Qui avui escolta l'expressió “Reus, París, Londres” potser pensa en un eslògan enginyós o en una frase nostàlgica. Tanmateix, darrere d'aquestes tres ciutats hi ha una història fascinant que explica com un municipi català va arribar a situar-se al mapa econòmic europeu… i a convertir-se, amb el temps, en un dels grans referents del vermut. Una història que ens porta al passat i que parla de com es feien els negocis dècades i segles enrere, quan tot era molt diferent en tots els àmbits de la societat.
Reus, París, Londres: la curiosa història del vermut
Per entendre-ho cal retrocedir al segle XVIII. En aquella època, l'economia de Reus girava de manera decisiva al voltant de la producció d'aiguardent. Era un negoci floreixent, impulsat per una demanda internacional que semblava inesgotable. La major part del que es destil·lava sortia cap a l'exterior, i els preus es fixaven en tres places clau: Reus, París i Londres. D'aquí va néixer l'expressió, repetida amb orgull per comerciants i productors, perquè situava la ciutat tarragonina al mateix nivell que dues capitals europees de primer ordre.
Les famílies que van prosperar gràcies a l'aiguardent no es van quedar quietes. Amb visió estratègica, durant el segle XIX van reinvertir els seus beneficis en noves activitats: per una banda, en l'emergent indústria tèxtil; per l'altra, en el sector vitivinícola, que començava a despuntar amb força. Aquest entramat empresarial i comercial seria decisiu per al que vindria després.
Mentrestant, a Europa s'estenia una moda: el vermut. Nascut a la regió de Baviera i convertit en beguda d'aperitiu a la ciutat italiana de Torí, aquest vi aromatitzat amb herbes i espècies conqueria paladars i tertúlies. Quan el producte va arribar a Catalunya, Reus ja comptava amb cellers, experiència tècnica i xarxes comercials suficients per assumir el repte.
L'encaix va ser gairebé perfecte. La ciutat va saber adaptar la seva tradició licorera a un producte modern i atractiu, capaç de viatjar i de conquerir mercats. Entre finals del segle XIX i principis del XX, Reus va viure una autèntica eclosió: van arribar a coexistir prop de trenta elaboradors que produïen més de cinquanta marques diferents. Moltes d'elles, sorprenentment, segueixen actives avui, testimoni d'una continuïtat que poques regions poden reivindicar.
L'èxit del vermut a Reus no va ser només econòmic; també va consolidar una identitat. No es tractava únicament de fabricar una beguda, sinó d'articular al seu voltant una cultura de l'aperitiu, de la trobada i del temps compartit. La ciutat es va projectar a l'exterior amb un producte que parlava de tradició, però també de modernitat.
L'èxit del vermut també va ser per afermar la cultura de l'aperitiu, la trobada i el temps compartit
Avui, sota la marca “Vermut de Reus”, diverses cases mantenen viva aquesta herència. Custodien receptes, afinen mescles, modernitzen etiquetes i continuen exportant allò que un dia va situar la ciutat al mapa: caràcter, prestigi i una manera pròpia d’entendre el vi aromatitzat.
Així, “Reus, París, Londres” deixa de ser una simple frase i es converteix en un resum d’ambició, comerç i cultura. I, per descomptat, en un brindis, amb vermut, com no podia ser d’altra manera, a una història que encara es continua escrivint.