nous espais de comunicació digitals, i que allò que tenia un sentit en la publicitat de l'antiga televisió (per exemple, restringir els anuncis de begudes espirituoses o del tabac en espais d'audiència concorreguts per infants), el tingui també en els espais articulats per les xarxes socials o les plataformes digitals. Això no obstant, el nou projecte de Llei de Comunicació Audiovisual no acaba aquí. Sense saber encara com, pretén relegar qualsevol comunicació relacionada amb els licors i destil·lats de més de 20 graus al miserable interval horari comprès entre la una i les cinc de la matinada. A efectes pràctics, això significaria la prohibició d'emetre anuncis comercials relacionats amb les begudes espirituoses, amb la qual cosa estaria d'acord. Però també la prohibició de qualsevol comunicació via xarxes socials relacionada amb aquests productes, bé sigui des de les mateixes empreses elaboradores (la majoria PIMES), com també des de les distribuïdores, bars, restaurants o cocteleries. D'entrada, no està clar com pretenen aconseguir-ho, donat que això implicaria inactivar els perfils a les xarxes socials de tots aquests actors fora del susdit interval horari de mort econòmica i social. Però, a cas les xarxes socials no són selectives? A cas no tinc el dret d’estar informat a la una o a les sis de la tarda sobre les notícies, accions o esdeveniments de la meva destil·leria o cocteleria preferida? A cas no n'hi ha prou amb prohibir els anuncis publicitaris relacionats amb marques de begudes alcohòliques de més de 20 graus, com ja es fa des de fa anys a la televisió? En fi, si passejant per Barcelona us topeu un tramvia amb l'anunci d'una ratafia light, aquest cop no culpeu als elaboradors.
(Em pregunto si el Toro d’Osborne no incomplirà la Llei General de Publicitat / Foto: Wikimedia)