Hi ha receptes que es queden gravades perquè canvien el que entenies per un plat de sempre. Això és exactament el que proposa Jordi Cruz amb la seva versió del biquini. Oblida't del clàssic de pernil i formatge, aquí l'aposta és completament diferent. I la realitat és que aquest biquini juga en una altra lliga. És dolç, cremós, intens i amb contrastos de tota mena en boca. Una recepta pensada per a aquells dies en què busques alguna cosa senzilla, però amb un resultat que realment marqui la diferència.
Un plat dolç i dels que t'arreglen un mal dia
Una combinació inesperada que funciona molt bé
D'aquesta manera, la clau és en els ingredients. Pa de motlle com a base, però el que canvia tot és l'interior, on brillen el mascarpone (o mantega), xocolata i avellanes torrades. A això s'hi suma un rajolí d'oli d'oliva i un pessic de sal. Tota una combinació ideal que serveix per recompondre's després que les coses no vagin com un esperava.
I és que aquesta barreja no és casual. El mascarpone aporta cremositat, la xocolata dona intensitat, les avellanes afegeixen textura i l'oli d'oliva potencia el conjunt. La sal, per la seva banda, equilibra i fa que tots els sabors destaquin. El resultat és un contrast molt marcat que queda cruixent per fora, fundent per dins i amb capes de sabor que van apareixent a cada mossegada.
Com aconseguir el punt perfecte
La realitat és que l'elaboració és senzilla, però té matisos. Primer s'unta el pa amb mascarpone o mantega per aconseguir aquesta base cremosa. Després s'afegeix la xocolata juntament amb un petit rajolí d'oli d'oliva. A continuació, s'incorporen les avellanes torrades, lleugerament picades perquè aportin aquest toc cruixent sense trencar la textura del conjunt. La mica de sal és fonamental per tancar l'equilibri.
El següent pas és clau: tancar el biquini i portar-lo a la sandvitxera sense prémer massa. L'objectiu no és aixafar-lo, sinó deixar que es torri a poc a poc. Quan estigui daurat per un costat, se li dona la volta per marcar l'altre. I és que el repòs final també importa. En treure'l, convé esperar uns segons abans de tallar-lo. L'interior estarà molt calent i aquest temps permet que la textura s'assenti.
No és una recepta per a cada dia, i precisament aquí rau el seu encant. És aquest tipus de plat que apareix quan el necessites, quan busques alguna cosa que realment et vingui de gust. Així doncs, Jordi Cruz no només reinventa el biquini, el converteix en una altra cosa. Un mos que barreja el dolç, el cruixent i el cremós en una combinació que, quan la proves, entens per què funciona. Perquè de vegades, canviar el de sempre és just el que fa falta.
