Se la tracta com la germana petita del préssec i es considera d'una qualitat inferior, una cosa tremendament injusta. El seu sabor és més intens, la seva pell més fina i els seus beneficis amplis i variats. Els coneixes?
Propietats nutricionals
Existeix la falsa creença que la nectarina és una barreja entre el préssec i la pruna, però això no és cert. El que tenen en comú és que pertanyen a la mateixa família i, per tant, les propietats nutricionals són molt similars.
En el que guanya la nectarina al préssec (fruita amb què sempre es comparada) és la seva aportació en vitamina A i B3, que és superior. A més, un altre avantatge de la que els antics xinesos denominaven com el nèctar dels déus és que, en consumir-se amb la pell (el préssec se sol pelar i la nectarina no) l'aportació de fibra és encara major.
Beneficis
Un dels beneficis que més se celebra és que, malgrat que es tracta d'una fruita molt dolça, no aporta gaires calories. Hi podem afegir que el seu contingut en fibra és abundant, per la qual cosa tenim una formidable "llaminadura" per a aquests pica-piques que semblen dolços sense comprometre la dieta.
El que sí que suma i molt són micronutrients. A més del betacarotè o provitamina A, la mitjana de la qual oscil·la sobre el 10% de la quantitat diària recomanada, també és considerable la quantitat de vitamina C, encara que queda lluny d'altres fruites com els cítrics.
Pel que fa als minerals, el potassi destaca en la seva composició, la qual cosa es tradueix que aquesta fruita és un excel·lent diürètic natural ja que afavoreix l'eliminació de líquids i ens ajuda a cuidar els nostres ronyons.
Un altre mineral que destaca és el magnesi (fins a 9mg per cada 100g), aquest és important en el correcte funcionament del sistema nerviós i és molt recomanable en situacions d'estrès i tensió, ja que té certes propietats sedants.
Foto: Pixabay
Com cuinar-la?
Entre les opcions fredes la nectarina aporta el seu toc dolçàs, però fresc a qualsevol barreja de fruites, fet que la fa combinar a la perfecció amb totes. Iguament, donen un toc cruixent i acolorit en amanides.
Una vegada que ens apropem als fogons, la nectarina s'adapta a la perfecció a totes les receptes en les quals apareix el préssec, que solen ser més comunes. Així, d'igual forma que es prepara una melmelada de préssec, se'n pot fer una de nectarina.
Una bona idea per a un dolç és preparar el típic pastís de poma amb base de pasta de full, substituint aquesta fruita per nectarina o fins i tot intercalant troços d'ambdues.
El que tingui tantes sortides és d'agrair, ja que es tracta d'una fruita que madura molt ràpid i la seva textura es converteix en farinosa quan es passa. Així que és recomanable tenir una bona bateria de receptes d'aprofitament.
Una bona idea per a un dolç és preparar el típic pastís de poma amb base de pasta de full, substituint aquesta fruita per nectarina
Receptes amb nectarina
A més de les ja esmentades (molt recomanable el pastís de pasta de full amb nectarina i toc de canyella) una opció sorprenent i nova és el chutney de nectarina. Estem acostumats a llegir-ho a les cartes dels restaurants per combinar-lo amb carns potents encara que sempre elaborat amb mango. Aquest de nectarina pot quedar ideal amb un magret d'ànec.
En la seva elaboració pots acompanyar les nectarines de poma per rebaixar la dolçor i triar les espècies que més t'agradin, sent les més habituals el gingebre, el cardamom, la cúrcuma i la canyella.
Per preparar-lo comença picant bé les fruites juntament amb una ceba o ceballot i posa'l en una cassola amb un gra d'all. Afegeix el suc d'una llimona i uns 200ml de vinagre de poma i les espècies triades. Quan arrenqui a bullir, baixa el foc i deixa que es cuini a foc molt suau fins que evapori tot l'aigua.
Amb la carn et quedarà un plat de restaurant, però també és boníssim amb una mica de formatge de cabra o una torrada de bon pa.
Origen
Espanya és líder en producció de nectarines, amb la zona de Lleida al capdavant, pel que es pot dir que la immensa majoria de nectarines que arriben a la nostra fruiteria no han viatjat de gaire lluny.
Això sí, les primeres nectarines van arribar d'Asia i, igual que moltes altres fruites i verdures, van ser els romans els que les van portar a la resta de la conca Mediterrània.
Com hem dit anteriorment, la nectarina no és fruit d'un empelt, sinó d'una mutació natural en la qual el préssec perd aquest característic pel de la seva pell.
El consell
Existeixen més de 200 tipus de nectarina encara que s'agrupen en dos depenent de si la seva carn és blanca o groga, aquest segon grup és més dolç i la carn més compacta, mentre que les primeres tenen un contingut més gran d'aigua.
A l'hora de comprar-les, un no s'ha de fixar en el to de la seva pell. La nectarina no en varia tant com el préssec. L'única pista ens la dona el tacte, ja que es posen més toves quan van madurant.
Es tracta d'una fruita fràgil per la qual cosa cal anar amb compte a l'hora d'emmagatzemar-la, no deixar-la fora del frigorífic perquè madura molt ràpid i consumir-la abans que passi una setmana per aprofitar totes les seves propietats.