Que la calor no sigui un impediment per fer turisme rural o de platja per les contrades de Catalunya. En aquesta ocasió, em desplaço fins a una zona on són molt típiques les cabanes de volta. Exacte, em trobo a les Garrigues, concretament al municipi de Tarrés per descobrir un local on elaboren esmorzars de forquilla de traca i mocador envoltat d'allotjaments rurals i de bufets a dojo. Només endinsar-se en aquest espai que transpira uns aires autèntics, ja sé que menjaré d'allò més bé.
Aquesta terra, coneguda pel seu paisatge de pedra seca i oliveres, ofereix una gastronomia d’arrels fondes on l’oli d’oliva verge extra és protagonista indiscutible. Entre els seus tresors, el restaurant El Sindicat de Tarrés és una parada obligada: reconegut com un dels millors promotors dels olis locals, hi podreu tastar plats plens de sabor i autenticitat. Des de la brasa fins als guisats, passant per formatges dels Pirineus i unes postres tradicionals, és un homenatge complet a la cuina de proximitat i a la cuina catalana.
Començo la meva visita al Sindicat amb un festí acolorit protagonitzat per un mix de formatges dels Pirineus que em va deixar bocabadat. El blau, intens i amb una aroma persistent, abraça el paladar amb cada mossegada. El de pesto, fresc i aromàtic, trenca amb un toc vegetal molt agradable, mentre que el mimolette, amb aquell color ataronjat tan vistós i la textura ferma, afegeix un punt sofisticat i diferent. Una entrada ideal per començar a obrir la gana i preparar-me per tot el que vindrà després.
Una de les essències d'aquesta casa és la dels bufets. Quan no tenen carta, ofereixen bufet, i viceversa. Un bufet de plats freds, de pastissos, de producte i menjar local, com per exemple el bufet de brasa, una orquestra harmoniosa on el temps sembla aturar-se. La llonganissa és saborosa, amb un punt fumat que delatava la bona mà de l'equip de cuina; la cansalada, tendra i sucosa, es desfà a la boca; uns ous ferrats amb rovell generós em miren des del plat, i les seques, impregnades amb oli d’oliva verge extra de la zona, completen un quartet digne de la millor tradició catalana.
Evidentment, i com tothom esperava, no podia faltar el món del xup-xup amb el bufet de guisats. En primer lloc, tasto els callos, cuinats amb paciència i temps, tenien una textura melosa i un sabor profund, d’aquells que només s’aconsegueixen amb cocció lenta i estima. Els popets amb salsa, tendres i aromàtics, em van sorprendre gratament: un toc mariner inesperat al cor de les Garrigues.
I, com havia de ser, cal deixar sempre un racó per a les postres de músic. Fruits secs i panses, senzill, però carregats de memòria i sabor, que acompanyo amb un vi dolç local.
Sortir d’El Sindicat de Tarrés és sortir amb la panxa plena i el cor content. Aquí l’oli d’oliva verge extra és or líquid, i cada plat és un homenatge sincer a la cuina de proximitat. Més que un esmorzar, una experiència que et connecta amb l’essència de la terra. Un espectacle culinari dels guisats, de la cuina del xup-xup i de la bona teca autòctona de les Garrigues!