El festuc s’ha convertit en un dels ingredients de moda. Apareix en xocolates, cremes, brioixeria, gelats, postres i tota mena de productes que aprofiten la seva imatge saludable per resultar més atractius. Però el nutricionista Pablo Ojeda alerta que aquí hi ha una trampa important: el problema no és el festuc, sinó tot allò que l’acompanya. Que un producte porti festuc no significa automàticament que sigui saludable, especialment quan està carregat de sucre, greixos i calories.
Portar festuc no fa que tot sigui sa
El festuc és saludable, però no arregla qualsevol producte
El festuc, per si mateix, té bones propietats nutricionals. És un fruit sec que aporta greixos insaturats, proteïnes, fibra, vitamines i minerals. Incorporat dins d’una alimentació equilibrada pot ser una opció interessant. El problema apareix quan aquesta bona reputació s’utilitza per donar una aparença saludable a productes que, en realitat, continuen sent molt calòrics o poc recomanables per al consum habitual.
Ojeda ho explica amb una idea molt senzilla: cal mirar on posem el festuc. Si s’afegeix a una xocolata amb molt sucre, a una crema molt greixosa o a una peça de brioixeria, aquell aliment no deixa de ser calòric perquè hi hagi una petita quantitat de fruit sec. El risc és que el consumidor percebi aquella opció com a més sana només perquè a l’envàs hi apareix destacada la paraula “festuc”.
A més, en molts d’aquests productes la quantitat real de festuc és molt petita. Per això, un dels trucs més útils és revisar la llista d’ingredients. Aquests apareixen ordenats de més a menys quantitat. Si el festuc surt molt avall, significa que la seva presència és baixa respecte d’altres components com sucre, farines refinades, olis o greixos.
La clau és llegir l’etiqueta i no quedar-se amb el reclam
El problema, per tant, no és demonitzar el festuc, sinó evitar que el seu prestigi nutricional serveixi com a reclam comercial. Un aliment pot contenir un ingredient saludable i continuar tenint un perfil nutricional poc interessant. El que importa és la composició global del producte i no només aquell element que la marca decideix destacar a la part frontal.
Aquesta mateixa lògica es pot aplicar a molts altres aliments. Afegir llavors, fruits secs, civada o fruita no converteix automàticament una elaboració molt processada en una opció saludable. Si la major part del producte està formada per sucre, farines refinades o greixos de baixa qualitat, el fet d’incloure una petita proporció de festuc no canvia gaire la situació.
Per això, Ojeda recomana fixar-se sempre en l’ordre dels ingredients i en la quantitat real de festuc. Si apareix entre els primers ingredients, la seva presència serà significativa. Si queda gairebé al final, probablement només s’ha utilitzat com a reclam. El festuc és un aliment amb bones propietats, però no té la capacitat de transformar qualsevol producte en una elecció saludable.