Montagu House, Westminster (Anglaterra), en algun moment de l’any 1762. Fa 264 anys. Segons la tradició, el militar i diplomàtic anglès John Montagu –comte de Sandwich i exprimer Lord de l’Almirallat– inventava un tipus d’entrepà que, en el seu honor, s’anomenaria sandvitx. Aquesta denominació s’universalitzaria i crearia i divulgaria la idea que aquell vell llop de mar era l’inventor de l’entrepà. Però, realment és així? Mai ningú, fins al comte de Sandwich, havia menjat un aliment format per dues llesques de pa farcides amb formatge, pernil o arengades? Realment, això és com ho diuen els anglesos? El sandvitx anglès és més antic que altres aliments semblants com la focaccia genovesa o la clotxa catalana?
Com es va crear el sandvitx?
Segons la tradició anglesa, el sandvitx va sorgir a partir d’una situació gens edificant. Aquesta tradició diu que el comte de Sandwich, el pretès inventor d’aquest aliment, tenia el mal costum d’invertir grans quantitats de temps i de diners en el joc de cartes. La mateixa tradició associa la fama de corrupte que va acompanyar Sandwich durant la seva carrera política amb les fortes pèrdues que li provocaria aquesta pràctica. Es deia, per exemple, que durant la seva missió a l’aparell colonial britànic de les Tretze Colònies de Nord-amèrica hauria acceptat suborns dels independentistes americans a canvi de mirar cap a un altre costat, i d’aquesta forma, poder liquidar deutes molt abundants que amenaçaven el seu patrimoni i la seva posició.
La mateixa tradició sosté que John Montagu, quart comte de Sandwich i rematadament addicte al joc, va idear una solució per alimentar-se sense interrompre les seves llargues partides de cartes. Aquesta tradició sosté que Montagu va demanar als seus criats que, quan arribés l’hora de dinar o de sopar, i mentre era absort en les seves llargues i compromeses partides, li servissin un filet de carn entre dues llesques de pa amb el propòsit de menjar amb una mà i repartir el joc amb l’altra. Tradició o no, el 1762, Edward Gibbon, polític, historiador i amic personal de Montagu, deixaria escrit que al saló del comte de Sandwich i durant les llargues partides de cartes s’havia produït la gestació i el naixement de l’entrepà.
Qui va transportar la versió tradicional del panis focaccius romà fins a l’edat mitjana i el va transformar en un aliment típic del seu territori van ser els genovesos
Dos mil anys abans que Montagu es cruspís els primers sandvitxos, les classes populars romanes ja consumien un aliment similar: el panis focacius, un panet pla que es coïa directament sobre les brases de xemeneia i que s’acompanyava de peix salat, ja sigui al damunt (com una coca) o entremig (com un entrepà). Aquest aliment, que probablement tenia un origen anterior, es va estendre arreu de l’Imperi i va sobreviure el col·lapse de l’Estat romà. A Catalunya i al País Valencià, per exemple, des de l’antiguitat s’elabora i es consumeix la fogassa, una llesca de pa cuit al forn, amb una crosta cruixent, una molla densa i regada amb oli d’oliva que quan es doblega i es farceix amb embotit de porc o amb peix salat prefigura l’entrepà contemporani.
La fügassa genovesa
Però qui va transportar la versió tradicional del panis focaccius romà fins a l’edat mitjana i el va transformar en un aliment típic del seu territori van ser els genovesos. Efectivament, les fonts documentals revelen que a principis del segle XIV –més de 300 anys abans de les llargues partides al saló del comte de Sandwich– a les tavernes dels carruggi (carrers) del sistieri (barris) del Prè, de Portoria o de la Maddalena, se servia la fügassa, una evolució del panis focaccius romà, elaborat de tal forma que ja prefigurava un entrepà. Abans de la cocció el perforaven amb els dits, i un cop cuit, aquells orificis eren reomplerts amb elements com greix o carn.
La clotxa catalana, típica de les Terres de l’Ebre, va néixer de manera espontània al camp com àpat tradicional i humil de la pagesia
La fügassa genovesa seria una forma preevolucionada del que contemporàniament anomenem ''entrepà". Però, en canvi, la clotxa catalana, amb un origen ancestral que remunta, pel cap baix, a l’edat mitjana (la mateixa època d’aparició de la fügassa genovesa), sí que es pot considerar el precedent més remot de l’entrepà modern, La clotxa catalana, típica de les Terres de l’Ebre, va néixer de manera espontània al camp com àpat tradicional i humil de la pagesia. Era la carmanyola dels pagesos i dels pastors que passaven llargues jornades allunyats del mas i s’elaborava retirant la molla d’un mig pa de pagès i reomplint el buit amb alls, ceba, tomàquets escalivats i una arengada o una sardina de casc. I oli d’oliva. Força oli d’oliva.
La clotxa catalana és l’aliment que més i millor desemmascara la falsa tradició del sandvitx anglès com el precedent del modern entrepà. Però, un altre aliment sorgit a l’altra banda de l’Atlàntic mentre Montagu es jugava la posició i el patrimoni a les cartes, posa encara més en qüestió la primacia del sandvitx. Parlem de l'empanada argentina, de la qual ja tenim notícies a les darreries de l’època colonial a Buenos Aires (segle XVIII), i que per la seva composició es podria considerar una evolució de la cresta catalana (una coca farcida d’origen medieval). Què va ser primer: el sandvitx anglès, la fügassa genovesa o la clotxa catalana?