Parar bé una taula sembla una cosa intuïtiva, però hi ha petits detalls de protocol que molta gent no coneix. Un dels més habituals té a veure amb els coberts de les postres. Sovint es col·loquen als costats del plat, barrejats amb la resta, quan en una taula més formal haurien d'anar a la part superior del plat, en horitzontal, aproximadament a la posició de les dotze. No és només una qüestió estètica, ja que la seva orientació està pensada perquè es puguin agafar de manera natural quan arribi el moment de les postres.
Quan posem coberts per postres cal tenir certa cura
L'ordre correcte i cap a on ha de mirar cada mànec
Quan es disposen diversos coberts per a les postres, l'ordre habitual és senzill. A la part superior del plat poden aparèixer el ganivet, la forquilla i la cullereta, sempre en horitzontal i alineats amb cura. El detall més important, però, és cap a quin costat queda orientat el mànec de cadascun. La forquilla de postres s'ha de posar amb el mànec cap a l'esquerra. La cullera i el ganivet, en canvi, s'han de col·locar amb el mànec orientat cap a la dreta. La raó és purament pràctica: així, cada cobert es pot agafar directament amb la mà que li correspon sense haver-lo de girar abans d'utilitzar-lo.
Aquesta mateixa lògica ja s'aplica a la resta de la taula. Els coberts que s'utilitzen amb la mà dreta se situen habitualment a la dreta del plat, mentre que la forquilla es posa a l'esquerra. En el cas de les postres, com que van situats a la part superior, l'orientació del mànec és la que manté aquesta mateixa coherència.
No sempre, però, és necessari col·locar els tres coberts. Tot dependrà de les postres que es vulguin servir. Una crema o unes postres toves poden necessitar només una cullereta. Un pastís es pot menjar amb forquilla i, si requereix tallar, també pot aparèixer un ganivet petit. Preparar una taula correcta no significa omplir-la de coberts sense necessitat.
Un petit detall que fa que la taula sembli molt més cuidada
Col·locar els coberts de postres a sobre del plat també ajuda a mantenir una disposició més neta. Els laterals queden reservats per als coberts dels diferents plats del dinar o sopar i es redueix la sensació d'acumulació. Si les copes, els plats i els coberts estan ben alineats, el resultat és una taula visualment molt més equilibrada.
Això no significa que aquesta sigui l'única manera acceptable de servir-los. En un àpat informal, els coberts de postres es poden portar perfectament quan es retira el plat principal. De fet, és una opció molt habitual i pràctica. Però si l'objectiu és parar una taula més elegant o seguir una disposició clàssica, aquesta norma és fàcil de recordar.
La fórmula definitiva és molt simple: els coberts de postres van a dalt del plat, la forquilla amb el mànec cap a l'esquerra i la cullera i el ganivet cap a la dreta. Un gest mínim que pot convertir una taula improvisada en una disposició molt més ordenada i cuidada.