Nadal és molt més que una data marcada al calendari: és un ritual col·lectiu, una excusa perfecta per tornar a casa, asseure's al voltant de la taula i repetir gestos que es transmeten des de fa generacions. A Espanya, aquesta celebració es viu de forma intensa, però també profundament diversa, perquè cada territori ha construït el seu propi imaginari gastronòmic nadalenc. Tot i que productes com el marisc, el pernil, els formatges o el torró apareixen de manera recurrent en gairebé totes les taules, n'hi ha prou de viatjar uns pocs quilòmetres per descobrir costums, plats i ritmes completament diferents. En aquest contrast destaca especialment Catalunya, on la Nit de Nadal i el Nadal tenen un guió culinari propi que la diferencia clarament de la resta del país.
Què es menja la nit de Nadal i el dia de Nadal a Catalunya versus la resta d'Espanya
En la majoria de comunitats espanyoles, la Nit de Nadal s'acostuma a girar al voltant d'un sopar abundant, amb protagonisme del peix, el marisc i els grans rostits. Besucs al forn, gambes, llagostins, xais o porcells es repeteixen amb petites variacions segons la regió, acompanyats de sopes més o menys lleugeres per entrar en calor. El Nadal, l'endemà, reforça aquesta lògica amb carns nobles, plats contundents i sobretaules llargues en què els dolços tradicionals i els licors tanquen el festí. És una estructura compartida per bona part d'Andalusia, Castella, Galícia, Madrid o La Rioja, on el menú s'entén com un desplegament de producte i abundància.
A Catalunya, tanmateix, el relat és diferent i està marcat per una seqüència molt concreta. El dia de Nadal comença i pràcticament es defineix per l'escudella i carn d'olla, una sopa de galets que funciona com a eix central de la trobada familiar. No és només un primer plat, sinó una autèntica institució, un símbol de cuina d'hivern i de taula compartida. La carn bullida, les verdures, els cigrons i la pilota se serveixen després, perllongant el ritual. El cava, les neules i els torrons completen un àpat que s'allarga sense presses
A Catalunya l'escudella i carn d'olla és una autèntica institució
La singularitat catalana es reforça encara més el 26 de desembre, dia de Sant Esteve, quan apareixen els canelons, tradicionalment elaborats amb les sobres de la carn d’olla del dia anterior. Aquest aprofitament culinari, convertit en tradició, no té equivalent a la resta d’Espanya i defineix una forma molt concreta d’entendre la cuina festiva. Mentre en altres territoris el Nadal és repetició de plats estrella, a Catalunya és continuïtat, memòria i transformació.
Això no significa que la taula catalana sigui impermeable a influències externes. L'arribada històrica de famílies d'Andalusia, Extremadura o Castella-la Manxa ha enriquit el receptari nadalenc, incorporant productes i plats que avui conviuen amb naturalitat. Tot i així, l'escudella, els canelons, el cava i les postres clàssiques continuen marcant una identitat pròpia. Al final, més enllà de comparacions, el Nadal a Espanya s'entén millor com un mosaic gastronòmic, on cada territori celebra a la seva manera, però tots comparteixen la mateixa idea: menjar junts per celebrar que estem junts.