Pinya verda de pi, aglà, aranyó, gratacul i cirera d'arboç: aquests són els 5 recursos del bosc que el projecte Plantes Oblidades fa servir per elaborar una trentena de productes alimentaris. Amb l'objectiu de generar bioeconomia al voltant de l'aprofitament de recursos alimentaris forestals, Plantes Oblidades posa a la venda aliments singulars i de proximitat en diferents comarques repartides per tota Catalunya. Un projecte impulsat pel Col·lectiu Eixarcolant, Sambucus Cooperativa i la Fundació Emys, amb la col·laboració de la Universitat de Barcelona i la Xarxa per la Conservació de la Natura i finançat per la Fundación Biodiversidad amb fons europeus Next Generation.
Recursos dels boscos catalans
Durant el 2024, el Projecte Plantes oblidades va posar en marxa un model de gestió forestal sostenible en 14 finques del país. Ara, un any després, aquestes finques han donat fruits i s'han recol·lectat els diferents aliments que han servit per elaborar una trentena de productes alimentaris únics. Iogurt amb dolç d'arboç, formatge d'ovella tendra amb cireres d'arboç, quètxup d'aranyó o 'crackers' de gratacul són només alguns exemples de tots els productes que s'han elaborat. L'objectiu del projecte, segons explica Anna Fernández, una de les coordinadores del projecte, a l'ACN, és "donar valor als fruits forestals" i que això "repercuteixi en una gestió sostenible del territori i generi bioeconomia". Per la seva banda, Valeria de Luca, coordinadora d'R+D de la iniciativa, afirma que el projecte pretén "introduir gustos nous, però que val molt la pena tastar, al dia a dia de les persones".
Els productes s'han distribuït en una xarxa de 20 punts de venda repartits per 13 comarques catalanes
Els productes s'han distribuït en una xarxa de 20 punts de venda repartits per 13 comarques catalanes entre les quals hi ha el Baix Camp, l'Urgell, el Vallès Oriental i Occidental, el Maresme, el Barcelonès, la Cerdanya, l'Alt Penedès, Osona, l'Anoia, el Gironès, el Montsià i el Solsonès.
Un projecte sostenible
Fernández ha explicat que els fruits que han escollit sí que es fan servir en alguns casos per l'autoconsum, però no hi havia cap iniciativa que els utilitzés a una escala més gran. Creu que, entre altres motius, l'abandonament dels boscos o el fet que no siguin fruits "molt productius i atraients comercialment" han fet que aquestes espècies hagin quedat oblidades. A més, explica que algunes de les espècies com ara el gratacul són "difícils de processar, ja que cal treure les llavors i processar la polpa". D'altres, com l'aglà, "estan associats a la pobresa perquè són fruits que s'havien menjat durant la postguerra i, posteriorment, els vam suprimir de la nostra dieta". Afegeix que la fase de comercialització dels productes s'allargarà fins a finals del 2025 i, a partir d'aquí, s'analitzaran quins són els productes que han funcionat millor i quins són els "més rendibles" de produir i processar. "Sabem que no tots els productes tindran continuïtat, però creiem que alguns sí que tenen potencial", ha exposat.