Eugeni Celery ens presenta aquesta setmana una cèlebre peça del Regne Unit: l'Stilton. Un formatge blau de vaca que té com a origen la ciutat de Leicester (Anglaterra), i ja és conegut avui com el King of Cheeses. Aquest "rei" no només es caracteritza pel seu fort olor i gust, també per les seves qualitats antidepressives i relaxants. Com assegura la nutricionista científica Judith Bryans, "un dels aminoàcids del formatge, tryptophan, redueix l'estrès i indueix al descans". I com recorda l'Associació Britànica Formatgera, "una mica de formatge abans d'anar a dormir produeix somnis plaents".
La raó principal d'aquest efecte la devem a la feniletilamina, una substància generada pel mateix cervell humà com a estimulant del sistema nerviós central. Aquesta substància també la podem trobar en alguns aliments que tenen una fermentació microbiana, com la xocolata i certs formatges pasteuritzats. Encara que la literatura s'ha encarregat que no tot siguin "bons somnis" amb l'Stilton. El personatge Scrooge de Charles Dickens (al Conte de Nadal), culpava dels seus malsons la ingesta nocturna d'aquest formatge.
Les característiques de l'Stilton
Està elaborat amb llet de vaca i la seva escorça és florida. Es pren en diferents graus de maduració: tendre, semicurat, curat. La pasta pot ser de color blanc o taronja. Els formatges Stilton tenen forma de tambor i posseeixen una crosta gruixuda, dura i sense esquerdes, normalment de color marró grisenc, lleugerament arrugada i amb taques blanques de pols. En ser un formatge jove, la pasta tendeix a esmicolar-se, però amb la maduració s'estova i s'enfosqueix a prop de l'escorça. Posseeix un bell color ivori cremós i una distribució regular de vetes blaves que parteixen del centre cap a les vores. Posseeix una forta aroma de nous i el seu sabor, que s'intensifica amb la maduració, evoca intensament nous dolços i fruita. És el formatge blau amb més calories. En el cas dels tendres, quan es menjarà es forada l'escorça i s'introdueix Xerès i es menja amb cullera. És un dels pocs formatges, juntament amb les coques del Casar i de la Serena, que es mengen així.
El Stilton és popular com a aperitiu i amb pa i formatges, acompanyat d'embotits i potser una cervesa. És excel·lent sobre llesques o canapès, en amanides i en farcits de patates rostides. És força difícil de ratllar, però fon molt bé en sopes i salses. El Stilton en conserva, barrejat amb mantega estovada, brandi i un pessic de nou moscada, és excel·lent per acompanyar carns i costelles rostides.