La taronja és, sense cap mena de dubte, una de les fruites més emblemàtiques de la dieta mediterrània. El seu sabor equilibrat entre el dolç i l’àcid, la seva versatilitat culinària i la seva riquesa nutricional la converteixen en una de les opcions més apreciades tant per consumidors com per professionals de la gastronomia. Però més enllà del plaer que proporciona, la taronja amaga virtuts que la situen com un aliment funcional de primer ordre.
Menjar taronja cada dia: tots els perills
Originària del sud-est asiàtic, la taronja va arribar a la península Ibèrica a través de les rutes comercials àrabs a l’edat mitjana. Amb el pas del temps, la seva adaptació al clima mediterrani va ser excel·lent, especialment a les terres del País Valencià, que avui dia n’és el principal productor a l’Estat espanyol. Tanmateix, a Catalunya també es conreen taronges, tot i que en menor escala. Les comarques de les Terres de l’Ebre, com el Baix Ebre i el Montsià, concentren la producció catalana, aprofitant la suavitat del clima i la fertilitat dels sòls fluvials. Aquests cítrics ebrencs, sovint de producció més artesanal i orientada al mercat local, tenen una qualitat excel·lent i un valor afegit que cal reivindicar.
Des d’un punt de vista nutricional, la taronja és una font destacada de vitamina C, essencial per al bon funcionament del sistema immunitari i la síntesi de col·lagen. També aporta flavonoides amb propietats antioxidants, fibra soluble —sobretot si es consumeix amb la polpa— i àcid fòlic, imprescindible per a processos cel·lulars clau. El seu consum habitual s’ha associat a una reducció del risc cardiovascular, a la millora de la digestió i a una millor absorció del ferro no hemo, especialment important en dietes vegetarianes o en casos d’anèmia.
Font de vitamina C i antioxidants, la taronja és una aliada saludable, però amb una petita excepció
D’altra banda, la taronja és una fruita baixa en calories i amb un alt poder saciant, cosa que la fa idònia per a dietes de control de pes. La seva aplicació a la cuina és gairebé infinita: des de sucs naturals i postres fins a reduccions per a plats salats, vinagretes o confitats. A més, la pell, rica en olis essencials, pot emprar-se per aromatitzar licors, pastissos o infusions.
El perill de l'excés de taronges
Tanmateix, no tot són virtuts. En el seu perfil nutricional destaca també el potassi: per cada 100 grams de porció comestible, la taronja conté uns 200 mg d’aquest mineral, i una ració mitjana (225 g) pot arribar als 329 mg. Aquest component, tot i ser essencial per a la funció muscular i el balanç electrolític, pot resultar problemàtic per a les persones amb malalties renals. Segons adverteix la Fundació Espanyola de la Nutrició (FEN), els pacients amb insuficiència renal crònica poden tenir dificultats per eliminar l’excés de potassi, fet que pot comportar complicacions greus. Per tant, tot i que la taronja és una joia nutricional i gastronòmica, convé tenir present que, com passa sovint amb els grans aliments, el seu consum ha d’adaptar-se a les condicions particulars de cada persona.