És famosa per les seves propietats detox, però aquesta hortalissa de la qual ens mengem la seva flor ens ofereix un ventall de beneficis molt més ampli. Si li sumem el seu característic sabor i la versatilitat que aporta a la cuina, obtenim un ingredient de deu. El seu origen es troba a l'antiga Grècia: Zeus es va enamorar de Cynara, una donzella que es va emportar a l'Olimp. Un dia, enyorada dels seus familiars, es va escapar. Zeus es va enfadar i la va convertir en una carxofa. De fet, Cynara és el nom científic que rep aquesta planta. A Espanya va arribar de la mà dels àrabs, d'aquí el seu nom.
Propietats nutricionals de la carxofa
La carxofa és rica en fibra i en alguns importants minerals com el calci, el magnesi i el potassi, així com una font de vitamines del grup B. Però el gran secret d'aquesta hortalissa és la cinarina. Es tracta d'una substància que ajuda a depurar i desintoxicar gràcies al seu poder per a estimular la secreció biliar, és a dir, afavoreix l'eliminació de líquids i amb ells diverses substàncies tòxiques, inclosos els greixos. Aquest és un dels motius pels quals la carxofa sempre es relaciona amb dietes detox i és tan buscada en aquesta època de l'any en què els excessos de les passades festes treuen el cap en diferents parts del cos.
La carxofa i els seus beneficis
A més del conegut efecte depuratiu, les carxofes tenen molts altres beneficis per a la salut. Potser menys famós, però molt important és el que té sobre el colesterol. Sí, el consum de carxofes ajuda a evitar que el colesterol es dipositi en les parets de les artèries. Tots aquells que sofreixen de gota també es veuran beneficiats per les propietats d'aquesta saborosa hortalissa. El seu poder diürètic ajuda a eliminar l'àcid úric, causant d'aquesta dolosa malaltia. També és un comodí per als diabètics, ja que es tracta d'un aliment hipoglucemiant i ric en inulina, un hidrat de carboni fàcil d'assimilar sense produir pics de sucre en sang.
Com cuinar la carxofa?
La carxofa és un aliment molt versàtil a la cuina i, al contrari del que es pugui creure, moltes de les preparacions són senzilles i ràpides, encara que també tenen aquest punt sofisticat que ens permet preparar grans plats en ocasions especials. La base sempre és pelar-les bé per a quedar-se amb els cors. Encara que és convenient saber que tota la carxofa és comestible, cal mencionar que les fulles exteriors són massa fibroses i poden resultar molt desagradables al gust. Només bullides en aigua i sal ja tenim la base d'un guisat o una guarnició que igual pot acompanyar a un peix que a una carn. Si aquests cors bullits els passem per la planxa o els saltegem amb uns taquets de pernil, ja tenim un sopar lleuger, saborós i nutritiu.
Receptes amb carxofes
👉 Plats deliciosos amb carxofa
La més coneguda és la de carxofes al cop de puny. Només el seu nom ja ens dona una pista de part de la seva preparació. Una vegada pelades només has de col·locar-les a la safata del forn i aixafar-les perquè s'obrin. Una mica de sal i oli d'oliva i llistes per a menjar. Les carxofes casen molt bé amb l'arròs. Tan sols cal afegir-les al sofregit habitual i seguir la recepta tradicional. Al costat de fesols tendres i garrafons s'aconsegueix una paella de verdures deliciosa i saludable.
Per a obtenir un plat més elaborat amb tocs festius, a les carxofes bullides pots afegir una salsa verda molt lleugera (es pot utilitzar part del brou de la cocció), unes cloïsses o uns escamarlans. El resultat és espectacular. Finalment, si el que es busca és potenciar aquest efecte diürètic que ens ajudi a eliminar toxines i recuperar la figura, la millor idea és ajuntar-la amb d’altres “amics” detox, com poden ser els espàrrecs verds i la ceba. Un saltejat amb aquests ingredients està deliciós i amb un got de vi blanc aconseguiràs que quedin més sucoses sense afegir greixos i calories.
El consell perquè no enfosqueixin
Les carxofes són una hortalissa d'hivern. La dada curiosa és que té dues floracions. La primera es produeix entre els mesos de novembre i febrer, i la segona molt poc després, just abans que comenci la primavera. A l'hora de triar-les a la fruiteria, el pes ens pot donar una pista del seu estat. Han de ser pesades i contundents, i mantenir la seva forma arrodonida.
Les possibles taques marrons en les seves fulles exteriors poden ser provocades per les gelades, per això, si la resta està ferma i les fulles mantenen la seva tessitura no cal descartar-les. Moltes vegades, pelar les carxofes és un dels motius pels quals es deixen de consumir. Sempre pots apostar per les versions congelades o en conserva, ja que es mantenen gairebé intactes les seves propietats. Finalment, una vegada cuites, perquè no enfosqueixin, pots ruixar-les amb una mica de llimona o banyar-les en aigua amb julivert per a evitar que agafin sabor.